El passat
14 de Juliol va ser aprovat pel Ministeri de Treball l’expedient de Regulació d’Ocupació presentat per Telefònica. Aquest ERO
afecta a 6500 treballadors en tot l’àmbit estatal.
L’expedient té vigència de
tres anys i es poden acollir a ell totes les persones que a data del 31 de desembre de 2013 hagin complert 53 anys. Des de la
privatització de Telefònica fa ara 12 anys, s’han portat a terme a Telefònica tres expedients que han suposat l’eliminació de
45.000 llocs de treball. En concret, a Tarragona s’ha reduït la plantilla en els últims 15 anys en més de la meitat,
havent-hi en l’actualitat 315 treballadors i treballadores. No obstant això, els llocs de treball indirectes relacionats amb
les telecomunicacions s’han multiplicat, facilitant-se que amb la legislació actual es destrueixin llocs de treball estables
que proporcionen riquesa al territori, substituint-los per llocs de treball precaris flexibles, insegurs i en molts casos
irregulars.
La mateixa setmana que «sol·licitava» a la banca una participació activa en la creació d’ocupació, el
govern, a través del seu Ministeri de Treball, acceptava l’ERO presentat per Telefònica. Es converteix així en còmplice de la
destrucció de 6.500 llocs de treball. Aquest expedient és el colofó a una seqüència negra de reformes: la laboral que
afavoreix l’acomiadament, la de les pensions que ens retarda la jubilació després d’una vida cotitzant, o la recent de la
negociació col·lectiva que retalla brutalment les llibertats sindicals a qui no passem per la pedra de la submissió.
I és que el govern, lluny de tapar la «ferida» dels expedients, augmenta l’hemorràgia aprovant exempcions fiscals per a
empreses amb beneficis gràcies a la modificació del règim de lliure amortització amb el que qualsevol empresa pot deduir-se
de manera anticipada les inversions realitzades sense el previ requisit de mantenir l’ocupació durant dos anys.
Així, els expedients, en el primer trimestre de l’any, han augmentat un 15% en empreses amb més de 1.000 treballadores/es.
El nostre és un exemple més. Per a major burla, en la resolució del Ministeri es destaca com fonaments de dret que el Pla
Social conté un ampli programa d’ocupació que contempla el seu manteniment en les províncies, la creació d’ocupació, un pla
especial de recol·locació, un programa de formació i una garantia d’ocupació durant la seva vigència.
El
programa d’ocupació de l’expedient no és real, ni és creïble ni efectiu
Però a la CGT sabem que, lluny del que
el govern assegura, aquest programa d’ocupació ni és real, ni creïble, ni efectiu. En les províncies on la reducció causada
per l’ERO arribarà al 40%, ni amb trasllats incentivats, ni amb deslocalització local d’activitat, ni amb promocions
s’assegurarà el manteniment d’ocupació. La creació d’ocupació, com hem vingut denunciant durant tot el procés de negociació,
és insignificant, a pesar que l’enorme estalvi per la destrucció de tants llocs de treball i el barat que li resultarà la
nova contractació li haguessin permès un major volum de contractació. El pla de recol·locació és de tot menys ambiciós, ja
que s’obliga a la persona afectada a sufragar el 50% de les despeses derivades de la recerca d’una nova ocupació. El programa
de formació amb 72 hores per a totes les persones de nou ingrés és insuficient. Igual d’insuficient que la garantia
d’ocupació que no elimina la possibilitat d’acomiadament per l’aplicació de la clàusula 52 del ET, no garanteix el reingrés
voluntari en cas d’acomiadament improcedent, no contempla l’aplicació dels contractes de relleu, ni el compromís de no
segregar més activitat.
Fals compromís amb la societat
Segons el ministeri, un altre dels
fonaments per a aprovar aquesta destrucció d’ocupació és l’alt grau de compromís amb la societat de l’operadora que s’obliga
a través de la Comissió de Seguiment de l’expedient a: «Així mateix, en aquesta Comissió s’informarà dels costos derivats de
l’atur i de la conformació del fons compensatori que s’adjudicarà a l’Administració en funció del compromís adquirit per
l’Empresa en els termes que legal o reglamentàriament es fixin.» Però cal recordar que aquesta decisió no va ser voluntària,
ja que va ser la imminent aprovació de l’Avantprojecte de Llei presentat pel govern sobre l’actualització del sistema de la
Seguretat Social, que recull aquest compromís per a empreses amb beneficis, la que va fer a un dels sindicats signants
exigir-se-la a Telefònica per adelantat i, gairebé amb seguretat, un requisit imprescindible del propi govern per a la seva
aprovació.
Convindria aclarir, a més, que aquest compromís és tan «volàtil» com el llenguatge que s’utilitza en el
paràgraf que es ressenya, i ja sabem el que passa amb els redactats. A més, en la millor de les interpretacions, l’empresa,
d’assumir tots «els costos derivats de l’atur» l’única cosa que resoldria és una cosa que en l’anterior expedient 2003/07 se
li carregava al salari regulador del treballador/a, al que se li detraía el que cobrava del subsidi d’atur sense que
l’empresa ho reposés a l’estat. Ara, hauríem d’esperar que la comissió de seguiment es reuneixi, interpreti la llei, i faci
desemborsar a l’empresa els diners que en el seu moment li va suposar un gran estalvi gràcies a l’estat.
El que no
diu el ministeri és que l’expedient li suposarà a l’operadora un bon estalvi ja que l’aportació al Conveni Especial de la
Seguretat Social serà, en la majoria dels casos, tan sols serà fins als 61 anys, en detriment de les arques de l’estat.
CGT demana un compromís real amb la societat, per això anuncia la presentació d’un recurs d’alçada contra
l’expedient
CGT sap que el compromís amb la societat passa pel manteniment de llocs de treball estables i de
qualitat, per la creació d’ocupació real en les mateixes condicions laborals, i la no segregació i externalització
d’activitat, pràctiques aquestes que fomenten el treball en precari en el sector de les telecomunicacions.
Finalment, l’Òrgan de Direcció del Ministeri resol que en la documentació presentada no aprecia l’existència de frau,
coacció o abús de dret, i per tant decideix aprovar l’ERO presentat per Telefònica. Doncs bé, CGT creu que no és així, i
presentarà un recurs d’alçada argumentant que existeixen motius suficients per a no aprovar l’Expedient. A més de que falten
les dades econòmiques del primer semestre d’aquest any i que s’aporten causes econòmiques en una empresa amb beneficis, el
redactat del Pla Social és inconcret, molt imprecís, i no dóna plenes garanties dels compromisos de creació i garantia
d’ocupació ni solució als problemes que causarà la destrucció d’ocupació massiva en Telefònica.
Que no pretenguin
enganyar a ningú: existeix una complicitat entre la patronal, el govern i els sindicats majoritaris per a, aprofitant la
crisi, destruir ocupacions estables i precaritzar el mercat laboral. Volen que el dret a un treball digne, a un habitatge i a
uns serveis públics gratuïts es converteixin en un somni irrealitzable; però la societat està despertant, la llavor de la
indignació està en els carrers de totes les ciutats i de tots els pobles. Ja no hi ress que la impedeixi créixer!
Salut i Lluita
Sindicat Federal CGT Telefónica