1 de mayo de 2024; Contra las desigualdades y la precariedad laboral

Únete al bloque rojo y negro de la CGT: 1 de mayo a las 11:30 horas desde la Plaza de San Agustín de Valencia. Finalizaremos en las Torres de Serranos, donde se realizarán los parlamentos y un concierto combativo.

A pesar de los mensajes triunfalistas del gobierno actual, la situación de las personas trabajadoras de nuestro país no ha dejado de empeorar.

La reforma laboral, aprobada en la anterior legislatura, apenas recuperaba algunos de los derechos arrebatados en las impuestas reformas laborales anteriores, en una maniobra que por el contrario pretende legitimar y consolidar la mayoría de los derechos sustraídos, entre los que se encontraba el abaratamiento del despido, tanto en días como manteniendo la eliminación de los salarios de tramitación.

Para prueba de lo dicho solo hace falta constatar quienes aplaudieron la reforma; Sindicatos del régimen, patronal, la banca, organismos internacionales liberales, e incluso la FAES.

Las cifras pueden hablar de una mayor ocupación, del descenso de los contratos temporales, pero lo cierto es que la precariedad ha ido en aumento para la mayoría de la población, los despidos se producen igual, y el poder adquisitivo ha caído en picado para la mayor parte de la población.

A pesar del aumento del Salario Mínimo Interprofesional, y al margen de cifras, la realidad que vemos todos los días es que son cada vez más las familias con serias dificultades para llegar a fin de mes, las personas que teniendo un trabajo no alcanzan para cubrir el coste de los alquileres, y en un contexto donde todas comprobamos de qué modo han escalado los precios de lo más básico, de la comida, los combustibles.

Ni las revalorizaciones de las pensiones con el IPC, ni los aumentos pactados en los convenios (quienes lo tienen) han paliado la perdida de rentas por parte de la clase trabajadora.

De nuevo, después de las últimas crisis económicas, e incluso después de la crisis del COVID, se agudizan las transferencias de riquezas de los más pobres hacia los más ricos. La clase social alta no para de incrementar sus ingresos, su patrimonio, las empresas del IBEX 35, y otras, multiplican sus beneficios, mientras que el resto de la población se empobrece.

En el panorama mundial, no va mucho mejor. El capitalismo sin pudor alguno, alienta las guerras en nuestro agotado mundo, con el único propósito de exprimirnos al máximo, y en este caso, aunque conlleve la muerte de miles de personas.

El modelo dominante nos lleva a perpetuar un reparto injusto de la riqueza, convirtiendo a los ricos en cada vez más y más ricos, en detrimento de la mayoría de la población, de sus derechos de los servicios públicos e incluso a costa de la salud del planeta.

Frente a la depredación salvaje de esos pocos solo nos cabe unirnos para hacerlos frente. Somos la única alternativa cierta ante el desastre previsto. Está en nuestras manos construir un mundo nuevo, sin explotados ni explotadores, sin guerras ni pobreza, respetando nuestro medio natural. Preservando con ello el futuro de quienes nos siguen.

Acción directa frente a los falsos modelos de representación, altruismo versus egoísmo, solidaridad y generosidad frente la ambición desmedida, vida contra la muerte, apoyo mutuo en contraposición a la estúpida competencia entre iguales.

Es hora de ponernos en marcha, de decir basta. Es hora de cambiar el paradigma, o quizás ya no estemos a tiempo. Es hora de la Acción Directa.


1er de Maig de 2024; Contra les desigualtats i la precarietat laboral

Uneix-te al bloc roig i negre de la CGT: 1 de maig a les 11.30 hores des de la Plaça de Sant Agustí de València. Finalitzarem a les Torres de Serrans, on es realitzaran els parlaments i un concert combatiu.

Malgrat els missatges triomfalistes del govern actual, la situació de les persones treballadores no ha deixat d’empitjorar.

La reforma laboral, aprovada en l’anterior legislatura, a penes recuperava alguns dels drets furtats en les imposades reformes laborals anteriors, en una maniobra que, per contra, pretén legitimar i consolidar la majoria dels drets sostrets, entre els quals es trobava l’abaratiment de l’acomiadament, tant en dies com mantenint l’eliminació dels salaris de tramitació.

Per a prova del que s’ha dit només fa falta constatar els qui van aplaudir la reforma: els sindicats del règim, la patronal, la banca, els organismes internacionals liberals i, fins i tot, la FAES.

Les xifres poden parlar d’una major ocupació i del descens dels contractes temporals, però la veritat és que la precarietat ha anat en augment per a la majoria de la població, els acomiadaments es produïxen igual, i el poder adquisitiu ha caigut en picat per a la major part de la població.

Malgrat l’augment del Salari Mínim Interprofessional, i al marge de xifres, la realitat que vegem tots els dies és que són cada vegada més les famílies amb serioses dificultats per a arribar a fi de mes, les persones que tenint un treball no aconseguixen per a cobrir el cost dels lloguers, i en un context on totes comprovem de quina manera han escalat els preus d’allò més bàsic, com ara el menjar i els combustibles.

Ni les revaloracions de les pensions amb l’IPC, ni els augments pactats en els convenis (els qui el tenen) han pal·liat la perduda de rendes per part de la classe treballadora.

De nou, després de les últimes crisis econòmiques, i fins i tot després de la crisi de la COVID, s’aguditzen les transferències de riqueses dels més pobres cap als més rics. La classe social alta no para d’incrementar els seus ingressos, el seu patrimoni, les empreses de l’IBEX 35, i altres, multipliquen els seus beneficis, mentres que la resta de la població s’empobrix.

En el panorama mundial, no va molt millor. El capitalisme sense cap pudor, encoratja les guerres en el nostre esgotat món, amb l’únic propòsit d’esprémer-nos al màxim, encara que comporte la mort de milers de persones.

El model dominant ens porta a perpetuar un repartiment injust de la riquesa, convertint als rics en cada vegada més i més rics, en detriment de la majoria de la població, dels seus drets dels servicis públics i, fins i tot, a costa de la salut del planeta.

Enfront de la depredació salvatge d’eixos pocs, cal unir-nos per a fer-los front. Som l’única alternativa certa davant el desastre previst. Està a les nostres mans construir un món nou, sense explotades ni explotadors, sense guerres ni pobresa, respectant el nostre medi natural. Preservant amb això el futur de les qui ens seguixen.

Acció directa enfront dels falsos models de representació, altruisme versus egoisme, solidaritat i generositat front l’ambició desmesurada, vida contra la mort, suport mutu en contraposició a l’estúpida competència entre iguals.

És hora de posar-nos en marxa, de dir prou.

És hora de canviar el paradigma.

És hora de l’Acció Directa.