Sis mesos en
vaga i tancats a bord d’un vaixell de càrrega.
Font: www.setmanaridirecta.inf .Joan Canela Barrull
Text en castella
José Lluïu ens rep
en la passarel·la del Mercedes del Mar. Ja fa sis mesos que viu ininterrompudament en el vaixell i se sent «com a casa», a
pesar dels problemes que tenen amb el subministrament d’aigua, menjar o gasoil. «Això últim és el pitjor, perquè quan falta
no tenim ni llum ni aigua corrent, i caminar pel vaixell a fosques és realment perillós». Es troben així des que el 27 de
juny es van declarar en sobra per a protestar per l’impagament de salaris que l’empresa Iscomar -que cobria les rutes entre
les Balears i la Península- realitzava de forma periòdica.
Després vi una liquidació de l’empresa totalment
irregular, perquè en cap lloc de despedir els treballadors els va pressionar perquè s’anaren voluntàriament. «La UGT va
col·laborar amb esta estratègia -denúncia Pedro, un dels altres mariners tancats. – El Comité d’Empresa del personal de
terra era d’este sindicat i no va fer res per a denunciar totes les il·legalitats d’Iscomar.
Ací en el vaixell va
vindre un alliberat seu a recomanar-nos que ens anàrem que l’Estat s’encarregaria de pagar-nos el que l’empresa ens devia,
però els que el van fer cas no han vist un dur i damunt han perdut els seus drets per a abandonar el lloc de treball». Segons
José Lluïu esta situació només ho aguanten perquè són mariners. «Pel nostre treball estem acostumats a passar llargues
temporades sense veure les nostres famílies. Viure en un vaixell és la nostra quotidianitat». Un optimisme que no pot amagar
que dels 32 treballadors originals del fuselatge, només queden nou.
Ara Mercedes del Mar es troba amarrat en el
port de València -ocupant un dels amarraments- i cobert de pancartes. Com la llei marítima dicta que un barco sempre ha de
mantindre una tripulació mínima per qüestions de seguretat no poden ser desallotjats. De fet, en un altre barco d’Iscomar
totalment abandonat al port de Barcelona, l’Autoritat Portuària va haver de pagar una tripulació d’emergència.
Situació kafkiana
La liquidació del grup empresarial de transport navilier Contenemar ha deixat més d’un
miler de treballadors al carrer i sense cap tipus d’indemnitzacions. «El doble dels acomiadaments que preveu la Ford» no es
cansa de repetir José Lluïu. L’empresa va deixar de pagar salaris, va donar de baixa a la plantilla de la seguretat social
sense despedir-los i tracta que els treballadors renuncien a les indemnitzacions pertinents a canvi de donar-los els papers
que els permetrien cobrar el segur desocupació.
«Per a entendre esta situació s’ha de saber que tenim una
legislació que permet a l’empresari deixar de pagar un salari però no al treballador deixar d’anar a treballar» explica
Enric Tarrida, secretari general del Sindicat de Treballadors de la Marina Mercant (STMM-CGT). Segons Tarrida, l’única opció
legal és «presentar una demanda per incompliment greu del contracte laboral», una via lenta i molt complexa. Però el més
estrany de tot és la situació del personal de mar. Per a desfer-se dels seus empleats Iscomar va deixar de pagar els salaris
i proveir els barcos amb menjar, aigua o combustible, esperant que els mariners és cansaren i s’anaren, renunciant als
salaris i indemnitzacions. L’estratègia ha resultat eficaç excepte en un cas: el dels nou resistents del Mercedes del
Mar.
«La situació ha sigut dura -reconeixen- i ens han passat de totes». Algunes molt perilloses com a finals de
setembre, quan els forts vents van trencar les amarres del vaixell i van estar a punt de tindre un greu accident i l’empresa
s’ha negat a enviar-los caps nous. «No els importem res -es queixen- de fet, ens volen veure morts». «Ara però el pitjor ja
ha passat -asseguren optimistes- l’empresa té interés a recuperar el barco abans del 2010 per a poder optar a les
licitacions de noves línies, així que ara el temps corre a favor nostre». I mentres ja parlen de com preparar el Nadal.
SA nostra, la família Segui i les estranyes relacions
El grup Contenemar del menorquí Andrés Vaig
seguir no és cap desconegut del món del transport marítim, perquè és una de les dinasties familiars i empresarials més
potents del sector, amb diferents membres del clan molt vinculats al PP menorquí.
I
tampoc és cap desconegut dels jutjats. Ja en els 80 va ser processat per contraban i falsificació documental i a principis
dels 90 es va denunciar que el banc públic Espanyol de Comerç Exterior (BEX) li havia condonat un crèdit de 1700 milions de
pessetes, salvant el grup de la fallida. El cas actual també està ple de situacions estranyes. El Mercedes del Mar va ser
comprat per la caixa balear SA nostra a Iscomar i tot seguit llogat a la mateixa empresa. A pesar que actualment és propietat
de l’entitat bancària i que Iscomar fa mesos que no paga, esta no ha iniciat cap actuació ni ha intentat recuperar el barco
o la inversió. «No podem demostrar res però és obvi que hi ha un tracte de favor cap a Iscomar que és difícilment
justificable» creu Enric Tarrida. A pesar dels intents de CGT, els mariners de Mercedes del Mar o Directa de saber l’opinió
de SA nostra, esta es desvincula del cas.
Font: www.setmanaridirecta.inf