Fotos i Vídeos: Milers de «indignats» reclamen un canvi polític i social a València.

La ràbia i la indignació com a motor de canvi. La metxa que hi ha sobrepost en alguns països europeus l’obra

Indigna-vos del veterà de la resistència francesa Stéphane Hessel va inspirar ahir l’eixida al carrer d’una multitud en

tota Espanya, també a València. La marxa responia a la convocatòria de la plataforma «Democràcia real ja», un moviment

estatal, nascut del debat ciutadà en les xarxes socials. Més de 50 ciutats espanyoles van viure estes protestes, que a

València van congregar a 10.000 persones.

«No som mercaderies en mans de polítics i

banquers», resava el lema de la pancarta de la capçalera. Contra estos dos estaments es dirigia la ira dels manifestants,

indignats amb el panorama polític, econòmic i social actual. Va haver parades davant de l’ajuntament i sucursals bancàries:

«Mans dalt, açò és un atracament», cridaven. La corrupció política, bàsicament el cas Gürtel, va motivar part de les

pancartes.

Si nombrosos eren els

cartells, els càntics no es van quedar arrere, a ritme de batukada. Els participants no van cessar de cridar: «Què passa, què

passa? Què no tenim casa» i «El poble unit, mai serà vençut!». A la cita van acudir persones de tots els perfils, i és que el

moviment pretén tornar-li el poder a la ciutadania sense atendre a orientacions polítiques. «Som persones normals i

corrents», afirmen des de la plataforma civil. Isabel, de mitjana edat, afirmava estar farta de «corrupció, manipulació i

mentides».
[youtube http://www.youtube.com/watch?v=uB5fbyVF9jI]

[youtube

http://www.youtube.com/watch?v=LIGxkHLLIPs&w=640&h=390]
La marxa va començar en la plaça Sant Agustí i va

finalitzar davant del Tribunal de Justícia de la Comunitat Valenciana, on els organitzadors van llegir un manifest en què van

afirmar que «les prioritats de tota societat avançada han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat i el desenrotllament

sostenible». Per això, «davant de la corrupció de polítics, empresaris i banquers», van apostar per «una revolució ètica» que

pose els diners al servici del ser humà i «no per damunt».