responsable del desastre i reivindica la Banca Pública.
La Secció Sindical de CGT en Bankia exigix
responsabilitats per la política de riscos seguida durant anys per l’entitat. La CGT va ser, junt amb algun conseller de
IU, l’única a votar contra el SIP que va originar Bankia. El sindicat aposta per la conversió de Bankia en un Banc Públic
alternatiu a la bancocràcia dominant.
Per fi s’ha produït la dimissió de José Luis Olivas com a president de
Bancaixa. Dimissió indigna ja que es produïx després d’haver aconseguit que Bancaixa i, en la pràctica la seua Obra Social,
desapareguen del mapa. No oblidem que Olivas es va veure obligat a dimitir de la vicepresidència de BFA i Bankia, al
trobar-se imputat per una querella i amenaçat amb una demanda de responsabilitat social en la seua qualitat d’expresident de
Banc de València, després d’haver-se anunciat la seua no renovació com a conseller d’Iberdrola (300.000 euros anuals) i
just abans de l’obligada Assemblea General semestral de Bancaixa.
CGT s’alegra de l’eixida de tan lamentable
personatge i recorda que el sindicat havia reclamat la seua dimissió nombroses vegades. No obstant això, és evident que el
seu marxa no acaba amb el problema.
Olivas és el cap visible del desastre que s’ha perpetrat contra Bancaixa,
sens dubte el seu màxim instigador, però no és l’únic responsable i seria inadmissible que ara la qüestió quedara conclosa
només amb la seua dimissió.
Com ell mateix hi ha assenyalat en el seu comunicat anunciant la seua renúncia, “de
forma unànime en la majoria d’ocasions, [els consellers] han aprovat les propostes que se’ls han presentat”. I és que, si
el seu càrrec en Bancaixa no era de president Executiu, ha necessitat al llarg d’estos anys de la complicitat, per acció o
per desistiment, de tot el Consell d’Administració, de la Comissió de Control, dels membres de l’Assemblea General, de la
Direcció de Bancaixa… per a emportar-nos a esta situació ruïnosa.
Baste recordar que CGT, més algun conseller
d’Esquerra Unida, van ser els únics a votar en contra de la integració de Bancaixa en el SIP que va originar Bankia. Baste
recordar que la irracional acumulació de risc en el sector immobiliari no es produïx únicament per decisions concretes
promogudes des de la presidència, sinó que és fruit de la política de riscos seguida durant anys en l’entitat. Baste
recordar que en el propi Consell celebrat ahir es va afirmar que en altres Caixes qui manava era el director general, just el
contrari que en Bancaixa.
I és que no basta d’al·ludir a l’excessiva politització de les Caixes per a explicar
el que ha ocorregut. Quedar-se únicament amb esta explicació és assumir que els polítics, o els seus representants, són uns
inútils per definició i que els directius de Bancaixa eren uns quincallers incapaços de fer valdre la seua professionalitat i
coneixements. I no és així. Ací del que estem parlant és de falta de diligència en la gestió.
Per a acabar, CGT es
pregunta què succeirà ara amb els directius de Bancaixa feliçment retirats després del cobrament de milionàries
compensacions, amb els consellers de Bancaixa aferrats als seus llocs en una entitat ja inexistent, integrats en una
organització que desprecia els treballadors i que en el seu conjunt no té millor salut que Bancaixa en solitari…. I sobretot,
què futur espera a què sí que vivim del nostre esforç diari i dedicació a l’empresa?
Des de CGT apostem per
aprofundir en esta pretesa nacionalització de Bankia que s’ha produït, convertint a l’entitat en un Banc Públic alternatiu
a la bancocràcia imperant. Un banc públic que garantisca la continuïtat de l’Obra Social, que pose fre a l’encariment dels
servicis, que fomente la concessió de crèdits a xicotetes i mitjanes empreses, que busque alternatives als desnonaments, que
revertisca, en fi, en benefici real per a la societat de totes les injeccions de diners públics que s’han realitzat i es van
realitzar en un futur.
Secció Sindical CGT-Bankia
València, 22 maig 2012