Els sindicats institucionals ens venen una vegada més. I van…

Els sindicats

institucionals (CCOO i UGT) i la patronal pacten moderar salaris durant els pròxims tres anys.

Una part del salari anirà lligada a la productivitat i els resultats empresarials.
Es potencien els pactes d’empresa i el despenjament de les condicions laborals fixades en els

convenis.

S’incrementa la flexibilitat interna.

Setmanes després que hagués vençut el termini donat pel president del Govern perquè patronal

i sindicats institucionals arribessin a un acord sobre reforma laboral, i quan ja semblava que el consens era impossible,

ha arribat el pacte. El tàndem CCOO-UGT i la patronal van tancar aquest dimarts 24 de gener els detalls d’un acord sobre

salaris, flexibilitat interna i negociació col·lectiva amb implicacions molt significatives sobre les relacions de

treball.

Un acord que implica de nou importants sacrificis per als

treballadors i treballadores, i que els sindicats institucionals, que en cap moment han apostat per la mobilització i la

lluita contra la nova reforma laboral, defensen dient que evitarà la destrucció d’ocupació i fomentarà la conservació dels

llocs de treball. En realitat aquesta signatura ratifica de nou la deriva d’aquest sindicalisme de concertació, totalment

incapaç de plantar cara als designis de la patronal, els governs (siguin del PP o del PSOE), la banca i els poders

econòmics i financers.

Una de les potes més significatives de l’acord és

la salarial, amb una novetat important: patronal i sindicats institucionals estan conformes a fomentar a partir d’ara que

una part del sou sigui variable i estigui lligada a la productivitat i els resultats empresarials. «Els convenis

col·lectius haurien d’incloure components addicionals d’actualització de salaris basades en l’evolució d’indicadors

econòmics associats a la marxa de l’empresa (beneficis, vendes, productivitat…). De forma preferent, els increments derivats

d’aquests components s’integraran en la part variable del salari, que ha d’adequar-se a la realitat sectorial i

empresarial», resa el document. Els representants dels treballadors haurien de disposar d’informació transparent sobre

l’empresa per a poder complir amb aquesta clàusula.

Moderació

salarial

A més, la pauta salarial per als pròxims anys serà d’extrema moderació. En 2012,

els sous creixeran fins a un 0,5% i en 2013 fins a un 0,6%. En ambdós casos, s’inclou una clàusula d’actualització salarial

per a la qual es prendrà com referencia l’IPC marcat pel Banc Central Europeu (que és sempre del 2%) o bé l’IPC general

espanyol (el que sigui més baix dels dos). Si, per exemple, es pren com referencia el 2%, i l’IPC a final d’any supera

aquesta xifra, se sumarà als salaris les desenes que estiguin per damunt. Aquesta quantitat es consolidarà o no en el sou

en funció del que decideixin els negociadors. El preu del petroli actuarà, a més, com un altre factor corrector a l’hora de

calcular la inflació per a evitar que tensions externes influeixin en la formació dels sous. Per tant, com més gran sigui

la pujada del petroli, major serà la pèrdua de poder adquisitiu.

L’any

2014, la pujada salarial dependrà de l’evolució que hagi tingut el PIB l’any anterior: si creix per sota del 1%, l’augment

salarial no podrà ser superior al 0,6%; si l’economia creix entre un 1% i un 2%, els sous podran fer-lo fins a un 1%, i si

el PIB arriba a o supera el 2%, l’augment salarial no excedirà el 1,5%. A més, i per a estimular que empreses i sindicats

apliquin ja fórmules de salari variable, les empreses que en el 2014 no les incloguin haurien d’augmentar més el sou dels

seus treballadors que les que ja ho contemplin.

A canvi, l’acord fa una crida que es reinverteixin

els beneficis empresarials en el teixit productiu per a enfortir a les empreses i arrelar l’ocupació i que es controlin els

preus, especialment els que més impacte tenen en les persones amb menys renda. «Totes les rendes han de realitzar un esforç

conjunt», diu el text, que subratlla també la necessitat de «adequar» la retribució d’alts directius i executius. Ja sabem

que en realitat això acostuma a ser paper mullat, els beneficis empresarials no es reinverteixen en crear ocupació, la

classe treballadora acaba contribuint econòmicament molt més que els sectors més adinerats de la societat i les rendes altes

sempre troben fórmules per esquivar les seves obligacions.

Increment de la flexibilitat i més facilitats per a despenjar-se dels convenis
L’altra pota de l’acord, la flexibilitat laboral i els canvis en la negociació col·lectiva, doten a empreses i

treballadors de nous recursos sobre els quals negociar quant a temps de treball, funcions i salaris i que sempre haurien de

ser pactats. UGT, CCOO i CEOE creuen que la flexibilitat interna és una «potent eina per a facilitar l’adaptació

competitiva de les empreses» i afavorir l’estabilitat i qualitat de l’ocupació.

D’una banda, els

convenis col·lectius podran facilitar que fins al 10% de la jornada es distribueixi irregularment. L’empresari podrà

disposar d’una borsa de 40 hores setmanals a l’any que podrà alterar sobre la distribució prevista en el calendari anual.

D’altra banda, es potencia la mobilitat interna en l’empresa, fins i tot la mobilitat temporal per a realitzar funcions

distintes a les del grup professional al que es pertany en cas que existeixin raons econòmiques, tècniques, organitzatives

o de producció que ho justifiquin. En tots els casos, l’empresari haurà d’avisar amb suficient antelació als

treballadors.

Si fins ara era possible que l’empresari i els sindicats pactessin despenjar-se, és a

dir, no aplicar la pujada salarial contemplada en un conveni, ara també podrà fer-se amb altres condicions laborals, com

l’horari i la distribució de la jornada, el treball a torns o el sistema de remuneració. Entre les causes per a fer-lo està

la disminució persistent del nivell d’ingressos o fins i tot que les perspectives econòmiques de l’empresa poguessin

veure’s danyades per l’aplicació d’aquestes condicions.

A més, es

fomenta la negociació de convenis d’empresa perquè sigui en aquests en els quals es negociïn les condicions laborals més

significatives, encara que sense que decaiguin els convenis sectorials i provincials, que s’encarregaran de descentralitzar

la negociació i de cobrir als treballadors sense conveni propi.

De moment, el govern del PP amb

Mariano Rajoy al capdavant, s’ha mostrat satisfet per l’acord, que va qualificar de «excel·lent missatge». Ara caldrà veure

si el govern del PP aprova per la seva part noves mesures encara més regressives.

Nous motius doncs per a la mobilització. Cal seguir construint processos de lluita entre el sindicalisme

alternatiu i els moviments socials per a fer front a aquesta nova reculada de drets laborals. En aquest camí estarem la

CGT.