Accident laboral, terrorisme patronal: Més de 52.000 accidents laborals al País Valencià

Les estadístiques publicades pel ministeri espanyol del Treball sobre accidents laborals així ho indica. Entre el gener i l’octubre del 2023, 61 persones han perdut la vida a la faena al País Valencià. 51 d’aquestes al lloc de treball i les altres deu en el recorregut d’anada o tornada, el que es coneix com «accidents in itinere».

A aquestes morts cal sumar-hi els 392 ferits greus del total de 52.196 accidents laborals registrats –no es registren tots- durant els deu primers mesos de l’any. Els sectors més precaritzats, amb contractes de treball temporals, subcontractació, falsos autònoms, ritmes de treball estressants, mobbing, etc., són els que tenen més taxa de sinistralitat i accidentabilitat. Per tant, és absolutament fals el mite de la inevitabilitat daquests accidents.

La classe treballadora s’enfronta durant la jornada laboral a situacions de violència directa i indirecta, els responsables de les quals són els empresaris. Per «províncies» –la unitat geogràfica més menuda que publica el ministeri-, València és també la que suma més accidentats, amb 28.617, 34 dels quals mortals. La segueix de molt a prop la demarcació d’Alacant, amb 16.243, incloses 25 morts. Finalment, a Castelló s’han registrat 7.335 accidents, dos dels quals mortals.

Les estadístiques publicades pel ministeri es desglossen també per sectors laborals, però només pel conjunt estatal. Així, les professions més perilloses per a treballar-hi són les relacionades amb la construcció i la indústria, amb 80.531 i 71.304 accidents al conjunt de l’estat, respectivament. Sumades suposen gairebé un 30% dels accidents laborals totals.

A l’octubre, cada 10 hores hi va haver un sinistre laboral mortal: 78 persones treballadores perden la vida en un mes a tot l’estat.

La plaga de sinistralitat laboral que es tradueix en pèrdues de vida i drames familiars, en un sol mes, de setembre a octubre, han estat 78 persones treballadores mortes. 2 vides al dia. En conjunt, hi ha hagut més de 1.000.000 de sinistres d’origen laboral en 10 mesos.

Fins a l’octubre van morir en accident laboral a espanya 602 treballadors, i actualment ja hi van 700 morts el 2023. Per a CGT una xifra intolerable que reflecteix l’incompliment de la normativa de prevenció de riscos laborals. Andalusia, Catalunya, Comunitat de Madrid, País Valencià i País Basc, són els territoris amb més incidència de sinistralitat laboral amb resultat de mort. El quadre es completa amb 3.110 sinistres laborals greus; els de caràcter lleu, han estat 451.251; amb baixa laboral, 525.551; i sense baixa laboral, 474.499 sinistres.

Els accidents de treball in itinere han presentat una pujada important en aquests 10 mesos de l’any, del 9,1 %.

A l’hora d’intentar determinar els factors que s’amaguen després dels accidents in itinere, és inevitable pensar en els factors de risc psicosocial. Deixant de banda els números, i afectant de la mateixa manera dones i homes, en els accidents in itinere hi ha un factor comú que és el risc psicosocial.

Com es manifesta aquest risc? Podem diferenciar dos moments diferents:

  • Desplaçaments des del nostre domicili a la feina: presència de trànsit, pressió i ansietat davant de qualsevol esdeveniment que suposi un retard respecte a la nostra hora d’entrada a la feina, etc.
  • Desplaçament del nostre centre de treball al domicili: trànsit, esgotament mental per una càrrega de treball excessiva suportada durant la jornada, sensació d’estrès i aclaparament per les feines que no s’han pogut finalitzar, etc.

La falta de mesures preventives per part de les empreses i la falta d’unes Administracions que duguen a terme les inspeccions necessàries perquè es complisca la LPRL (Llei de prevenció de riscos laborals) fan que, una vegada més, siguem les treballadores i treballadors els qui patim en el nostre propi cos i sobre la nostra pròpia salut les conseqüències del capitalisme salvatge al qual ens sotmeten les patronals, per als quals som mers generadors de beneficis.

Per a CGT hi ha una relació estreta entre la intensificació del treball i la producció massiva d’accidents, incapacitats i morts. Les empreses, que per llei tenen el poder d’organitzar la feina i per llei estan obligats a protegir la vida i la salut dels treballadors, són les responsables directes d’aquestes morts, lesions i malalties.