Tres mil famílies valencianes es queden sense la renda mínima de subsistència

exclusion_socialEl pressupost, congelat en 23,6 milions des de 2012, es va esgotar al maig.
L’últim dic oficial de contenció de l’angoixa de moltes famílies al no tenir amb què omplir la nevera es va esfondrar fa tres mesos a la Comunitat Valenciana, quan es van esgotar els 23,6 milions consignats per la Generalitat per pagar l’anomenada renda garantida de ciutadania . Més de tres mil famílies valencianes sense recursos s’han quedat sense poder percebre entre 330 i 532 euros la major d’aquestes xifres per al cas d’unitats familiars de 13 membres tot i haver-se’ls reconegut el dret a la percepció en els expedients tramitats pels ajuntaments col · laboradors de Benestar Social, que tenen conveniada la gestió de les ajudes.


Per ara són 3.000 les famílies que només esperen una signatura de l’expedient quan s’hagin fons disponibles, però se segueixen gestionant peticions d’ajuda. Benestar Social va prometre ahir «posar els mitjans econòmics per fer efectiu aquest dret, si és necessari». La Generalitat no ha pagat la subvenció als consistoris pel que els municipis han avançat el pagament a l’espera que el Consell els ingressi els diners.

Amb tot, la conselleria va indicar que «aquestes entitats continuen disposant de crèdit», una afirmació sorprenent. És més, ha apuntat que alguns consistoris han trencat el conveni farts dels impagaments.

Més de 80.000 les famílies susceptibles de ser perceptores d’aquesta renda. 10.392 han vist resolt la seva petició durant el primer semestre d’aquest any, segons ha informat des de Benestar Social a preguntes d’aquest diari. Des del departament d’Asunción Sánchez Zaplana, van subratllar que s’ha produït un increment de sol · licituds. En plena crisi set de cada vuit famílies necessitades d’aquesta protecció social estan orfes d’aquesta renda. Els queda el matalàs d’ajuda familiar o d’entitats com els bancs d’aliments o menjadors socials.

El procediment pervers per a aquesta ajuda, només per un semestre i retards que produeixen mesos en blanc entre la concessió i la renovació en la següent convocatòria, provoca una fallida de la confiança i castiga aquestes formes de solidaritat familiar i veïnal.