El Jutjat del Social número 12 de València ha estimat que Ford ha de pagar l’ajuda de menjar d’uns cinc euros diaris que preveu el conveni per als que, com a conseqüència del seu horari, no poden acudir als menjadors de la factoria, als treballadors dels torns de matí i tarda que, entre l’1 de setembre i el 31 de desembre de 2013, es van quedar sense aquest servei arran de la retallada de 30 a 15 minuts del temps de menjar per la instauració del tercer torn.
Aquest error, podria beneficiar prop de 3.500 treballadors dels 6.300 que hi havia en plantilla en aquell moment -descomptant el torn de nit, el central i prejubilats a temps parcial-, i suposaria un desemborsament proper al milió i mig d’euros per a l’empresa , a raó d’uns 5,50 euros per cada un dels 73 dies laborables.
La sentència i contra la qual es pot interposar recurs de suplicació davant la Sala Social del TSJCV, estima parcialment la demanda de conflicte col·lectiu interposada per STM-Intersindical, a la qual es va adherir CGT, després de l’Acord de Competitivitat i Ocupació 2014-2018 signat per la direcció amb UGT i CCOO a l’abril de 2013 que, a part de la recuperació del tercer torn de fabricació d’automòbils, va comportar una modificació d’horaris i pauses, el tancament de diversos menjadors i la restricció de l’horari a la resta.
Intersindical va recórrer als tribunals exigint la reinstauració del servei de menjadors i la compensació per als que, amb aquests canvis, es van veure privats d’un servei de menjar calent del que havia gaudit durant 37 anys.
El jutge no s’oposa ni a la reducció del temps de descans ni a la supressió del servei de menjador, que considera una decisió empresarial conforme a dret, però sí a la interpretació del conveni per la qual Ford va deixar d’abonar l’ajuda de menjar a els treballadors dels torns de matí i tarda.