El canvi de societat l’hem de liderar les persones, és l’única manera de no canviar el clima

El «gran acord global sobre el canvi climàtic», presentat el dissabte 12 de desembre a la «humanitat», té d’acord simplement … compromisos voluntaris de reducció d’emissions d’efecte hivernacle que han presentat els diferents països. Aquests acords, ni tan sols són suficients per aconseguir que la temperatura terrestre no sobrepassi dos graus. Segons els càlculs s’arribaran a sobrepassar els tres graus i això, sempre que «els compromisos voluntaris de cada país signant, siguin complerts».

Davant el fracàs, d’altra banda «cantat», de la XXI cimera climàtica, el problema s’aguditza i la tasca de canviar el sistema, no el clima, ara simplement és una qüestió de vida o mort.

La contradicció de la insostenibilitat dels processos econòmics i de la nostra manera de viure i de consumir, amb la conquesta de llocs de treball decents, amb una aposta per la producció local de béns, que afavoreixi els seus distribució en proximitat, mitjançant un transport (ferrocarril públic i social) mediambientalment sostenible, amb l’exercici dels drets de la ciutadania, amb la transparència, amb la defensa de l’equitat i la cohesió social i amb l’aplicació de polítiques de repartiment de temps, renda i riquesa, suposa transcendir la lògica del creixement .

CGT comparteix l’opinió d’Ecologistes en Acció ja que «els líders mundials» no han apostat a París per un canvi real, sinó pel mateix model devorador de recursos que ens ha portat a la situació actual i ens dirigeix ​​al col·lapse ambiental. És un acord que ens condemna, de moment, a un augment de més de tres graus de temperatura. Una línia vermella que ha tornat a ser traspassada, en un text on els interessos dels combustibles fòssils desvirtuen completament l’acord que es queda en paraules buides de contingut, on l’acció de la descarbonització i la «emissió de gasos d’efecte hivernacle» es porta fins al 2050 i, a més, la vinculació jurídica per a cada un dels estats signants, es basa en la «voluntat individual d’aquests estats, els que fixen les seves polítiques climàtiques» …

Que barbaritat, que cinisme, que criminalitat. Les multinacionals -que han finançat la XXI Cimera Climática- aconsegueixen tots els seus objectius: que rebenti el planeta, encara que, això sí, una mica més tard.

Madrid, a 15 desembre 2015

Secretariat Permanent del Comitè Confederal CGT