Reformes laborals i Acords socials. Decàleg dels anys 70 fins a l’actualitat.

signen el Pacte de la Moncloa. L’acord va comptar amb el suport de CCOO i el rebuig d’UGT i de CEOE.

1979. – Es signa l’Acord Bàsic Interconfederal amb l’oposició de CCOO. El text estableix les bases de l’Estatut dels

Treballadors i introdueix la negociació dels salaris amb el referent d’IPC previst pel Govern.

l’oposició de CCOO, en el qual es pacta moderació salarial a canvi de reducció de jornada.

1981. – Es signa l’Acord Nacional d’Ocupació, pel qual el Govern es compromet a crear 350.000 llocs de treball a

canvi de moderació salarial.

Interconfederal que estableix la jornada laboral de 40 hores setmanals i 30 dies de vacances a canvi de moderació

salarial.

diverses modalitats de contractació temporal amb l’objectiu d’incentivar la creació d’ocupació.

1985. – Reformes paramètriques i sistèmiques de les pensions a Espanya, afavorides pel Govern socialista, passant el

període de càlcul de la pensió de dos a vuit anys.

abaratia l’acomiadament i introdueix els contractes temporals per a joves treballadors és retirat davant l’èxit de la vaga

general convocada en contra.

mercat laboral que retalla les ajudes per desocupació i eleva de sis mesos a un any del període mínim de cotització necessari

per cobrar l’atur.

mesures suposen una flexibilització de la normativa de contractació i negociació col • lectiva. El text legal crea un nou

contracte d’aprenentatge denominat popularment «contracte escombraries».

1995. – El Congrés dels Diputats aprova el Pacte de Toledo relatiu al «anàlisi dels problemes estructurals del

sistema de seguretat social i de les principals reformes que hauran escometre».

1996. – Acord per a la solució extrajudicial de conflictes laborals, mecanismes d’arbitratge al marge dels

tribunals.

sindicats signen un acord, al qual no se suma la CEOE, que garanteix el sistema de protecció social públic i el poder

adquisitiu de les pensions fins al 2001 , el període de càlcul per a la pensió va passar de 8 a 15 anys.

1996. – L’Acord per a l’Ocupació i la Protecció Social Agraris, signat pel Govern i els sindicats UGT i CCOO,

substitueix el Pla d’Ocupació Rural (PER).

per a l’Estabilitat de l’Ocupació i la Negociació Col • lectiva, que crea el contracte de foment de l’ocupació indefinida per

a joves, aturats de llarga durada, majors de 45 anys i minusvàlids, així com per la conversió dels contractes temporals a

fixos, amb un cost per acomiadament improcedent de 33 dies.

2001. – El Govern aprova per decret-llei una reforma laboral que amplia l’ús del contracte de foment creat el 1997 i

del contracte de formació. S’estableix una indemnització de 8 dies per als contractats temporals acomiadats de forma

improcedent.

Govern popular signen l’Acord per a la millora i desenvolupament del Sistema de Protecció Social.

2002. – El Govern aprova un decret-llei de reforma del sistema de protecció per desocupació, conegut popularment com

«decret». La reforma laboral, contestada amb la vaga general del 20 de juny, és modificada l’octubre al Congrés amb canvis

que eliminen alguns dels seus aspectes.

Govern i agents socials.

Laborals.

2006. – El Govern, la patronal i els sindicats aproven la primera reforma laboral de José Luis Rodríguez Zapatero

amb l’objectiu de reduir la temporalitat i rebaixar les cotitzacions socials dels empresaris.

2006. – Acord sobre Mesures en matèria de Seguretat Social, Govern i la resta.

2007. – Acord Interconfederal per a la negociació col • lectiva 2007.

2007. – Pròrroga fins al 2008 de l’Acord Interconfederal per a la negociació col • lectiva.

2009. – IV Acord sobre solució extrajudicial de conflictes laborals.

febrer de 2010. – Les patronals CEOE i CEPYME i els sindicats UGT i CCOO signen l’Acord per a l’Ocupació i la

Negociació Col • lectiva 2010-2012, que fixa una pujada salarial de fins a l’1% el 2010, d’entre el 1 i el 2% el 2011 i entre

el 1,5 i el 2,5% per al 2012.

laboral que facilita l’ús de l’acomiadament objectiu a les empreses en una situació econòmica difícil. A més es generalitza

l’ús del contracte de foment de l’ocupació estable (indemnitzat amb 33 dies, enfront dels 45 d’un fix

ordinari).

pensions, s’amplia l’edat de jubilació fins als 67 anys i s’augmenta el període de càlcul de la base de cotització de 15 a 25

anys.

Social, pel creixement, l’ocupació i la garantia de les pensions. • El 10 de juny de 2011. – Davant la manca

d’acord entre patronal i sindicats, el Consell de Ministres aprova el projecte de llei de reforma de la negociació col •

lectiva que redueix els terminis màxims de renovació dels convenis, estableix l’arbitratge per quan no hi ha acord i dóna més

protagonisme al conveni d’empresa que al provincial en matèria de salaris, jornada, funcions i trasllats.

gener de 2012. – Sindicats i patronal traslladen al Govern un document amb els acords parcials aconseguits per a una

reforma laboral, que inclou la supressió d’alguns festius, però sense que hi hagi consens per als assumptes fonamentals que

l’Executiu vol canviar ( contractació, acomiadament i flexibilitat interna).

gener de 2012. – CEOE, CEPYME, UGT i CCOO signen el II Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col • lectiva

2012-2014, que fixa una pujada salarial de fins al 0,5% el 2012 i el 0,6 % el 2013 i 2014, amb possibilitat de revisió a

l’alça, però sense que les retribucions arribin a incrementar tant com la inflació.

febrer de 2012. – Patronal i sindicats subscriuen el V Acord sobre solució autònoma de conflictes laborals, que dóna

un major protagonisme a la mediació i arbitratge d’àmbit estatal i escurça els terminis d’aquests

procediments.

Partit Popular, abarateix l’acomiadament a 33 dies per any treballat. A més, hi haurà bonificacions per contractar a menors

de 30 anys i a aturats de llarga durada.