econòmiques als centres, més hores lectives, pitjors condicions pel professorat interí i substitut, congelació salarial…
Els Pressupostos de la Generalitat pel 2012 suposaven: acomiadaments d’interins/es i substituts (3.000 al curs 2012-13),
reduccions salarials en les pagues addicionals de juny (la meitat) i desembre (tota, segons la decisió del Govern Rajoy),
supressió de millores socials …, suspensió de les ofertes públiques per construccions de nous centres escolars públics…
La partida pressupostària corresponent al Departament d’Ensenyament fou un 4,9% inferior a l’any anterior. La mateixa
quantitat global que en 2007, però amb un increment de més de 120.000 alumnes en centres públics fins a 2011. La consellera
Rigau va anunciar que retallaria 197 milions dels sous de docents, personal d’administració i serveis i laborals per a
«polítiques educatives».
del PP van publicar el Real Decreto Ley 14/2012. Tot i el marcat intervencionisme i la invasió de competències que suposava,
el Govern de la Generalitat va aplicar les principals mesures amb una nova reducció de 600 milions d’euros a l’ensenyament
públic: increment de fins al 20% de la ràtio d’alumnes per aula i la seva massificació, augment d’una altra hora lectiva per
al curs 2012-13 i consegüent reducció de plantilles, eliminació de les substitucions en les baixes inferiors a 10 dies
lectius.
donar una altra volta de clau a la continuada i profunda agressió a l’ensenyament públic i a les condicions laborals del seus
treballadors i treballadores: nova reducció de plantilles orgàniques (1, 1,5 o 2 mestres segons les dimensions des centres de
primària i d’1,5 a 5 o més segons la tipologia dels centres de secundària), supressió del pagament del mes de juliol als
substituts/es amb 9 o més mesos de servei durant el curs, ajustament unilateral de la jornada laboral i reducció dels sous
(entre el 15 i el 77%) del personal substitut. Les pitjors condicions laborals del professorat, la seva reducció i la seva
precarització afecten directament a l’atenció a la diversitat (desdoblaments, reforços…) dels alumnes de les classes
populars i a la qualitat d’un sistema educatiu que és dels més igualitaris del món; és a dir on menys diferències es troben
entre els resultats acadèmics de l’alumnat de famílies benestants i els de la classe obrera.
altres aspectes que abunden en la desigualtat social: tancament d’escoles bressol, dràstica disminució de les beques de
llibres de text i menjador, matrícula per a fer la formació professional de grau superior, augment de les taxes a la
universitat… A les samarretes grogues, a les concentracions locals i comarcals, a les manifestacions, a les vagues en
defensa de l’ensenyament públic i de qualitat … ara cal afegir la vaga general!
Cortavitarte, Portaveu de CGT Ensenyament