més va ser objecte d’una desmesurada repressió policial, com va ocórrer aquest dimarts 9 d’octubre quan desenes de milers de
persones es van manifestar a Atenes contra la presència de Angela Merkel a Grècia, en la primera visita que realitza al país
des que va donar començament la crisi de deute en l’any 2010.
policial, amb un balanç de dotze persones ferides i més de cinquanta detingudes. Amb anterioritat a la protesta, es van
produir detencions preventives i per a evitar el trasllat de més manifestants, va ser suspès el servei del metro en la
capital grega. Al mateix temps, que la policia va prohibir manifestacions al voltant del Palau de Govern i va tancar els
accessos al centre de la ciutat.
7.000 policies, el doble que van emprar per a reprimir a manifestants durant la vaga general anterior, amb el suport de
franctiradors apostats en les teulades, van blindar la ciutat i van aplicar gasos lacrimògens i granades «aturdidores» contra
els manifestants i també les van utilitzar per a reprimir a un grup d’empleats d’hospital que pretenien bloquejar una de les
avingudes per les quals tenia previst transitar la comitiva de Merkel.
pesar d’aquesta desmesurada repressió, la resposta va ser massiva. El poble grec va sortir al carrer per a fer públic el seu
rebuig a les antisocials mesures «d’ajustament» que els estan imposant, farts de veure retallats els seus drets, indignats
per rebre la visita de l’artífex de la seva ruïna. El poble, fart de perdre perquè guanyi la banca, es nega a pagar la crisi
del sistema capitalista.
d’una tempesta especulativa i s’està convertint en un experiment per a la nova fase de correcció que el neoliberalisme es
proposa realitzar a l’hora de resoldre la crisi econòmica i financera. Constitueix un exemple més d’un país víctima de les
polítiques de retallades salvatges liderades per Alemanya, amb una població ofegada pels ajustaments econòmics i el control
del dèficit i a la qual se li estan exigint encara més sacrificis per a pagar un rescat que només estàlvia al capital.
Aquesta és la fórmula per la qual han apostat: asfíxia econòmica a la classe treballadora més repressió. Un perillós tàndem
per a fer callar les veus.
l’estat de terror que ens estan imposant: cada vegada més repressió i control, privació del dret de manifestació, reunió i
llibertat d’expressió; violència legitimada de la policia, detencions injustificades, total impunitat policial. I cada vegada
més empobrits, ens veiem obligats a una austeritat que només beneficia a rics i poderosos. Vassalls dels interessos de la
troica (UE, BCE, FMI), amb Alemanya com banderera, els nostres drets com ciutadans i treballadors han desaparegut: ens
obliguen a pagar la crisi i a més reprimeixen de manera impune les nostres protestes.
una resposta contundent, per una plena mobilització. Sortim al carrer. Diguem NO! Siguem protagonistes del nostre propi
destí, no meres marionetes mogudes pels dictàmens del capital. Perquè no podem seguir callats, ni que ens arravassin els
nostres drets. Perquè la nostra dignitat no es ven i no estem amatents ni a més sacrificis en el seu propi benefici ni a més
repressió per a silenciar-nos.
això, anirem a la vaga el 31 d’octubre i fem una crida a la classe treballadora i col·lectius socials que se sumin a aquesta
jornada de vaga en defensa d’una nova societat basada en la justícia social i el repartiment equitatiu.
d’octubre!
CGT
Directa
Merkel, va dur a terme una visita oficial a Grècia ahir 9 d’octubre, més de cinc anys després del seu darrer viatge
institucional al país. El dispositiu policial preparat per a l’ocasió comptava amb més de set-mil antiavalots, desenes de
franctiradors i els nous camions que la policia grega té a la seva disposició per dispersar protestes amb el llançament
d’aigua a pressió.
el Ministeri d’Interior en consonància amb els comandaments policials de la regió d’Attica, va dictar un perillós precedent
limitant el dret de manifestació entre les nou del matí i les deu de la nit a bona part del centre de la capital hel·lena,
argüint “raons de seguretat pública i pretensió d’evitar interrompre la vida socio-econòmica de la ciutat”. A la pràctica,
aquesta ordre governamental va ser interpretada per bona part de la societat com una vulneració d’un dret elemental i un
retrocés en drets i llibertats al període de la dictadura militar de la Junta dels Coronels.
de les protestes es faria extensiva a tot el centre de la capital, finalment es va delimitar un perímetre de seguretat
permetent la circulació de les manifestants –dintre de la zona perimetrada pels efectius policials– per quatre carrers que
connectaven amb la plaça Omonia i la plaça Syntagma, punts neuràlgics de les mobilitzacions. Així doncs, formacions i
col·lectius dels moviments socials, anarquistes i grups de l’esquerra extra-parlamentària, la central sindical del partit
comunista, PAME, i un nombrós bloc de Syriza encapçalat pel seu líder Alexis Tsipras i Bernd Riexinger, cap del partit
alemany Die Linke, van manifestar-se pel centre d’Atenes envoltats d’esquadrons policials. Aquestes convocatòries van
coincidir amb l’aturada que GSEE-ADEDY –sindicats majoritaris– havien convocat de dotze a tres del migdia tant al sector
públic com al sector privat.
Atenes
del migdia quan la canciller desembarcava a l’aeroport internacional Eleftherios Venizelos, on l’esperaven Andonis Samaras,
primer ministre grec, i alguns membres del seu gabinet. Després dels actes protocolaris a peu de pista, la comitiva va
enfilar el seu camí cap a l’oficina del primer ministre, on ambdós líders van mantenir una reunió d’aproximadament d’una
hora.
produir una conferència de premsa conjunta, on tant Samaras com Merkel van voler escenificar la seva determinació afirmant
“Europa és una casa comú per tots nosaltres, posarem en pràctica les mesures que s’havien d’haver promulgat fa molt de
temps”. Després de mitja hora enfront els mitjans, tots dos caps polítics van recórrer caminant els cinc minuts que els
separaven de la residència de Karolos Papoulias, President de la República, que segons fonts presencials va manifestar a
Angela Merkel “quasi hem esgotat la nostra paciència”. Després de gairebé tres quarts d’hora de reunió, la comitiva d’ambdós
representants polítics va dur a terme la seva darrera aturada al luxós hotel Hilton, on es van reunir amb una representació
de banquers i empresaris alemanys i grecs.
l’hotel Hilton, el seu ministre d’afers exteriors acompanyava a la canciller alemanya a l’aeroport. Després de sis intenses
hores, la delegació alemanya s’enlairava en direcció Berlín a dos quarts de vuit del vespre.
prohibicions
Merkel trepitgés territori hel·lè, les protestes ja havien començat a prendre els carrers d’Atenes envoltades d’unes mesures
de seguretat excepcionals. Durant el recorregut dels cotxes oficials per dins de la capital, membres de la policia duien a
terme cordons a banda i banda dels carrers per contenir les manifestants que volien expressar el seu malestar i
disconformitat amb les polítiques d’austeritat. Amb l’inici de la primera trobada entre ambdós líders a l’oficina del primer
ministre, s’iniciaven els primers enfrontaments entre les manifestants –més de vuitanta-mil segons fonts sindicals– i els
efectius policials a la plaça Syntagma.
carrer en direcció a la residència del President Karoulas, alhora i a menys de quatre-cents metres d’on es produïa la trobada
–tot just a l’altra banda del Parlament– els cossos d’elit de la policia grega feien ús indiscriminat de gasos lacrimògens i
bombes eixordidores per dispersar les manifestants i desallotjar-les de la plaça Syntagma.
però va estendre els disturbis pel centre de la capital durant més de dues hores. Finalment el balanç de les protestes va ser
de dos-centes disset persones retingudes i identificades, vint-i-quatre detingudes i trenta ferides de diversa consideració.
Diversos testimonis van tornar a denunciar intimidacions, agressions indiscriminades i detencions preventives abans de
l’inici de les protestes, per part del cos d’elit de la policia antiavalots grega, MAT.
tres convocatòries diferents que van aplegar més de deu-mil persones en total. Una marxa indignada, la manifestació del PAME
i la mobilització que va aplegar la resta dels moviments polítics i socials de la ciutat, van confluir al davant del consolat
alemany, protegit per deu autocars d’antiavalots.