una via directa amb el Gabinet del PP.
Govern socialista per no haver previst la crisi. Però el seu flamant ministre d’Economia, Luis de Guindos, mai va veure
venir la fallida del seu propi banc. El 10 de juliol de 2008, en la seva intervenció anual en l’Escola d’Estiu de FAES, el
think tank del PP, De Guindos va explicar que el principal problema que afrontava l’economia mundial era la «tensió
inflacionista» i va advertir del risc d’una «suau recessió».
dos mesos després, Lehman Brothers, el banc d’inversió nord-americana del que De Guindos era executiu president per a
Espanya i Portugal i membre del seu consell a Europa quedava reduït a runes i la seva fallida arrossegava l’economia mundial
a una crisi de la qual encara no ha sortit.
exactament les mateixes receptes que durant els mesos previs a la caiguda de Lehman Brothers repetia amb profusió en les
seves múltiples conferències com alt executiu del banc d’inversió. Els problemes de la seva entitat anaven a arrossegar a
tots, però els problemes, segons l’avui ministre, estaven fora: sobretot, en el mercat laboral, en les pensions públiques i
en els salaris dels treballadors.
quarta bandera urgent: la reestructuració del sector bancari, el mateix del que procedeix a Lehman Brothers (2006-2008) i
fins a dijous passat en el consell del Banc Mare Nostrum, que de seguida va considerar un «gran encert» el seu nomenament,
la dirigirà ell mateix, ara des de l’altre costat.
crisi és que el poder financer, que és el que l’ha causat, ha pres directament les regnes dels governs i aquest fenomen
arriba ara a Espanya», sosté Miren Etxezarreta, catedràtica emèrita d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de
Barcelona. En 16 dels 27 països de la Unió Europea, exdirectius del sector bancari ocupen llocs clau de la política
econòmica.
pres el control directe des de dintre mateix de l’Executiu, amb un paper molt destacat del lobby financer, l’armamentístic
i l’agrícola», li secunda Alejandro Inurrieta, professor de l’Institut d’Estudis Borsaris.
la fallida de Lehman Brothers, al setembre del mateix any, el banc de De Guindos encara va tenir temps de portar a terme una
suculenta operació a Espanya: la coordinació de la sortida a Borsa de les quotes participatives de la Caixa d’Estalvis del
Mediterrani (CAM). Malgrat la mala salut financera que ja llavors arrossegava l’entitat avui intervinguda, considerada pel
Banc d’Espanya «el pitjor del pitjor», Lehman Brothers va assolir que el 23 de juliol de 2008 les quotes comencessin a
cotitzar a gairebé sis euros. Més del 60% van ser adquirides per petits estalviadors. El seu valor, avui, és zero. I s’han
convertit en una patata calenta per a les noves autoritats econòmiques.
de l’espectre Lehman que perseguirà al ministre. Un altre: el dels ciutadans atrapats pels bons del banc que es van sentir
estafats i van acudir als jutjats. La CAM era precisament una de les entitats que més treballava amb l’entitat de De
Guindos. El 2007, va col·locar a una jubilada bons del banc nord-americà per valor de 134.000 euros, venuts com
ultraassegurances i aliens a EEUU al tenir garantia europea pròpia, suposadament a Holanda.
Guindos era llavors membre del consell europeu del banc. Després de la fallida, ningú va respondre i ella va acudir al
jutge: finalment, el mes passat el tribunal va fallar al seu favor i ara la CAM haurà de retornar-li la inversió. «Encara no
puc creure’m que el ministre que dirigirà l’economia espanyola sigui precisament el responsable a Espanya d’aquests bons»,
explica Jaime Navarro, l’advocat que va dur el cas.
Cristóbal Montoro, al que Rajoy ha situat al capdavant d’Hisenda, Ministeri que ja va dirigir amb José María Aznar. A ell
correspondrà quadrar els comptes i, per tant, tractar d’augmentar els ingressos de l’Estat: just l’objectiu contrari al que
persegueix la consultoria que el ministre va fundar després del seu anterior pas pel govern, avui anomenada Equipo Económico, que oferix assessorarament fiscal a les empreses per a reduir legalment els pagaments a
Hisenda.
Asociados, inclou en el seu equip a Ricardo Montoro, germà del ministre i exdirector del CIS; Salvador Ruiz Gallud,
exdirector de l’Agència Tributària; i Ricardo Martínez Rico, exsecretari d’Estat de Pressupostos.
cas Gürtel ha aportat pistes sobre una operació concreta, facturada just després que Montoro deixés la firma. L’encàrrec
procedia de Everland, firma investigada en el sumari, propietat de l’esposa de Jesús Merino, ex portaveu adjunt del PP en
el Congrés.
fiscal»
juliol de 2008 de 116.000 euros. Després de l’esclat del cas Gürtel, el jutge es va dirigir a l’empresa per a conèixer
l’operació: «Els serveis prestats van consistir en l’assessorament econòmic i fiscal d’una operació d’adquisició
empresarial, arribant, entre altres, a qüestions relatives a la compensació de bases imposables d’exercicis anteriors,
deduccions fiscals pendents d’aplicació, despeses no deduïbles per diversos conceptes, així com fons de comerç derivats de
l’operació i el seu aprofitament fiscal», va contestar la Direcció de Equipo Económico.
el 15% del guany fiscal que obté el client. Per tant, el fisc devia deixar d’ingressar un mínim de 700.000 euros gràcies a
l’assessorament.
que Rajoy ha nomenat ministre de Defensa, era conseller de Instalaza, principal fabricador espanyol de
bombes de raïm. I just al juliol de 2008, el Govern de Zapatero va aprovar una moratòria en la producció d’aquestes armes
tan nocives.
OTAN, amb la participació d’unitats espanyoles, va contribuir a decantar a favor dels rebels. Però el problema que pot
afrontar Morenés amb la seva arribada a Defensa no és només d’ordre moral, sinó molt pràctic i immediat:
Instalaza, en el consell del qual es va asseure el ministre fins a setembre segons el Registre Mercantil, reclama des
de maig al Govern per la via judicial 40 milions d’euros d’indemnització pels suposats danys causats amb la
moratòria.
militar-industrial
militar-industrial assumeixi directament el Ministeri de Defensa i Morenés, sens dubte, ho és», opina Jordi Calvo,
investigador del Centre Delàs, entitat pacifista especialitzada en el comerç d’armes.
vinculació a la indústria que depèn dels contractes de Defensa, un dels Ministeris més amenaçats per les retallades, va
molt més allà de Instalaza: Morenés, secretari d’Estat de Defensa i de Seguretat amb Aznar, torna al
Ministeri des de la presidència de Segur Ibérica, empresa a la qual Defensa encarrega tasques de
seguretat privada als vaixells tonyinaires que pesquen en l’Índic. I fins a ara s’asseia en els consells, entre altres, de
MBDA, el gran fabricant mundial de míssils que segons el Centre Delàs també va tenir a Gadafi entri els
seus clients; Kuitver, consultoria de I+D especialitzada en seguretat i defensa; Aritex
Cading, que inclou serveis de disseny militar industrial; Gamo Outdoor, gran fabricant nord-americà
de rifles i pistoles, i I-Sec Iberia, consultoria per a assumptes de seguretat.
els ecologistes també, després del nomenament de Miguel Àries Cañete com a ministre d’Agricultura, Alimentació i Medi
ambient. Ja durant la seva etapa de ministre d’Agricultura amb Aznar, Àries Cañete va ser objecte de polèmica perquè la
seva esposa, Micaela Domecq, i la seva família gestionaven empreses perceptores de fons procedents de la Política Agrària
Comuna. Avui segueixen al capdavant de firmes d’explotació agrària.
també Medi ambient, malgrat destacar al capdavant de quatre dels lobbies més enfrontats als ecologistes: el
protransvasaments, el 2000 el ministre va prometre als regants que el transvasament de l’Ebre es faria «per collons»; el
petrolier, on suma 326.000 euros en participacions del sector; el de l’automòbil, on posseeix sis cotxes i una moto, i
presideix la Fundació del RACE, la finalitat de la qual és fomentar l’ús de l’automòbil; i el del maó, on coincidia amb
Ignacio López del Hierro, marit de la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, en el consell de Bami Newco, l’empresa que va refundar Joaquín Rivero, un dels reis caiguts del sector, després de la seva
defenestració de Metrovacesa i Gecina.
altres terminals en el nou Govern: el ministre d’Educació, José Ignacio Wert, suma ja dècades de vinculació al Grupo Prisa, propietària de la principal editora de llibres de text, i va ser assessor de la presidència del
BBVA; el titular d’Interior, Jorge Fernández Díaz, és molt pròxim al Opus Dei, i la CEOE no només rema
en la mateixa direcció que Luis de Guindos sinó que el cap de l’Oficina Econòmica del president, Álvaro Nadal, és germà
d’un sotssecretari de la patronal, amb qui comparteix credo liberal.
no tenia elements per a saber que el seu propi banc estava a un pas de la fallida. Però ningú podrà acusar a Rajoy de no
haver donat pistes sobre la política del seu Govern des del primer dia.
extret del diari Público