El drama humà és evident. La realitat de centenars de milers de persones fugint dels seus països d’origen, morint en horribles condicions, saltant murs i filats, sofrint la persecució i la repressió policial, amuntegades en tètrics camps de concentració, … ens interpel·la cada dia.
Aquestes persones fugen de les guerres, de les catàstrofes naturals, de la misèria, de la fam, de la repressió política, sexual o de qualsevol índole. I en arribar a Europa després atzarosos camins no troben acollida sinó repressió, tancament de fronteres, tanques per tot arreu, policies i exèrcit que els impedeixen el pas. La mateixa Europa que rep sense problemes a milions de turistes es nega a acollir a centenars de milers de refugiats.
Les persones que fugen no són les causants de la seva desgràcia. Els sirians, libis, afganesos i iraquians fugen de guerres en què Europa (i també Espanya) intervé de vegades directament amb tropes militars i altres amb la venda d’armes. Els qui fugen de la misèria i la fam ho fan de regions els recursos naturals són explotats moltes vegades per multinacionals europees. Europa és responsable també d’aquest fenomen dels milers de refugiats i immigrants, no té dret a romandre impassible.
Els cadàvers són milers al mar ia la terra. S’acusa de la seva mort a les màfies però s’oculta que si les fronteres estiguessin obertes, si la voluntat d’acollida fos real, aquestes morts no serien tals. Són els controls fronterers, els filats de Ceuta, Melilla i ara Hongria, la policia sèrbia, francesa, anglesa, i alemanya, les que obliguen els refugiats a vendre a les màfies. Són les fronteres que permeten el pas dels capitals però no de les persones, són les polítiques d’estrangeria, les que maten, maltracten i discriminen. És la desigualtat entre rics i pobres, el capitalisme, el responsable últim d’aquesta tragèdia.
Davant d’aquesta tragèdia, La Unió Europea va subhastant a la baixa les quotes de refugiats. La legislació d’immigració, refugi i asil de la Unió Europea només té per objecte impedir la immigració, l’asil i el refugi. El govern espanyol regateja acollir 4.000 persones mentre deporta quotidianament a centenars d’immigrants amb anys d’estada, manté sense papers i sense drets i per això en la major vulnerabilitat a centenars de milers d’immigrants, confina en llimbs legals durant anys a centenars de demandants d’asil, … Mentre aquestes legislacions no siguin abolides tota la resta serà només demagògia.
No es tracta de fer caritat ni assistencialisme. Cal reconèixer íntegrament el dret d’asil i refugi, el dret a emigrar, a la lliure circulació de les persones. Es tracta de tancar els CIE ’s, enderrocar les tanques, destinar els pressupostos militars a l’acollida de les persones.
Les persones que arriben han de ser rebudes en plenitud de drets, amb accés universal a la sanitat, educació, habitatge i tots els serveis socials; amb papers i regularitat administrativa, amb possibilitat d’establir-se i accedir a la feina per guanyar-se la vida dignament.
No volem camps de concentració cínicament anomenats d’acollida, no volem campaments de refugiats. A la Unió Europea hi ha diners de sobres per a altres condicions d’acollida. N’hi ha a les grans fortunes, a les arques de les multinacionals; és el mateix diners que s’han destinat a rescatar Bankia ja Rato, el que es malgasta en aeroports com el de Castelló, el que roben Bárcenas i Pujol.
La societat, els nous ajuntaments (Barcelona i Madrid entre d’altres), les famílies, … ha començat a mobilitzar-se. La societat té en tot això l’enorme paper de pressionar els governs i les institucions, de lluitar perquè l’acollida que molts anhelem sigui digna, igualitària i no discriminatòria ni humiliant.
La societat en el seu conjunt, els autòctons i els immigrants hem de mobilitzar-nos en defensa dels nostres drets, aquesta serà l’única garantia que puguin ser respectats.
NO MÉS MORTS. ACOLLIDA SENSE FRONTERES. ACOLLIDA DIGNE I IGUALITÀRIA.
NI POLICIA NI MURS NI LLEIS D’ESTRANGERIA
Associació Papers i Drets per a Tothom