Diu el Dic. CVB:
LLIBERTARI, -ÀRIA adj.
Partidari de la llibertat total, de l’anarquia; cast. Libertario.
Com cada any, i en van 17, el món llibertari ha organitzat la Mostra del llibre Anarquista de València (de l’1 al 9 d’abril), un món llibertari, el de “La Idea” que és com s’anomena històricament la seua causa, que configura i organitza la seua existència lliurement al marge de calendaris oficials, institucions, patums, condicionants… fidel a la descripció —entre altres— que feia al seu temps Eliseu Reclús (teòric anarquista nascut a l’Aquitània, geògraf i impulsor del naturisme, curiosament, la seua mare era descendent d’Enric I d’Anglaterra) de plena actualitat als nostres dies, en un món desficaciat i sense cap de respecte per un planeta Terra, sobre-explotat sense cap trellat, ecològicament, socialment… dominat econòmicament —i per tant política— per un reduït grup d’especuladors financers que viuen en l’opulència i una disbauxa sense límits que condemna a la misèria més absoluta, per contrapartida, a milers de milions de persones dels cinc continents, compte, he dit cinc, tot incloent-hi l’Amèrica del Nord, aquella del “Sueño americano” a hores d’ara fet un nyap, i la nostra vella Europa, tot i que alguns la creguen “el melic del món”… a hores d’ara en perill d’enfonsar-se com un castell de baralles velles, amb la crua i hipòcrita realitat que patim i el renaixement d’un feixisme amenaçador que mai ha estat foragitat de les seues dubtoses estructures.
Eliseu Reclús venia a dir que “l’Anarquia és i representa l’ordre natural de les coses” a la qual cosa, agosarat que en sóc, diria que “l’ordre” o el “desordre”, que ve a ser el mateix. O no? Els pins i les plantes a les muntanyes del nostre país, els llentiscles, alborsers, les sureres… arrelen i creixen on volen i configuren el paisatge natural, ben diferent de les “plantacions” dissenyades de dubtós i esquifits resultats. Que no vos diria dels animals en llibertat i els animals de gàbia. Fins ací… entesos?
Què és la mostra ? I Com s’organitza?
Els coordinadors de la mateixa diuen:
«La Mostra del Llibre Anarquista constitueix un espai de trobada que ofereix l’oportunitat de reforçar velles amistats i establir nous contactes, fer una recapitulació de les lluites i dels moviments socials, debatre noves estratègies per enderrocar el capitalisme i el patriarcat i en definitiva preparar la revolució futura».
«La Mostra l’organitzem des d’un grup obert de treball que comença a reunir-se al mes d’octubre a l’Ateneu Llibertari “Al Margen” y en el “El Punt”. Les persones que hi participem triem les dates de la mostra (normalment una setmana d’abril-maig) i proposem activitats, llibres per a presentar i acollim propostes que ens arriben al correu».
I afegeixen:
L’anarquisme, com totes les bones idees, parteix d’una premissa ben senzilla i convincent: les persones sabem com viure les nostres vides i organitzar-nos millor del que cap expert podria, és més, donem el millor de nosaltres quan vivim sense una autoritat imposada, és a dir, decidint per nosaltres mateixa en lloc de rebre ordres.
Amb tot açò, queda palés que la Mostra d’enguany té el suficient interés perquè totes les dones i homes lliures, us apropeu i gaudiu d’un espai “lliure” al cor de la ciutat de València, i amb això rescabalar la memòria llibertària del nostre petit país on “la Idea” fou el referent polític i social més important al llarg del segle XX i que fins i tot ha estat capaç de romandre malgrat la més ferotge repressió patida per cap organització, al llarg de la tenebrosa dictadura franquista i els complicats progroms d’allò que anomenen “ Transición”, la qual encara continua endins d’una fumaguera enterbolida on diversos “agents” han perdut la brúixola, la memòria i la vergonya pel camí i a hores d’ara no saben si són “carn o peix”, “polp o calamar”…
Afortunadament, per altra part, noves organitzacions, nous projectes polítics i socials van obrint camins nous d’esperança on, el món llibertari, “la Idea”, de segur estarà al cap o la la cua —això depén de nosaltres— però de deveres, sense comparacions d’utilització aliena d’aquesta parèmia com ara la del bròquil florit, a mig camí a hores d’ara entre bacora i figa flor.
L’any 1934 del passat segle, en uns moments políticament ben complicats, com ara, comptat i debatut, el món llibertari optà per l’abstenció a les eleccions generals… el resultat fou la victòria de les dretes i l’anomenat “bienni negre”. Àngel Pestanya en desacord amb aquesta opció llargament mantinguda de “no votar” per part de CNT, amb d’altres llibertaris de l’anomenat “Trentisme” que defensaven la participació política com a complementària de la lluita sindical, fundà el Partit Sindicalista.
En 1936, el Partit Sindicalista de Pestanya s’integra i forma part del Front Popular, així mateix, la vespra de les eleccions, Buenaventura Durruti en una llegendària intervenció a Radio Madrid, esbandeix la consigna de “no votar” i demana al món llibertari que faça lliurement el que li diga la seua consciència… això fou definitiu per a la victòria electoral del Front Popular. La resta de la història ja forma part d’un altre debat, com el de votar o no votar, ben viu i debatut encara al món llibertari.
Debatre sempre, construir alternatives, avançar… això forma part i és la veritable ànima de “la Idea” i com no, La Mostra, serà un esglaó més en aquest camí que dia a dia, sense defallir, a les verdes i a les madures, construïm pacientment malgrat els estigmes, els llibertaris, amb una certa l’hostilitat sempre, de tiris i troians, amb llums i ombres com tots els processos oberts, encerts i desencontres però… en això estem i… Qui sap-lo?
Salut a totes i tots i tres vítols per “la Mostra”
Rafa Arnal