Habitatge i ensenyament són dos temes que moltes vegades van junts, l’alumnat que ve de fora de la ciutat i ha de buscar casa a començaments de cada curs és el rostre més visible d’eixe vincle. Tanmateix, eixa part del negoci immobiliari no és aliè a l’augment dels preus ni a la estacionalitat que l’acompanya. És important posar al seu lloc les dificultats de les famílies per fer front a les despeses que hi suposa eixe sobrecost: no deixa de ser una raó més per deduir que, de vegades, estudiar pot ser un luxe.
En tot cas, la vivenda de l’estudiantat durant el curs no és l’únic aspecte en què la universitat es veu afectada pel problema global i urgent de l’habitatge: l’aparició d’un grapat de grans empreses de residències estudiantils parla de nou de la transformació d’un dret en un negoci. Fons d’inversió de dintre de l’estat en són propietaris, podeu trobar-los molt a prop de la nostra universitat: Resa, Yugo, Nido Living. Però també fora i tributant en paradisos fiscals: StepHouse, The Dot Group1. És obvi que la lògica que els mou no és la de la facilitació de les condicions per a l’estudi sinó la pròpia del sector: l’extracció del màxim benefici2.
Ara bé, darrerament les residències d’estudiants han mutat en un nou concepte: les vivendes flexliving. Ja en són quatre les instal·lacions acabades o en construcció al voltant del nostre Campus de Tarongers: una en el barri del Cabanyal, dos en la Malva-rosa i una altra en Algirós. I tot això sense comptar el que té Resa en La Patacona, en el municipi d’Alboraia, o el nou Kora Lluna, en Camins al Grau. És un fenomen ben recent: en una dialèctica interessadament confusa, residències d’estudiants muten en blocs d’apartaments turístics, flexivivendes, lloguers temporals…i finalment en hotels durant l’estiu. Noves nomenclatures per al negoci especulatiu de tota la vida i a preus desorbitats.
D’això diuen la gentrificació silenciosa: un procés pel qual fons d’inversió i capitals immobiliaris adquireixen sòl per a construir allotjaments a l’abast només d’uns pocs i que s’anuncien en Booking. A diferència del pis turístic, l’usuari de flexliving roman setmanes o mesos en el barri, però els seus superiors ingressos i una rotació contínua tenen un impacte en la cohesió social i el preu de la vivenda. Parlem de nòmades digitals però també d’investigadors fent estades curtes o de l’enorme negoci del turisme de congressos, trobades acadèmiques que ofereixen en el seu programa una experiència de consum que de vegades tracta el nostre entorn immediat com un aparador. És la utilització del fet acadèmic per encobrir una aposta per la clientela de luxe.
Mentre el sector immobiliari defèn el format pel seu dinamisme econòmic, les plataformes veïnals alerten de l’ús de la vivenda com un parany: alguns projectes es construeixen esquivant les regulacions del lloguer residencial per la catalogació del sòl terciari, sortejant drets fonamentals de llogaters i llogateres3. Altres projectes, com ara el PAI de Fausto Elio, prop del Campus de Tarongers i part constitutiva del Pla Especial del Cabanyal, es va presentar com a una solució per al problema de l’accés de la gent jove a la vivenda anunciant dos terços de l’edificabilitat dedicats a Vivendes de Protecció Pública4.La realitat, però, va ser molt diferent: 600 flexivivendes i 200 de protecció oficial. Podeu comprovar-ho: camineu cap a la mar i, en l’encreuament entre la Serradora i Els Tarongers, vos trobareu un cartell enorme on es donen les xifres finals, molt allunyades del que es va anunciar. Encara que es presenta com una alternativa a la crisi residencial, la expansió del flexliving té un impacte directe en els barris de les rodalies de la universitat en termes ben coneguts: 1) augment de preus que arrossega a l’alça els preus de tot l’entorn 2) reconversió d’espais: gràcies a la normativa sobre vivendes d’ús turístic de l’Ajuntament de València, edificis sencers es readapten a este model reduint el parc de vivenda disponible per a residents de llarga duració 3) transformació de l’entorn: l’arribada d’usuaris de curta estada altera el teixit comercial tradicional, substituint comerços locals per negocis pensats per a un perfil d’alt poder adquisitiu. Torrades de pa de sègol amb alvocat i salmó a 10€.
Enllaçant habitatge i educació, una part del professorat no universitari ha pres partit: en diferents ciutats s’han creat grups de recolzament a alumnes desnonats/des formats íntegrament per docents5. I nosaltres què? hi ha alguna forma que, com a membres de la universitat, ens pugam deslligar d’eixe procés? O més globalment: com es posiciona la comunitat universitària respecte del problema de la vivenda? Els grans propietaris sí volen a la acadèmia com a aliada seua, tal com declara el CEO de The Dot Group, amb residència a Dubai6:
Nuestro objetivo estratégico es crear la empresa líder mundial en el sector de residencias para estudiantes. Estamos forjando nuevas relaciones y esperamos ofrecer una oferta mejorada a las partes interesadas clave: inversores, bancos y universidades.
Convé prendre consciència de com està afectant este model als barris pròxims als nostres campus. Fem doncs una crida a eludir la complicitat amb els processos de gentrificació dels districtes Marítim i del Grau de la nostra ciutat, certes noves infraestructures i els negocis que allotgen no estan on estan per causalitat, és l’entorn acadèmic on s’ubiquen el que sembla donar-los legitimitat. I, una vegada més, nosaltres podem tindre alguna cosa a dir.
Joaquin Diaz Boils
Sección Sindical Universitat de CGT-València