La investigació del cas Vaersa, que dirigeix el jutjat que ja va investigar el saqueig de la depuradora de València, està prenent una dimensió que pocs podien imaginar quan un sindicat molt minoritari dins de l’Administració i sense recursos, la Confederació General del Treball (CGT) , va posar a disposició de la Fiscalia abundant documentació que acreditaria el repartiment il·legal de dos milions en sobresous des de mitjan 2006 fins a finals de 2011.
No només s’investiga si es van inflar les nòmines d’un grapat de directius de Vaersa, empresa pública vinculada a la Conselleria de Medi Ambient, tot i que el consell d’administració no comptava amb el vistiplau del Consell per al repartiment i, pel que sembla, coneixia les advertències de la Intervenció. Els investigadors també rastregen un compte corrent domiciliada a la Xina per si els exresponsables distreure diners públics de Vaersa a Àsia.
Segons han confirmat fonts pròximes de la investigació a EL MUNDO, el jutjat va autoritzar la prova després dels registres policials i les detencions dels últims exdirectors generals, Felipe Espinosa i Enrique Simó, i ja ha sol·licitat a la Hisenda Pública quanta informació disposi en relació amb els dos querellats, tant en relació amb la titularitat de comptes corrents i llibretes d’estalvi i de valors mobiliaris, com d’altres béns. També s’investiguen vehicles o immobles propietat dels últims exdirectors generals.
El jutjat va donar el seu vistiplau a les diligències després que la Policia Judicial detectés un compte a la Xina amb diverses desenes de milers d’euros que podria estar vinculada amb algun dels querellats. Segons aquestes fonts, els investigadors sospiten que va poder desviar diners públics fins a Àsia, sobretot, després de trobar durant els registres abundant diners en metàl·lic.
En la seva querella, la Fiscalia considera que en Vaersa va operar una trama, orquestrada presumptament pels querellats, que no només van consentir els sobresous il·legals, sinó que van detreure en el seu propi benefici fons públics ometent i obviant de manera «grollera» els requisits legals per a procedir als pagaments en concepte de productivitat.
El jutjat també ha ordenat el bolcat del material requisat a la recerca de més implicats, és a dir, els agents buscaran en telèfons i correus electrònics proves que demostrin -o no- la implicació de càrrecs públics, inclosos consellers del Govern autonòmic.
Cap dels consellers de Medi Ambient que va ocupar la presidència del consell d’administració en aquest període -Esteban González Pons, José Ramón García Antón (mort), Juan Cotino i Isabel Bonig- parar aquests pagaments il·legals per la Fiscalia, tot i que coneixien que Hisenda no donava la seva autorització. La Intervenció ha traslladat al jutjat que els pagaments, sense dos acords del Consell, són totalment il·legals.
El cas Vaersa podria acabar esquitxant a tots ells, els investigadors apunten al més alt nivell de responsabilitat, atès que s’ha remès un ofici al Registre Mercantil perquè remeti còpia certificada de la inscripció efectuada de Vaersa SA i totes les dades que obrin es troben inscrits, segons consta en la querella. A més, el jutjat ha reclamat a Vaersa certificació de noms dels consellers i president del consell d’administració des 2006-2011.
Segons la querella, en els fets que s’investiguen «es constata l’absolut menyspreu feia l’ordenament jurídic i l’arbitrarietat i caprici de les decisions preses al marge del procediment legalment establert».