Contra el fanatisme

Després de moltes amenaces a la seu de la mítica publicació gal·la i, per descomptat, sense la protecció oficial que sol oferir-se institucionalment a corruptes, xoriços i altres exponents parlamentaris (com si la seva seguretat fos de vital importància per a la societat civil) la barbàrie del fanatisme una vegada més ha tornat a copejar les autèntiques seus de la democràcia i la llibertat.

Perquè l’humor gràfic, i aquesta violència ho demostra, sí que és un arma efectiva de denúncia, d’informació i de combat contra el feixisme, la corrupció, la demagògia, la mentida que ens governa avui, ja sigui en forma de senyor banquer amb maletí, de senyor polític amb corbata, d’oligarca que ocult entre les ombres decideix quina guerra crear per engrossir les seves arques, o del terror de barbuts o encaputxats salafistes, real o fictici a manera de mentida sionista, que busca ocupar la nostra por amb el vermelldelsrussoscomunistes o el negredelsfonamentalistesislàmics.

No sé quin d’aquests exponents de la por i el terror és el que avui ha irromput a la seu de Charlie Hebdo, en ple 11ème arrondissement de Paris, acabant a trets amb la vida de dotze persones, entre els quals h havia quatre dels principals exponents de l’humor gràfic de França. No ho sé ni m’importa, perquè el fanatisme té una única bandera i un únic color, vingui d’on vingui. Només sé que mentre uns es juguen la pell a pèl, combatent l’estupidesa del món amb un simple llapis, uns altres continuen estan blindats i protegits a compte de l’erari públic, suposo que per seguir robant sense que perilli la seva integritat de lladres.

Wolinsky, Charb, Cabu, Tignous, col·legues amb els quals vaig compartir missatge, professió, exposicions, centres de cultura, fires i llenguatge estan morts per exercir-la seva funció amb el jurament hipocràtic de l’humorista gràfic, sense por al poder, al terror de la religió en la seva acepció despòtica, a la censura.

Aprofito l’ocasió per declarar que els psicòpates que s’han carregat els meus companys no representen ni representaran mai la totalitat de l’Islam i la seva religió, si els que estan realment darrere d’això són fonamentalistes islàmics. Són molts els que condemnen la barbàrie d’aquests assassins que embruten amb la seva violència la seva pròpia fe i la dignitat del seu Déu, com és el cas dels sionistes en referència al judaisme…però això marca una alba al món de l’humor gràfic.

Fanàtics de tot el món i religió, haureu de fer un apilament de bales brutal per acabar amb tots nosaltres, perquè som molts i tenim els ous en millor lloc amb un simple llapis… i us en adonareu…vaja si us en adonareu….

Miquel Villalba Sánchez, “elchicotriste”

Secretari D-sf Dibuixants sense fronteres