El cas d’Óscar Cusano, treballador italià en atur, evidencia les conseqüències de l’entrada en vigor del RD fa tres anys. Malgrat haver sigut diagnosticat abans del 31 d’agost de 2012, el sistema de facturació, informació i encreuament de dades li impedeix accedir a proves diagnòstiques per a valorar la seua situació actual. Óscar ha sigut exclòs en l’Estat espanyol del dret fonamental i universal a l’atenció sanitària sense obtenir fins al moment una resposta efectiva per part de la Conselleria de Sanitat o de la Cort de Justícia de la Unió Europea
Tres anys després de l’entrada en vigor el RD 16/2012 que va deixar sense dret a la cobertura sanitària a quasi un milió de persones, les conseqüències en la població afectada constitueixen autèntics drames l’abast dels quals és difícil quantificar.
La Confederació General del Treball assenyala un d’ells, el d’Òscar Cusano, ciutadà italià de 56 anys, aturat de llarga durada i obligat a abandonar la seua llar abans que s’executara l’ordre de desnonament que pesava sobre ell.
No solament se li va retirar la seua Targeta Sanitària, a la qual va tenir accés quan-va arribar a Espanya l’any 2006, sinó que la nova regulació engegada pel Govern del Partit Popular ha significat per a ell ser exclòs de facto de l’atenció mèdica a la qual, en teoria, haguera de tenir accés per ser ciutadà comunitari i sense recursos.
No obstant açò, els fets són tossuts: diagnosticat en 2011 d’hipertiroïdisme, des de l’entrada en vigor del RD de mesures urgents “per a garantir la Sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i seguretat de les seues prestacions”, la seua situació, italià que no ha arribat a viure a Itàlia –té la nacionalitat per drets de sang a Argentina, el seu país natal – i carent de treball, ha bastat perquè estar immers en un laberint burocràtic insalvable, fins al moment.
En teoria, sent ciutadà comunitari i aturat, tindria dret a l’assistència sanitària per límit de rendes, però, prèviament, haguera de presentar a l’Institut Nacional de la Seguretat Social certificat d’estar inscrit en el Registre de la Unió. Missió impossible, com ja avançàvem, no ha arribat a residir a Itàlia i no consta registre algun segons el Consolat d’Itàlia.
Davant açò, la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana només li ofereix una resposta: podria accedir a la targeta sanitària si trobara treball.
Òscar es lamenta: “Sembla una broma, m’exigeixen que trobe treball quan existeix una taxa d’atur del 26%. I jo els recorde que tant la sanitat com el treball són drets. Ací se m’estan negant sistemàticament tots dos. Què faig?”
La seua malaltia requereix tractament, un seguiment… I tot açò li està vetat. Perquè, encara que el text de la Llei diu que “els pacients amb malalties diagnosticades abans del 31 d’agost de 2012 poden seguir acudint a les seues consultes per aquests processos sense que açò genere facturació”, el simple fet de sol·licitar una cita dispara la implacable maquinària de facturació/informació/encreuament de dades que li condemna a ser un exclòs per la via dels fets.
“Em trobe”, prossegueix Óscar, “amb que la gran majoria del personal sanitari té voluntat, però no existeixen instruccions clares sobre la manera de procedir”. D’aquesta forma es conculca també el dret a la correcta informació per a la protecció de la salut de les persones i es deixa a l’arbitri de la interpretació de cada unitat de facturació o gestió d’hospital o àrea si es cobren les urgències o no. I també si s’atén a menors o embarassades o, com és el cas, si les patologies diagnosticades abans de l’entrada en vigor han de continuar el seu control i tractament.
Derogació del RD 16/2012
Les conseqüències del Reial decret col·lisionen frontalment amb la declaració universal dels Drets Humans, la Constitució, els Estatuts d’Autonomia i el propi Jurament Hipocràtic del personal mèdic. Són també contràries al dret internacional públic.
Així mateix, la Confederació General del Treball del País Valencià subratlla l’existència de nombrosos estudis que indiquen que la limitació a urgències de casos com el d’Óscar Cusano agreuja patologies i augmenta costos. Aquest fet, al costat de la discriminació sanitària, posa en perill la salut pública i hauria de ser suficient per a fer marxa enrere amb el Reial decret.
En aquest sentit, el sindicat anarcosindicalista anuncia que durà a terme totes les accions legals necessàries per a fer valdre el dret fonamental col·lectiu i inalienable a la salut universal.
Finalment, CGT exigeix l’atenció i regularització de l’assistència sanitària per a totes les persones immigrants o sense recursos, manifesta el suport a la insubmissió del personal sanitari davant aquest apartheid sanitari i social, i demana la derogació immediata del RD 16/2012 i de totes lleis i decrets que fan possible l’exclusió de les persones del sistema sanitari públic, universal i gratuït.
Gabinet de Premsa CGT-PV
15 de juny de 2015