20, 21 i 22 de MAIG
Aquest any són les V Jornades que organitza la cooperativa i hem triat Les Cures com a temàtica central. Volem donar visibilitat i reflexionar al voltant de a tots eixos treballs que ocupen gran part del temps de les nostres vides però que no estan considerats treball al no estar remunerats. I ens referim a totes eixes activitats que són imprescindibles per que la vida se sostinga i es puga reproduïr: la neteja i la cura dels espais que habitem, l’alimentació en una relació respectuosa amb la Terra , la cura dels espais i col·lectius que treballen en la construcció social i entre ells: la cura de les persones en les èpoques de major vulnerabilitat com són els bebés i els majors.
La nostra visió l’hem basat en les perspectives que estan fent visibles els eco-feminismes i que parlen de l ‘economia de les cures. Una economia que no només te en compte el treball remunerat, que genera riquesa monetària sino que contempla tot aquell treball imprescindible per a que la vida se sostinga.
Segons Amaia Pérez Orozco la cuidadanía és la forma d’entendre als subjectes, a la gent, en una societat que posi la vida al centre, no qualsevol vida, una vida que mereixi ser viscuda i sigui sostenible en un entorn ecològic.
Totes les persones necessitem cures per atendre les nostres necessitats materials : alimentar-nos, vestir-nos, netejar-nos, acollir-nos que en la majoria dels casos podem resoldre nosaltres mateixes (autocuidado) i les nostres necessitats immaterials: emocionar-nos, comunicar-nos, relacionar-nos que com a éssers socials que som es resolen de forma recíproca (cura mútua).
En les nostres societats capitalistes i patriarcals aquest treball de cures ha estat majoritariament exercit per les dones que a canvi no han rebut cap remuneració, ha estat infravalorat i invisibilitzat i s’ha limitat a l’espai domèstic i privat. Enfront d’aquesta visió masclista reivindiquem el dret de les dones a no fer de la cura el centre de les seves vides i el dret de totes les persones a cuidar i a ser cuidades. És per tant necessari ressituar aquest treball essencial a l’espai públic i prioritzar-ho com a condició bàsica per a la sostenibilitat de la vida.
Quan parlem de cures també hem de parlar de sobirania alimentària amb una visió fonamentalment feminista atès que situa al centre les necessitats bàsiques de les persones, el treball de cures i la reproducció de la vida, una sobirania alimentària basada en una agricultura ecològica, de proximitat i camperola on el més important no sigui la certificació sinó la pràctica.
Totes les persones sense excepció, en algunes fases de les nostres vides, hem estat, som i serem depenents i en aquest cas se obri el debat sobre qui deu llavors exercir aquest treball de cures sense perdre de vista la profunda crisi de les societats capitalistes i de l’anomenat estat del benestar. Apostem per un estat fort e institucions públiques amb moltes atribucions? o per teixir llaços comunitaris, per l’autogestió i pel cooperativisme?
L’objectiu d’aquestes jornades no és un altre que el de revaloritzar i visibilizar el treball de cures que s’orienten a satisfer les necessitats humanes, a procurar la sostenibilitat de la vida i a generar relacions corresponsables entre iguals.