El títol de l’exposició és «Recordant a Pilar Molina» i s’inaugurarà als locals de «Al Margen»
el dia 16 d’octubre a les 20 hores. El dia 16, divendres, es presentarà l’exposició de fotografies que consta de varis
apartats fent un recorregut per la vida, l’obra, la gent i els ideals de Pilar;
després es projectaran dos documentals realitzats per ella.
Pilar Molina Beneyto, nascuda a Bocairent (La vall d’Albaida), És una dona que molt abans que la recuperació
de la memòria històrica fóra una tasca re-coneguda per la societat, duia anys filmant, fotografiant i escrivint al voltant de
les reivindicacions socials.
Fruit d’aquesta feina, desinteressada i constant, han estat documentals com “Dues
mirades, un camí”, “Manuel Monleón, un crit pegat a la paret”, “El segle XX en femení” “Siempre será La Pastora”·o la seua
participació en el documental col·lectiu SOS Papa. També va realitzar excel·lents reportatges fotogràfics sobre les campanyes
per salvar El Cabanyal, El barri del Carme, el Botànic… A més, va col·laborar amb la Universitat de València, la Biblioteca
valenciana i diferents col·lectius, en el muntatge d’exposicions com la de Manuel Monleón, la de Federica Montseny, Dones del
36, les de Llibres anarquistes…
Cal fer esment, tanmateix, de la seua participació en l’organització o com a
ponent en Jornades Llibertàries, taules rodones, presentacions de llibres (recordem “Entre el sol y la tormenta”, de la seua
benvolguda Sara Berenguer, que va prologar), en els programes radiofònics de Ràdio Klara, publicant articles en Noticia
Confederal, Al Margen, Rojo y Negro, sempre dedicant el seu temps a la promoció de la cultura lliure.
Membre de
la Fundació Salvador seguí, el seu compromís amb el col·lectiu la va dur a que molts dels articles que ella havia escrit no
dugueren el seu nom sinó que es publicaren sota la denominació col·lectiva, siguent, a hores d’ara dificil esbrinar els que
eixiren de la seua mà.
Afiliada a la CGT, anarquista i dona lliure, cal recordar el seu enorme compromís dins
del col·lectiu de Dones Lliures, continuador del nom i dels objectius de les anarquistes dels anys trenta en la lluita per
una societat més justa, sense discriminació per raó de classe o de sexe. Al mateix temps, va recopilar amb paciència i
tendresa, un excel·lent arxiu de veus i imatges de dones llibertàries, gairebè totes desaparegudes, imprescindible per a la
reconstrucció de nostra memòria col·lectiva com a dones.
Pilar ve decidir deixar-nos el 7 de febrer de 2008
posant per escrit la seua voluntad de que es creara una associació denominada “Dones i homes lliures” per tal de lluitar
contra qualsevol tipus d’assajament, i per la pau i la cultura.