La precarietat mata: augment de les morts en el treball i de les malalties laborals

618 treballadors van morir el 2017 a Espanya mentre treballaven o anaven o tornaven del seu centre de treball. És a dir, dotze persones van morir treballant en cadascuna de les 52 setmanes de l’any. Una mitjana de 1,7 morts al dia. En total, ho escric una altra vegada, 618 treballadors morts. Onze més que el 2016 i 54 més que el 2012.

La xifra ha estat aportada pel Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social i suposa un augment 1,8% respecte a l’any anterior. I no. L’augment de la mortalitat no està relacionada amb el major nombre de persones treballant. No. Si es tenen en compte aquestes dades, l’índex de morts ha crescut en un 1% fins a aconseguir la xifra de 618 treballadors morts.
L’estrès i la pressió laboral influeixen, i molt en aquest tipus de mort. I, no obstant això, la prevenció davant aquest tipus de morts segueix sent la gran oblidada dels plans. Les patologies provocades per l’estrès o per l’assetjament laboral ni tan sols estan reconegudes com una malaltia professional per l’Estat i en els mitjans de comunicació. Mentrestant, 208 treballadors van morir per un infart o un vessament cerebral.

LA PRECARIETAT MATA: Dotze treballadors morts a la setmana.
Les persones morts mentre treballaven ha ascendit en 2017. També el nombre d’accidents laborals. La precarietat influeix decisivament en l’augment de la sinistralitat laboral.
Però no només pugen les morts a la feina. També ho fan els accidents. Els lleus i els greus. En 2017 va haver-hi 583.425 treballadors que van patir un accident pel qual van haver d’agafar una baixa laboral. Un 5% més que el 2016. 27.703 accidents més. En termes relatius, tenint en compte l’augment del nombre de treballadors, un 1% més.
El nombre d’accidents augmenta any rere any des de les reformes laborals de PSOE i PP el 2010 i 2012. La causa: l’augment de la precarietat. L’augment de la precarització es tradueix en contractes temporals, en més hores extra, més càrrega de treball, en treballar en dos llocs de treball diferents, més trasllats, ocupacions de pitjor qualitat i falta de formació adequada, la qual cosa al seu torn té com a conseqüència més estrès i més ansietat.
La Confederació General del Treball hen fet visible el nostre rebuig a la precarietat i a una de les seues conseqüències més silenciades, la sinistralitat laboral.[divider]