Més de 425.808 persones segueixen sense poder treballar al País Valencià

  • La meitat dels aturats no veu probable trobar una feina en sis mesos.

No és feina qualsevol treball. Segons les instruccions de l’EPA, només cal que s’hagi treballat durant «almenys una hora» en la setmana de referència perquè puguem parlar de «ocupació·.
Enquestes realitzades en les últimes dates, tant des del sector públic com des del privat, així ho posen de manifest,»La desocupació repunta com a principal preocupació dels espanyols», sostenia un diari digital. I és que, segons l’enquesta realitzada pel CIS, ni més ni menys que el 74,7% de la població espanyola considerava que l’atur era «el principal problema que hi ha actualment a Espanya», a molta distància del de la «corrupció» ( 36,7%,), que és el segon, i el dels «problemes d’índole econòmica» amb un 24,7% i que és el tercer.
El nostre mercat de treball està basat en la precarietat contractual, que es consolida en la pobresa laboral i el repartiment de contractes cada vegada mes precaris, de durada curta i en alguns sectors amb hores extres obligatòries i no retribuïdes, cas habitual en treballs d’Hosteleria, l’atur registrat s’ha incrementat com sol ser habitual pel tipus de model productiu, instal·lat en el sector serveis en 6.780, arribant a les 285.033 persones a l’atur registrat.
I és que el 90% dels 159.203 contractes formalitzats eren temporals, una inestabilitat que se suma a una taxa de cobertura que segueix sense arribar ni al 47% de les persones aturades segons les últimes dades registrades de desembre.
Al País Valencià hi ha mes de 425.808 persones sense feina, a més segons l’EPA, continua creixent l’atur de llarga durada (57,6% dels quals: més d’un any i menys de 2 és un 14,7%, i dos anys o més és un 42,9%). El major increment s’ha produït a València, amb 4.269 desocupats més, seguida de Castelló, on 1.573 persones més no troben feina i finalment a Alacant, que suma 1.003 persones a les cues de l’atur.
Aquestes dades ens mostra el desastre que tenim les treballadores i treballadors, gairebé 4 milions de llocs de treball han estat eliminats. També han estat destruïts, eliminats del sector públic gairebé mig milió de llocs de treball.
Hi ha 2,3 milions de persones, no ingressen res, estan condemnats a la pobresa extrema. Per a CGT vam començar l’any com vam acabar: Més atur, més destrucció d’ocupació, més precarietat laboral i social i més gent sense cap tipus de prestació social, per poder viure dignament i on la classe treballadora perd poder adquisitiu.

Des de la visió dels desocupats, pràcticament la meitat (48%) no espera trobar una feina en el proper mig any o, a tot estirar, ho veu «poc» probable.  La majoria dels enquestats pel CIS treballa o ha treballat en el sector serveis (el 64,8%) i gairebé una cinquena part en la indústria (18,7%). A tot això hem de sumar, l’augment del preu dels lloguers, llum, aigua i gas, que va minvant els estalvis familiars, matalàs social per a milers d’aturats sense prestació.

Davant aquesta situació, cada vegada són més sectors que parlen d’una Renda Basica o «renda mínima» com a sortida d’emergència social. Davant aquest estat de coses, hem de tenir clar, que només podrem acabar amb l’atur, fomentanto un treball digne, i no, com dèiem al principi, qualsevol treball, la precarietat ha de ser combatuda seriosament, amb l’eliminació de les hores extres, repartint la riquesa i no la misèria, amb augment lineal dels salaris, per augmentar el poder adquisitiu de la població, a més de reduir l’actual jornada laboral de 40 hores (sense reducció salarial).
Per a CGT les reivindicacions històriques del moviment obrer, segueixen sent reals i actuals mes que mai, per donar la volta a la truita. Per això avui, hi ha les marxes de la dignitat i altres col·lectius socials que estan fent front a la misèria amb imaginació en l’acció local.
Sense treure importància a aquest últim aporte, necessitem una acció mes global que canviï aquesta situació social, i en aquest cas, que ningú en tingui cap dubte que el sindicalisme i la gent treballadora o precària, tot i poden donar grates sorpreses per a un canvi social , en aquest cas més que utòpic, necessari.

Secretària de Comunicació. 
Federació local de CGT-València.