La globalització, que pressiona a la
baixa sobre els salaris, el creixent nombre de treballadors que passen a ser autònoms, el declivi de la indústria en favor
dels serveis, i un sistema que privilegia el benefici a curt termini conflueixen en el mateix corrent de fons: les rendes
dels assalariats perden pes en el repartiment de la riquesa, alhora que els excedents empresarials guanyen
protagonisme.
L’empenta final l’ha donat l’enorme destrucció d’ocupació
acumulada en els últims tres anys. Per primera vegada, les rendes empresarials superen les salarials en el repartiment
del valor afegit que genera l’economia espanyola.
del PIB del quart trimestre , publicat ahir, dóna fe de la culminació d’una trajectòria de més de trenta anys, a Espanya
ia la resta d’Europa. En l’arrencada dels vuitanta, la remuneració conjunta de tots els assalariats equivalia al 53% del
PIB espanyol, mentre que l’excedent brut d’explotació (que inclou rendes empresarials i de professionals autònoms) es
quedava en el 41%. Els impostos a la producció eren la destinació del 6% restant.
Les necessitats d’un Estat del benestar en
construcció van portar a elevar el pes dels impostos fins a superar el 10% del valor afegit a mitjans de la dècada passada.
En paral · lel, es va accelerar el declivi de les rendes salarials, que desemboca en un mínim històric en el tram final de
l’any passat: la renda dels assalariats només es va dur el 46% del pastís del valor afegit en el quart trimestre del 2011. I
en un canvi també històric: la porció de les rendes empresarials al PIB va ser per primera vegada major, un
46,2%.
La
remuneració dels assalariats (1,1% l’últim any) creix molt menys que les rendes empresarials (6,6%) Per retenir un 53% del
valor afegit que generava l’economia espanyola en els anys vuitanta n’hi havia prou amb nou milions d’assalariats. Per
mantenir el 48% el 2007, se sumava la renda de 18 milions d’assalariats.
Quan va irrompre la Gran Recessió, i la major destrucció d’ocupació
en dècades, es va donar un efecte paradoxal: el 2008 i 2009, les rendes salarials van guanyar pes davant les rendes
empresarials. D’una banda, els assalariats van aguantar millor el primer embat que la resta d’ocupats (autònoms inclosos).
De l’altra, els salaris, pactats en convenis anteriors, van seguir creixent mentre els beneficis baixaven.
Res d’això passa ara, amb
l’economia immersa en una altra recessió. La remuneració dels assalariats (1,1% l’últim any) creix molt menys que les
rendes empresarials (6,6%). I la pèrdua d’ocupació colpeja amb força als assalariats, que amb prou feines sumen ja 15,7
milions de persones.
FONT:EL PAIS.ES