La Federació Local de Sindicats de CGT a València: Història i present de l’anarcosindicalisme

Mitin 1977
Mitin 1977

La història de la CGT Valenciana , aquesta lligada i forma part ja de la història de la CNT , i l’anarcosindicalisme , aquest corrent del moviment obrer que encarna l’actual Confederació , com deia » el Noi del Sucre » una escola de rebel · lia on la gent treballadores s’han de formar en la lluita contra l’explotació i en defensa dels seus interessos de classe . Una batalla que va començar segles enrere contra l’esclavitud i la misèria social.

Després de 40 anys de dictadura , al gener de 1976 es va celebrar un Ple estatal de Regionals de la CNT , en el qual es va donar per reconstruïda la Confederació i, entre altres coses , es va exposar que » Convençuts els treballadors que hem de lluitar en sindicats lliures i independents dels partits , com a únic mitjà per assolir la veritable revolució social , proposem :- la solidaritat i respecte absolut de l’home ;- la participació directa en l’actuació i en la lluita ;- rebuig del liderismo i de la burocràcia en els sindicats ;- independència econòmica dels sindicats respecte de qualsevol partit oEstat;- dret a l’objecció de consciència ;- abolició de la pena de mort i mètodes repressius ;- eliminació de l’atur obrer i anivellació de sous respecte al nivell devida ;- abolició de la duplicitat de llocs de treball fixos i eventuals , així com del treball apreu fet , primes i hores extres ;- una educació racional i integral sense cap discriminació . »

La CNT va ser l’últim dels sindicats en ser legalitzat la sol · licitud per a la legalització es va realitzar el 7 de Maig de 1977 i quedo legalitzada formalment el 14 maig 1977 . amb aquesta obertura de llibertats , començarien a realitzar multitudinàries vagues i mítings , anteriorment clandestines i il · legals .A València el 28 de maig del 77 es va convocar a les 5 de la tarda un míting de presentació de la CNT , a la Plç. De Bous de la ciutat de València , 40.000 persones van omplir la plaça per escoltar les velles i noves veus de la Confederació. Aquesta demostració de convocatòria , coincidiria amb altres mítings de l’organització per tot el territori , on ja es deixen veure diferents tendències i visions de la mateixa.
D’una banda el passat d’una organització gloriosa que captivava i també immobilitzava a certs sectors de la vella CNT , que malgrat al cert relatiu èxit d’afiliació de l’organització, hauria de plantejar solucions als problemes estratègics del present, molt llunyà quedava del realitat laboral de finals dels anys setanta , al passat digne de l’ any 1936 .

XIFRES D’AFILIACIÓ PER NACIONALITATS I REGIONS 1977.
( Dades recollides per la revista Bicicleta )
Nombre de Federacions …….. Locals …… Nombre d’afiliats
Andalusia …………………………….. 60 …………………………. 20.000
Aragó …………………………………. 22 …….. ……………………. 2.000
Astúries ………………………………… 7 ………………………….. 5.000
Canàries ……………………………….. 4 ………. ………………….. 2.000
Cantàbria ………………………………… 4 ……… …………………… 1.000
Catalunya ……………………………….. 70 ………. …………………. 70.000
Centre , Castella ………………………… 29 ……………. ……………. 7.000
Euskadi ………………………….. ( No hi ha número ) ………… ….. 2.000
Extremadura ……………………………. 5 …………………………. 1.000
Galícia ………………………………………. 8 .. ……………………….. 1.000
Múrcia ……………………………………. 12 ….. …………………… 2.000
País Valencià ………….. ( No hi ha número ) …………… 15.000
La Rioja ……………………….. ( No hi ha número ) ………….. …. 1.000
Total …………………………………………. ……………………… 129.000

De totes maneres , la força que la CNT mantenia no només es reflecteix en les xifres , que encara que importants no són suficients , sinó en què va ser pol de referència per a molts sectors que buscaven un sindicalisme autònom , assembleari i que no claudiqués davant pactes interclassistes .Sera una militància jove , a les empreses i activa en l’ ecologisme , feminisme i Ateneus , la qual ira plantejant dins de la Confederació , noves estratègies davant els nous problemes sorgits dins dels centres de treball , aquest seria el procés de renovació dins de la CNT que gairebé 12 anys després configuraria la nova Confederació General del Treball , però no avancem esdeveniments i tot.
Des de l’any 1977 a 1979 , es produeix un repunt d’afiliació sindical i política de la ciutadania , la CNT estaria presents en les lluites metal · lúrgiques , en la construcció . Amb una nova afiliació que estaria present en els primers anys de lluita a la Ford d’Almussafes .
A l’empresa MACOSA el 16 de gener de 1979 el aturada total secundat per tota la plantilla , desemboca en una concentració davant les portes de l’empresa i marxa fins a la seu de l’AISS a l’Avinguda de l’Oest per a realitzar l’assemblea general . Intervenen en ella representants de les federacions del metall de CCOO , USO, UGT i CNT .
Un dels fets mes destacat i traumàtic de l’anarcosindicalisme en la transició , va ser l’assassinat per part de la policia del sindicalista de CNT Valentín González , el 25 juny 1979 durant la vaga del mercat d’Abastos , a dos metres de distància li disparen un cop de pilota a boca de canó que li provoca la mort .La indignació de tal mort va provocar una reació encadena , i la convocatòria d’una vaga general a la ciutat de València , en poques hores sense mes propaganda que els pamflets , les pintades i el boca a boca dels treballadors , a aquesta convocatòria es sumarien totes les organitzacions sindicals i d’esquerres , 300.000 persones recorerian i acompanyarien el fèretre del jove assassinat , des de l’hospital clinico, fins al cementiri general de València , tancant els comerços i obres al seu pas i amb la ahdesion de ciutadans des de les finestres dels seus habitatges o les que baixaven a sumar-se al seguici .

Pocs mesos després , d’aquest fet , les divisions aniran en augment dins de la CNT , serà al V CONGRÉS celebrat a Madrid del 8 al 16 de desembre de 1979, on les divisions són a flor de pell , passant d’una CNT Unitària , a la ruptura en dues organitzacions d’una banda la CNT – AIT historica i per un altre la CNT Renovada .Del 25 a 27 de juliol de 1980 es va realitza un congrés extraordinari , marcat per la reorganització interna i la definició de noves estratègies de la CNT , després del V Congrés i la divisió interna que va suposar .

Després d’aquest congrés s’anomenaria al’organització popularment CNT – Congrés València , per diferenciar-la de la CNT – AIT sector històric .Sera aquesta CNT renovada la que haurà de fer front a les reconversions dels anys vuitanta ia les crisis econòmiques , amb una afiliació que anirà en augment , on la CNT oficial no arribés al quedar-se ella mateixa en un procés d’auto marginació sindical , aquesta CNT renovada estarà present en sectors de Transports , administració Publica, Metall i en Banca a través d’una afiliació que sorgeix des de les assemblees de treballadors en els centres . En 1984 , del 29 juny al 1 de juliol, s’intentés sumar i no restar dins l’anarcosindicalisme , amb un procés d’unió entre els dos sectors . És el Congrés d’Unificació entre dos sectors de la CNT escindits ( CNT – Congrés de València i un important sector de la CNT – AIT ) . Les seves conclusions són molt positives, en el sentit que comença un nou període de creixementDestaca la declaració d’unificació confederal : » …

L’objectiu tàctic de la CNT ( avui CGT ) en participar en els Comitès d’Empresa no és altre que aconseguir la implantació i el reconeixement de les seccions sindicals, pel que dintre de les seves possibilitats , les seccions sindicals de CNT presents en Comitès de Empresa treballaran pel seu buidament DE CONTINGUT i el seu final dissolució , sent substituïts per les Seccions Sindicals . Aquest buidament no significarà clatell deixadeses o manca de participació sindical . »
A l’abril de 1989, els sindicats de valència de CNT de Banca , Transports Metall i Gràfiques , es veuran obligats a canviar les seves sigles per sentència judicial , naixent així l’actual CGT , seran els mateixos sindicats de ram que porten constituïts des de la legalització de 1977 , però amb una nova denominació , però amb el mateix llegat històric .S’obre un nou procés , per a molts serà » la nova CNT » ( l’actual CGT ) , ira poc a poc guanyant presència en l’esfera sindical i social , a través de la seva implicació en les diferents vagues de sector i generals , així com la seva col · laboració i participació en els moviments antimilitaristes , ecologista , de renda bàsica i immigració .Durant tot aquest temps la CGT a València passaria per diferents locals de la ciutat des del procés de ruptura de CNT , Carrer Blanqueries , la Pau , etc . Fins que a mitjans dels anys noranta la seva Militància ocupa l’antic edifici del diari Levante , en l’avd del Cid , i on és actualment la seu del sindicat .No podem tancar aquest cicle en el temps sense recordar lluites exemplars , dels anys vuitanta , com és el cas de la lluita de missatgers durant aquests anys , o les lluites d’estibadors , cal recordar que els ports mediterranis eren de la CNT , durant aquests anys surguiran sindicats grocs i d’empresa , que davant la divisió interna i la desmotivació obrera aprofitessin per estendre en empreses i sectors on mai van tenir presència , promovent un sindicalisme de tall corporatiu i pactista , al qual la CGT sempre va fer oposició clara i contundent .L’altre període , seria des de mitjans del 1990 fins 2012 la actualitat , on l’organització tindria conflictes importants en empreses com Correus , telefònica , Renfe , RTVV , Ford , etc .la implicació de la CGT al procés de vagues generals d’aquests anys és decisiva .
Al costat d’aquesta la implantació en empreses de neteja , transports per carretera o metall ira en augment en la creació de seccions sindicals , on mai va haver presència confederal .A primers de l’any 2000 , les empreses de telecomunicacions es troben en expansió , sorgirà una afiliació nova en el sector de Telemàrqueting , amb una realitat diferent als centres de treball habituals , amb un sector majoritari de dones treballadors i on la CGT aconseguirà una representació important i combativa .Seria difícil enumerar tots els conflictes importants en les empreses en els últims anys com és el cas de voltaic s’ha Mondragon , Iscomar , Acciona , Gelsa , Ajuntament de Paterna i un llarg etc .

En l’actualitat la federació local de sindicats de valència la componen 07:00 sindicats , Metall , Transports , Banca , Neteja , Alimentació , Administració Pública i Oficis Varis, junts sumen uns 6000 afiliats i 500 delegats sindicals aproximadament i una militància que quan toca es deixa la pell a les empreses o el carrer. Una de les campanyes més recents és la realitzada pel sindicat d’Administració Pública contra la corrupció , que està tenint força repercussió mediàtica en els mitjans, destapant el favoritisme entre certes empreses de l’administració i el tràfic de la classe política valenciana .A nivell social es disposa d’una biblioteca llibertària dins del sindicat , un grup de doneslliures i joves anarcosindicalistes .La CGT col · labora habitualment des de 1982 amb l’emissora Ràdio Klara , mitjançant programa propi i col · laboració de companys .

A destacar són també les jornades llibertàries que tots els anys es realitzen a la ciutat i la col · laboració en diferents campanyes i plataformes .En els últims anys la CGT ve destacant en la lluita contra les retallades socials i contra la crisi , iniciant les seves pròpies campanyes i manifestacions amb personalitat pròpia i al marge del sindicalisme institucional .Arran de l’última reforma laboral , el nombre tancaments i d’Expedients de Regulació d’ Ocupació s’han vists augmentat , com és el cas d’empreses com Teletech , RTVV i EMT . En tots aquests casos la CGT a donat mostres de dignitat , no claudicant i rebutjant els ERO , iniciant nombroses protestes unitàries d’empreses en lluita , amb la finalitat de treure el conflicte de les empreses per traslladar al carrer , aquest és i serà el camí a seguir.

És per això amb la ultima dècada venim apostant per un sindicalisme combatiu , queda molta feina pendent per fer, implicant més a l’afiliació a la participació activa i directa , ja que en aquests moments estem en una situació social que només mitjançant la mobilització contundent podrem parar els retrocessos , i arrencar conquestes de drets a la patronal i el govern .