La Secció d’Ensenyament de la CGT de València ha analitzat el Projecte d’Orde reguladora de l’horari del personal docent i considerem que diversos aspectes del text presentat resulten incompatibles amb l’objectiu declarat de millorar la qualitat del sistema educatiu i poden acabar generant l’efecte contrari.
L’horari del professorat no és una qüestió merament laboral o organitzativa. És una peça fonamental del funcionament dels centres educatius i de les condicions en què l’alumnat rep la seua educació. Cada hora dedicada a la coordinació docent, a l’atenció individualitzada, a la preparació de materials, a l’avaluació o a la relació amb les famílies és també una hora invertida en la qualitat de l’ensenyament.
Per això, ens preocupa especialment que el projecte establisca una dedicació de trenta hores setmanals vinculades a les activitats del centre. La qualitat educativa no depén únicament del nombre d’hores de presència física del professorat, sinó de disposar del temps necessari per a desenvolupar adequadament totes les tasques pedagògiques que fan possible una educació inclusiva i de qualitat.
Incrementar la presencialitat sense reforçar els recursos educatius ni reduir les ràtios corre el risc de convertir el temps docent en una mera gestió de la permanència al centre, en detriment de la planificació, la coordinació i la renovació pedagògica.
També considerem insuficient la regulació de les substitucions. El projecte permet que la cobertura de vacants o absències es demore fins a deu dies lectius. Aquesta situació implica que siga el propi centre qui assumisca temporalment les absències mitjançant guàrdies, redistribucions de grups o altres mesures extraordinàries. L’experiència demostra que aquestes solucions poden ser útils de manera puntual, però quan es prolonguen afecten negativament la continuïtat dels processos d’aprenentatge i dificulten una atenció adequada a l’alumnat. La cobertura de les baixes hauria de produir-se en terminis molt més breus per a garantir l’estabilitat educativa.
Així mateix, el text atorga un ampli marge perquè les direccions alteren temporalment l’organització de les hores complementàries davant situacions considerades excepcionals. Encara que és necessari disposar de mecanismes de resposta davant incidències greus, aquests no poden convertir-se en una via habitual per a compensar la falta de recursos estructurals del sistema educatiu. La flexibilitat organitzativa no ha de substituir les inversions necessàries en personal i en recursos.
També observem amb preocupació que l’Ordre reforça una concepció de l’organització escolar basada principalment en criteris d’eficiència administrativa. La qualitat de l’educació pública exigeix que les decisions sobre horaris i organització tinguen com a criteri prioritari les necessitats de l’alumnat, l’atenció a la diversitat, la inclusió educativa i la coordinació dels equips docents.
La CGT defensa que qualsevol regulació de l’horari docent ha de contribuir a enfortir l’escola pública. Això implica garantir temps suficient per a la coordinació pedagògica, reduir la sobrecàrrega burocràtica, assegurar la cobertura ràpida de les absències, afavorir l’atenció personalitzada a l’alumnat i protegir els espais necessaris per a la preparació de l’activitat educativa.
L’educació pública necessita més recursos, més estabilitat de plantilles i més temps per a educar. Qualsevol reforma horària que no avance en aquesta direcció corre el risc de deteriorar les condicions en què es desenvolupa l’ensenyament i, en conseqüència, el dret de l’alumnat a una educació pública de qualitat.
Per últim, destacar que aquesta ordre arriba després d’una vaga indefinida on Conselleria ha mostrat una nul·la voluntat negociadora. Encara que el Consell tracte de vendre una imatge negociadora i responsable, la realitat és que este Consell i esta Conselleria segueixen en la línea de maltractament i desmantellament tant de l’educació pública com dels drets i salut laboral de les seues treballadores.