- El Consell de Ministres ha aprovat avui el decret que permet a les universitats oferir graus de tres anys més dos anys de màster.
Primer el Pla Bolonya va suposar la desaparició de les llicenciatures i diplomatures: a partir del 2007, les universitats espanyoles van començar a oferir els «graus» de quatre anys, un primer nivell d’estudis universitaris que seria seguit d’un màster d’un anys i, després això, d’un tercer nivell d’estudis corresponent al doctorat europeu.
Avui, el Consell ha aprovat el Decret d’ordenació dels estudis universitaris, amb el que dóna un nou pas en la reforma universitària. Ara, les universitats podran disminuir el grau universitari a tres anys perquè el segueixin dos anys de màster. La reforma, criticada per sindicats, professors i estudiants, entrarà en vigor al setembre de 2015.
«Sembla que estan duent a terme una política de prova i error a costa de la formació de milers d’estudiants«, afirma a Diagonal Enrique Maestu, de Joventut Sense Futur. «Aquest decret és una contrareforma encoberta», assenyala Ana García, secretària general del Sindicat d’Estudiants. García anuncia que, «si s’aprova, que la intenció és aprovar-amagat. Anem a posar a tot el jovent en peu de guerra i anem a trucar a tots els ciutadans a sortir al carrer «.
Tot i que encara no han definit les dates, des del Sindicat d’Estudiants expliquen que estan parlant amb associacions de pares i organitzacions de l’àmbit del professorat per arribar a un acord per sortir a la mobilització junts i esperen que la setmana que puguin fer pública les dates de les mobilitzacions. Per la seva banda, des de Joventut Sense Futur, Maestu afirma que donarà suport a les mobilitzacions i les assemblees que es convoquin en les universitats, i subratlla la necessitat de comunicar als estudiants el que els passarà en els propers anys: «Amb Bolonya dèiem que no volíem que la universitat es convertís en una escola d’elit o una fàbrica de precaris, i és el que està passant «.
García subratlla que el decret suposa la imposició d’una «barrera insalvable en l’educació universitària per a la majoria de les famílies, una barrera econòmica que tornarà a la universitat al que era abans, un mas per a famílies benestants». Entre les mesures més greus del decret, apunta la pràctica desaparició de carreres que es van a fusionar amb altres, amb «continguts tan generals que no serviran per exercir aquesta professió, com és el cas de comunicació». «Es devalua el títol de grau i es converteix en paper mullat. Qui vulgui exercir haurà de pagar dos anys de màster «, afegeix.
Des del Sindicat d’Estudiants detallen que un màster a la Universitat Complutense, que és la que més estudiants compte en tot l’Estat, oscil·la entre els 4.000 i 8.000 euros per any, una suma a la qual caldria afegir les taxes del grau. «Podríem parlar que una persona que vulgui la titulació completa hagi de desemborsar entre 15.000 i 20.000 euros», afirma García, qui assenyala també l’acomiadament massiu de professors que tindrà com a conseqüència el decret. Per la seva banda, Maestu recorda que ja actualment els estudiants universitaris paguen molt més que fa sis anys: «El 2008, una cursa de 5 anys podia suposar un cost de 5.000 euros i ara són 4 anys a 1.700 euros cada any com a mínim més 1 any de màster a 4.000 euros. Ara estem al voltant dels 11.000 euros de mínim «, explica.
Des de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyols (CRUE) han acusat també la proposta de reforma universitària de crear confusió. «Podran existir graus de 180 a 240 crèdits amb la mateixa denominació i no se sap amb quines competències», assenyala un comunicat dels rectors sobre l’esborrany del decret 3 + 2 en el qual també apunten problemes en el reconeixement del títol de grau, en l’accés al màster amb competència professional i la reducció del temps de formació dels estudiants.
El Ministeri d’Educació afirma que el canvi en les universitats espanyoles té com a objectiu l’homogeneïtzació amb Europa, un argument titllat de «martingala» des del Sindicat d’Estudiants «. «El Partit Popular s’acorda molt d’Europa per justificar mesures reaccionàries, però no s’acorda res en el tema de les beques o de les taxes«, afirma García, que assenyala que les taxes universitàries a Espanya estan molt per sobre de la mitjana europea mentre les beques i altres ajudes a l’estudi estan molt per sota.