La Secció Sindical de la Confederació General del Treball en Ford-España, multinacional automobilística amb planta productiva que es troba en la localitat valenciana d’Almussafes, s’oposa a l’acord assolit entre la direcció i la UGT el passat 25 de gener. I és que el pla “lluny de reconèixer la participació i l’esforç dels treballadors de Ford-Espanya” torna a deixar a la plantilla encarregada de la producció “fora del repartiment dels ingents beneficis que aquesta multinacional està obtenint durant els últims anys”. Una dinàmica, la de l’increment de beneficis empresarials en detriment de les condicions laborals de la classe treballadora conjugada amb la desigualtat entre països, pròpia de la globalització capitalista.Per a il·lustrar el cas de la planta d’Almussafes, CGT-Ford destaca que “mentre Mark Fields i Jim Farley (últims CEOs de Ford) es pujaven el sou un 118,81% i un 54,93% respectivament entre 2013 i 2016, els treballadors de Ford Espanya en els últims vuit anys” han comptat únicament amb un augment salarial de “2 punts per damunt de l’IPC”. Així, explica la Secció Sindical, entre 2010 i 2017 l’IPC acumulat ha sigut de 10,30% i mentre que les pujades salarials de la plantilla han sumat un 12,30%. Una dada que contrasta amb que “en aqueix mateix temps (2010/2017) els treballadors de Ford a EUA han rebut un total de 61.000 dòlars en concepte de pagues de beneficis”.
D’aquesta forma, el sindicat apunta que després de vuit anys de dures retallades, “en els quals UGT i l’empresa van pactar la distribució irregular de la jornada, l’eliminació del pla de jubilació a les noves contractacions, la reducció de la pausa de menjar de 30 a 15 minuts i l’eliminació de menjadors per a més de la meitat de la plantilla, l’augment de la jornada de treball per al torn de nit, la incorporació de nous companys amb un 20% menys de sou…” quan arriba el moment de negociar “un nou conveni on s’arrepleguen vertaderes millores per a tota la plantilla” es deixa als treballadors al marge dels beneficis.
Així mateix, resulta paradoxal que a nivell estatal “CCOO i UGT estiguen demanant una pujada salarial del 3%, mentre en Ford-Espanya accepten unes pujades inferiors, i que a més el primer any, una part d’aqueix augment no consolide en les taules salarials”.
“Tant l’economia nacional com la de Ford es troben en moments d’alces, de grans beneficis” pel que “no existeix, per tant, cap raó perquè aqueixos guanys no repercutisquen –encara que solament siga a petita escala- en els qui fem possibles aqueixos resultats amb el nostre treball de tots els dies”, apunta l’organització anarcosindicalista.
En conclusió, la CGT rebutja l’acord, en primer lloc, perquè no recupera ni tan sols una part del poder adquisitiu perdut durant aquests anys; i tampoc garanteix el seu manteniment, ja que el primer any pot arribar-se a perdre fins a un 0,9%.
En segon lloc, perquè l’empresa no garanteix fer fixos als treballadors que van entrar l’any 2015. Només es compromet a fer fixos, després de tres anys de contractes, a aquells amb els quals “estiga satisfeta amb el seu rendiment”.
En tercer lloc, tampoc es dóna cap solució als empleats amb limitacions ni als majors de 55 anys.
Al que cal afegir, que per primera vegada en molts anys, els 20 primers de la seua promoció de l’escola d’aprenentes ja no passaran a fixos directes.
Finalment, el sindicat conclou que “en la situació actual es pot seguir negociant per a aconseguir un acord molt millor”.
CGT-FORD