El passat 30 d’abril, la Confederació General del Treball va presentar recurs davant el Tribunal Europeu de Drets Humans contra la sentència del Tribunal Suprem Español, de 24 d’octubre de 2017, en la qual confirmava la de l’Audiència Nacional que declarava “ajustat a dret” l’Expedient de Regulació d’Ocupació presentada per RTVV.
CGT va ser l’únic sindicat no signatari d’aquell ERO d’extinció i l’únic que va presentar les posteriors demandes davant les instàncies nacionals. L’únic sindicat que continua lluitant davant un ERO injust i arbitrari que van pagar únicament els treballadors.
El tancament realitzat pel PP, va ser avalat pel govern suposadament progressista del Botànic amb la seua defensa en l’Audiència Nacional, un Botànic que estant en l’oposició feia una defensa dels treballadors i es va comprometre amb ells a revertir l’ERO.
No solament es va incomplir aquella promesa, també la que van fer d’esclarir on hauria anat a parar cada euro en la gestió del PP. No s’ha obert una comissió d’investigació per a esbrinar on van ser a parar els 1300 milions del saqueig de Radiotelevisió Valenciana, ni aquest govern s’ha personat en els casos que segueixen oberts en diferents jutjats gràcies a les denúncies de la CGT.
El maltractament als treballadors de RTVV per part del Botànic, molts dels quals van accedir al seu lloc per mitjà d’unes proves selectives que ara es tracta de desprestigiar, els ha portat a fer-los únics culpables tant de la mala gestió com de la manipulació informativa. La generositat que s’ha tingut amb altres col·lectius com els treballadors de l’hospital de la Ribera, Divalterra o la Fundació Esportiva Municipal entre altres, no s’ha aplicat als treballadors de RTVV, als quals s’ha tractat com a autèntics empestats.
Després de tot açò, el govern del Botànic obrirà en breu una nova ràdio i televisió sense comptar amb els ex treballadors (només d’una manera provisional), començant de zero, i amb un model privatitzat, on només seran servei públic els informatius. La resta estarà gestionada per empreses privades amb la precarització laboral que suposa. Açò no és el servei públic que defensaven estant en l’oposició. Aquest model és el mateix que l’ara detingut Zaplana va intentar l’any 2002, o el que en la seua última etapa també va intentar el PP per mitjà d’Alberto Fabra, intents tots dos que van ser paralitzats en els tribunals.
El recurs presentat a Europa posa l’accent principalment en l’incompliment de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, que declarava nul l’acomiadament col·lectiu aplicat pel grup RTVV. L’aprovació de la llei de cas únic 4/2013 per majoria absoluta del PP i que va permetre el tancament, suposa una vulneració del dret a un procés equitatiu, ja que va tenir com a únic objectiu no aplicar una sentència ferma.
Aquest fet, entre altres, atempta en la nostra opinió contra els drets dels treballadors i vulnera el Conveni Europeu de Drets Humans, per la qual cosa esperem que encara que siga a llarg termini, una revisió del cas i de les seues irregularitats permeta una sentència que faça justícia amb els treballadors de RTVV després del cruel maltractament al que han sigut sotmesos per governs de diferent signe.
La lluita continua.
Antiga Secció Sindical de CGT en RTVV