El sindicat aposta per unir la legalitat a l’ètica.
La Confederació General del Treball en FGV fa públic el seu malestar i descontent per les últimes notícies aparegudes en els mitjans de comunicació a propòsit de les noves incorporacions en la direcció de FGV.
En primer lloc constatar una vegada més el poder de la informació. Gràcies als mitjans, més que a la pròpia direcció, som coneixedores dels moviments de l’organigrama de l’empresa pública de la Generalitat que gestiona el metre de València i el tramvia d’Alacant, així com dels perfils dels qui vénen a ocupar llocs que fan rectificar novament en un curt espai de temps la seua estructura directiva.
Emparats en lleis de lliure designació a les quals no semblen voler posar límit, les últimes actuacions no fan més que eixamplar la bretxa oberta entre les plantilles dels serveis públics i els qui gestionen les empreses de tota la ciutadania.
Des d’aquest sindicat ja hem sol·licitat que s’acabara amb la pràctica que les categories intermèdies foren triades per la direcció al marge dels concursos públics i transparents de promoció professional.
La legalitat heretada de governs anteriors no sembla estar en el camí de ser qüestionada ni canviada.
De la nova direcció esperàvem un canvi de rumb que apostara per unir la legalitat a l’ètica i per la dignificació de l’ocupació pública.
Després d’assumir amb la nostra pèrdua salarial els primers signes de la crisi econòmica, patírem la pèrdua de 300 llocs de treball en un ERO que ha suposat la precarització d’aquest servei públic i noves retallades salarials.
El veure com allò públic es converteix en el lloc en el qual es dirimeixen les disputes partidistes o en el qual es dóna cabuda a premis amb sous que se suposa sobrepassen en molt les possibilitats pressupostàries (segons se’ns diu contínuament), no ajuda gens al bon clima social. Eixe en el qual, els qui gestionen, només cerquen la pau del silenci dels i les treballadores. Eixe en el qual l’única negociació que permeten és la de la renúncia als nostres drets.
Estem a l’espera de la negociació d’un nou conveni. Quin conte van a ser ara capaços d’explicar-nos? No els havien dit que es predicava amb l’exemple?
Tristes guerres -en l’any hernandià- les que ens esperen si les paraules no són recolzades per l’ètica.
Secció Sindical de CGT en FGV
València 10 de gener de 2017