Després de la primera reunió del període de consultes per a l’Expedient de Regulació d’Ocupació que
ha presentat Ford, amb el què es pretén despedir a 600 treballadors, pagant-los la mínima indemnització permesa per la llei
(20 dies per any treballat) la sensació que ha quedat en l’aire és que no hi ha raons objectives que justifiquen eixe
ERO.
L’empresa ignora les dades de producció i vendes d’agost, segons les quals tot
el sector millora considerablement i Ford obté millors resultats que altres marques de la competència. La direcció
d’Almussafes es basa per a parlar d’excedent de plantilla en què es van a mantindre els dos torns (una vegada s’ha eliminat
el de nit) i que es deixarà de fabricar el model Focus.
Però la pròpia Ford recorda en el seu informe que el torn
de nit es va establir en 2002; el què suposa que la fàbrica d’Almussafes ha funcionat el 80 % de la seua història a Espanya
amb només dos torns, i la plantilla ha arribat a ser d’11.000 treballadors, quan ara a penes arriba als 7.000 empleats. Quant
a la marxa de models a altres factories europees, en el cas del Focus eixe moment arribarà en 2011, no ara. En tot cas, eixos
canvis de plans es produïxen de forma imprevisible i fa un any encara ens asseguraven des de Ford Europa i la UGT que
l’ocupació actual estava assegurada fins al 2013!
Quant a les possibles alternatives a l’ERO amb extinció de
contractes, la CGT no acceptarà cap proposta que supose destrucció d’ocupació a Almussafes, per això estem recolzant (junt
amb CC.OO. i STM) una proposta que suposa avançar les jubilacions anticipades als 58 o 59 anys, alhora que es manté el pla de
relleus amb contractes fixos per a joves.
Des de CGT no compartim la proposta de UGT de continuar aplicant
expedients de regulació temporals perquè suposen la pèrdua del 50% de salari per als treballadors afectats i, especialment,
perquè no són necessaris.
Com ha recordat la secretària general de CGT, Francisca Cuesta (que acaba de ser
sancionada per Ford amb la suspensió d’ocupació i sou durant 45 dies). “No es pot entendre que Ford insistisca a presentar
nous expedients quan té un ERO en vigor fins a final de 2009, que afecta 1.100 treballadors, però el qual només s’ha aplicat
i de forma discriminatòria a uns 400 treballadors com a màxim. Esta dada demostra la poca necessitat que esta empresa té de
prescindir de qualsevol xifra de treballadors. Inclús en les últimes setmanes es recorre a la pràctica de programar hores
extraordinàries en diversos departaments davant del repunt de la demanda de vehicles en tot Europa”.