- L’RDL 7/2023 modifica l’estructura de la negociació col·lectiva i dona prioritat al conveni autonòmic sobre l’estatal o de sector.
¡¡Atención!! Con fecha de 12/1/24, esta reforma ha sido dejada sin efecto por haber sido derogada en el Congreso de los Diputados con los votos de Podemos, PP, UPN y Vox. Por lo que, como antes de la reforma, CC.OO. y UGT pueden firmar convenios estatales que prohiban que se acuerden mejores salarios en los convenios autonómicos.
L’RDL 7/2023, a més de modificar l’acumulació del permís de lactància i el règim assistencial de desocupació, incorpora una modificació de l’article 84 de l’Estatut dels Treballadors, reformant la prioritat aplicativa de la negociació col·lectiva en l’àmbit de les comunitats autònomes. És a dir, el conveni autonòmic tindrà prioritat sobre l’estatal o el de sector. Així, es canvia l’estructura de la negociació col·lectiva.
Amb la modificació que s’introduïx es procedix a matisar la regulació actual. Mantenint-se que els requisits que els acords i convenis autonòmics siguen subscrits pels subjectes legalment legitimats i l’eventual limitació de regular algunes matèries, estos acords i convenis subscrits en l’àmbit autonòmic tindran prioritat aplicativa sobre qualsevol altre conveni sectorial o acord d’àmbit estatal, sempre que estos convenis i acords obtinguen el suport de les majories exigides per a constituir la comissió negociadora en la corresponent unitat de negociació.
No obstant això, esta prioritat aplicativa queda condicionada exclusivament al fet que la regulació dels convenis o acords autonòmics resulte més favorable per a les persones treballadores que la fixada en els convenis o acords estatals, de manera que paral·lelament es promoga el desenvolupament dels àmbits autonòmics de negociació i els drets de les persones treballadores.
Quines matèries no es poden negociar en l’àmbit autonòmic?
Es continuen considerant les matèries no negociables en l’àmbit d’una comunitat autònoma:
- el període de prova;
- les modalitats de contractació;
- la classificació professional;
- la jornada màxima anual de treball;
- el règim disciplinari;
- les normes mínimes en matèria de prevenció de riscos laborals, i
- la mobilitat geogràfica.
Abans de la modificació s’establia que es consideraven matèries no negociables en l’àmbit d’una comunitat autònoma les anteriors llevat que resultara d’aplicació un règim diferent establit mitjançant acord o conveni col·lectiu d’àmbit estatal negociat per les organitzacions sindicals i associacions empresarials més representatives, de caràcter estatal o de comunitat autònoma. Les mateixes, per tant, tenien la facultat d’establir, mitjançant acords interprofessionals, clàusules sobre l’estructura de la negociació col·lectiva, fixant, si és el cas, les regles que han de resoldre els conflictes de concurrència entre convenis de diferent àmbit. Estes clàusules podien, igualment, pactar-se en convenis o acords col·lectius sectorials, d’àmbit estatal o autonòmic, per aquells sindicats i associacions empresarials que comptaren amb la legitimació necessària, de conformitat amb el que s’estableix en esta llei. Esta possibilitat, per a este cas, s’ha suprimit.
Què suposen els canvis?
Este canvi comporta unes conseqüències importants en la negociació col·lectiva, ja que enfortix la prioritat dels convenis i acords subscrits en les comunitats autònomes, tenint en compte les necessitats socioeconòmiques específiques del territori.
En primer lloc, a l’hora de determinar el conveni aplicable, quan concórrega un estatal amb un altre autonòmic, es tindrà en compte quin resulte més favorable per a les persones treballadores, encara que este criteri pot portar problemes aplicatius i problemes d’interpretació.
En segon lloc, els convenis estatals ja no podran eliminar o modular la prioritat aplicativa dels convenis autonòmics. D’esta manera, el llistat de matèries no negociables per les comunitats autònomes passa a ser tancat i indisponible.