Massives mobilitzacions anticapitalistes el dia que el BCE inaugurava la nova seu bancària. Repressió policial a les manifestants i centenars de detingudes (353 persones) i ferides
El Banc Central Europeu (BCE) ja té el seu Palau de Vidre (de propietat). Mario Draghi el va inaugurar ahir a Frankfurt del Main. Allà s’hi alberga la nova sala de màquines de la política financera europea. Van acompanyar al banquer italià, antic home fort del Banc Mundial i de Goldman Sachs i timoner del BCE, una comitiva d’uns 100 convidats. “L’edifici és un símbol del millor del què Europa junta pot aconseguir”, va afirmar durant la tallada de la cinta.
El gratacel de dues torres de 185 metres, va ser embassat al buit per 5.000 policies arribats de tota Alemanya i tots els seus accessos rodejats per filferro d’arç. L’edifici, dissenyat per l’estudi d’arquitectura vienès Coop Himmelb(l)au ha costat 1,3 bilions d’euros. La seva construcció va iniciar-se el 2008, any què va esclatar la crisi financera i període en què el mateix BCE va iniciar la imposició de mesures d’austeritat i austericidi a tota Europa, i ha tingut un sobrecost de 400 milions d’euros, quan el pressupost inicial de construcció era de 850 milions.
La inauguració però va quedar marcada per una històrica i multitudinària manifestació de fins a 20.000 persones convocada pel moviment Blockupy: contra l’austeritat, l’austericidi i el sistema econòmic que patrocina i impulsa el BCE, i per extensió la troika el trident format per la Unió Europea, el Fons Monetari Internacional i el mateix antidemocràtic BCE. La manifestació, un crida europea, va aplegar a activistes i veïnat vingut d’arreu d’Europa, així com partits i sindicats d’esquerres alemanys i del continent.
Blockupy, un nom que prové de la suma de block (de bloquejar) i occupy (d’ocupar) és una xarxa anticapitalista i internacionalista creada a Frankfurt el 2012 per protestar contra el pacte fiscal i de l’euro, el BCE i el seu rol en la crisi financera que pateix des de fa anys aquest indret de la terra. El moviment beu també inspiració del 15M -acampades incloses- i les protestes del moviment occupy nord-americà. L’aliança blockupy engloba així des de membres del partit socialista alemany Die Linke a organitzacions antiglobalització com Attac, diferents agrupacions antifeixistes, comunistes i anarquistes d’Alemanya i Àustria, sindicats i partits europeus com Syriza, Podem, IU, EUiA, el Partit Socialista irlandès i el Bloco de Esquerda portuguès.
La majoria de mitjans de comunicació generalistes que han informat de les mobilitzacions del 18 de març de 2015 a la capital bancària d’Europa s’han centrat en els avalots de primera hora del matí, quan centenars han bloquejat els diversos carrers, amb barricades i murs humans, que guien a la seu del banc, situat al barri d’Ostend, a l’antiga localització del mercat majorista de la ciutat. Aquell va ser el moment en què part del moviment Blockupy va ser desallotjat per la policia antidisturbis amb esprai de pebre i gasos lacrimògens. Va ser aleshores quan van començar els disturbis, allà a prop de l’Òpera vella, que van derivar en càrregues, corredisses i accions directes per part de grups de manifestants autònoms.
La policia va emprar canons d’aigua per desfer i diluir la protesta. Allà a Ostend, prop del gratacel i del riu Main, diversos vehicles de la policia van ser incendiats entre barricades i pedres voladores. La policia va segellar la ciutat i després d’encapsular, va identificar a centenars de persones. D’una a una, mentre un cartell amb el lema “El capitalisme mata”, penjat en un altre gratacels del districte financer, coronada les mobilitzacions matinals.
Del carrer a Twitter i de Twitter a les portades digitals dels mitjans de comunicació, sensacionalistes i conservadors, com el Bild, el tabloide més venut del contient. Així, van ser freqüents titulars com “L’extrema esquerra incendia Frankfurt”, o “el caos i la violència arrasen la capital bancària”. O “Centenars d’extremistes d’esquerres, molts vinguts d’Itàlia i França, ataquen a la policia alemanya”. Tot un clàssic de l’establishment mediàtic alemany que es repeteix des de maig de 1968, amb algunes excepcions, afirmava per exemple el diari d’esquerres junge Welt en la seva edició digital: “A l’Euromaidan les protestes eren per Europa i la llibertat, deia el Bild. I amb Pegida, les assistents són “ciutadans preocupats” que cal escoltar, editorialitzava.
A les 11 hores, Draghi va inaugurar la seu i mentrestant al centre de la ciutat, més 10.000 persones es concentraven al centre antic de la ciutat, a l’emblemàtic Römer, per escoltar frases com “l’austeritat del BCE ha sembrat a Europa les bases pel neofeixisme”, de la periodista i activista Naomi Klein i altres parlaments a les protestes anticapitalistes de Blockupy a Frankfurt com els de Sahra Wagenknecht (Die Linke), Giorgios Chondros (Syriza), Miguel Urban (Podem) i el cabaretista alemany Urban Priol.
A la tarda unes 20.000 persones van participar d’una festiva, reivindicativa i unitària manifestació pels carrers de la ciutat. L’assalt al Palau de Vidre quedava lluny, però el missatge anticapitalista difós.
Font: Directa