Banquers i corruptes tranquils, i titellaires i cantants en les presons

Com confiar en la Justícia quan els drets fonamentals, com el de la llibertat d’expressió, no estan garantits en el nostre Estat «democràtic»?.

El cas «exemplaritzant» de César Strawberry, cantant de ‘Def con Dos’, absolt per l’Audiència Nacional el passat estiu i tornat a condemnar a un any de presó pel Suprem fa tot just uns dies, obre el debat novament sobre l’enorme retrocés de les llibertats que patim a l’Estat espanyol gràcies a les lleis Mordasses d’aquest govern.

Estem arribant a uns límits en què l’humor, la ironia i el sarcasme en determinats àmbits i sobre alguns temes són considerats delictes per tribunals «independents» -però clarament politizados-, fins al punt que una persona pot ser condemnada a presó per pensar en veu alta, escriure el que pensa o compartir les idees d’altres.

Des de CGT considerem que la llibertat d’expressió és un pilar bàsic en què s’hauria de construir una veritable democràcia. Perseguir artistes compromesos amb lluites socials per castigar la dissidència i altres formes de pensament oposades a la de la gran majoria, no és característic d’una societat que s’autoproclama «lliure». Per tot això ens solidaritzem amb César i amb totes aquelles que com ell han estat perseguides i molestades a causa de les seves idees i opinions.

Comitè Confederal de la CGT