Com ja ens temíem i informar en el comunicat núm 143 de data 3 de setembre, ADIF ha manifestat a la premsa el seu propòsit de desprendre d’altres 300 treballadors més, pel que sembla tenint fins i tot ja reservada una partida econòmica (19,5 Milions d ‘€) per assumir aquest cost.
Són milers de llocs de treball els que han desaparegut a les empreses ferroviàries en els últims 8 anys, qüestió que ha contribuït a la precarització de les condicions de treball, a la externalització de l’activitat dins de l’empresa i en definitiva a aprofundir en les intencions desmanteladoras-privatitzadores dels governs, amb els inestimables suports dels sindicats majoritaris … més preocupats de tapar les seves misèries relacionades amb ERO´s, Fons per a la Formació, Targetes de crèdit «opaques», Fons miners, Drets Sindicals, etc Malgrat tot, aquestes organitzacions, en una ostentació d’hipocresia, simultaniegen la signatura de qualsevol Acomiadament Col·lectiu sense taxa de reposició amb la petició d’ingrés de milers de treballadors a les empreses afectades. Seran capaços aquest cop de signar l’ERO que es preveu?.
Per a CGT, la possibilitat certa d’un nou Acomiadament Col · lectiu en l’ADIF, és un pas més en el desmantellament de l’empresa, que serà incapaç de donar un servei públic de qualitat per manca de personal per complir amb les expectatives mínimes en l’explotació.
Les conseqüències més directes seran la continuació de l’externalització de serveis, el tancament de dependències, l’empitjorament de les condicions laborals, l’aplicació de mobilitats geogràfiques i funcionals forçoses, la pèrdua de drets laborals i econòmics i una alta probabilitat de l’augment dels índexs de sinistralitat per falta de personal qualificat. És el desenvolupament de la política neoliberal que no entén més que de treballadors amb sous mínims i condicions ínfimes en mans d’especuladors i empresaris que amb total desvergonyiment desvalisen del públic amb l’absoluta connivència de les organitzacions sindicals que participen en els seus consells d’administració.
És una nova burla als treballadors. Lamentablement, les organitzacions sindicals que acabin acceptant aquest nou acomiadament col · lectiu, que com l’anterior no garantís cap taxa de reposició, augmentessin la impossibilitat del manteniment de l’ocupació i del futur més immediat de l’activitat de l’empresa, donant suport implícitament el desmantellament i la privatització progressiva de la mateixa, en contra de qualsevol defensa del FERROCARRIL PÚBLIC I SOCIAL.
CGT persegueix un futur per a tots els treballadors del sector Ferroviari que garanteixi la seva feina i els seus drets laborals, econòmics, socials, etc .; per a això és imprescindible l’augment i el rejoveniment de la plantilla a través OFERTES D’OCUPACIÓ PÚBLICA. No és possible que les taxes de reposició recollides en els pressupostos generals de l’Estat es dediquin, gairebé en exclusivitat, a la reposició de les forces de l’ordre públic. Menys Repressió i més serveis públics!
13 octubre 2014
SSF-CGT