El ma
tí del 30 de març ens vam despertar amb la notícia de batudes, puntades de peu a la porta i registres de Centres Socials Autogestionats, en una escalada permanent de criminalització del moviment anarquista.
Ara van ser 37 persones detingudes per formar part d’una suposada organització anarquista GAC, però des del 2013organización que serveix de coartada perquè es vagin produint detencions periòdiques i teixint el missatge de la violència i perillositat de qualsevol organització anarquista i demovimiento okupa, assimilant els seus actes al terrorisme i la lluita jihadista amb la voluntat de retirar el suport social.
El dia anterior ens havia arribat la preocupació de diverses organitzacions de drets humans davant la detenció i criminalització el passat dia 25 de professionals de reconeguda trajectòria en el camp del treball en salut i drets humans; detingudes pel fet d’atendre i acompanyar a persones de tots els sectors socials i polítics incloent a persones vinculades al moviment abertzale. Persones que van estar detingudes o preses o ho estan encara amb problemes mèdics o psicològics i familiars de persones que han estat o estan preses. La informació oficial de l’operació Pastor, com van denominar als seus detencions assenyalava que es tractava de persones col·laboradores amb ETA
La setmana anterior, el Tribunal Suprem, en el recurs per les acusacions a «envolta el parlament»; canviar el seu tradicional respecte a les sentència de l’Audiència Nacional si no trobava elements de judici diferents, per condemnar els que havien estat absolts per aquesta, modificant la doctrina que fins ara s’havia tingut en compte, i declarant de major importància i protecció el dret de representació dels que voten que els drets fonamentals d’expressió i manifestació, condemnant a tres anys de presó a 8 dels encausats.
I mentrestant a les presons continua la repressió i la inculcació dels drets de la població reclusa *, a esquena de la resta de la societat, per als que són ombres de les que amb prou feines els arriba el soroll de la despesa generada a l’estat el seu manteniment
107 dies de vaga i l’internament del reclús Javier guerrer Carvajal no ha merescut ni una sola línia en els mitjans de comunicació, només les organitzacions en defensa dels presos i preses s’han anat fent ressò de l’evolució de la vaga de fam començada per diversos reclusos reivindicant el respecte dels drets humans en els centres penitenciaris; centres en què tot i ser un dels països amb menor índex de criminalitat a Europa, van a parar major nombre de persones, adotzenades i en mans d’un Estat repressor que oprimeix i exerceix la seva violència amb més força en aquells que pretenen viure amb dignitat, fins i tot en les presons.
Solidaritat amb els presos en lluita
Solidaritat amb els companys detinguts