25N: Dia Internacional contra les Violències Masclistes

Un any més, sortirem al carrer en el Dia Internacional Contra les Violències Masclistes, i un any més les dones continuem sent assassinades pel simple fet de ser dona.

Les esgarrifoses dades estadístiques ens diuen que una dona és assassinada cada 6 dies a Espanya, i amb elles famílies destrossades, filles i fills que han hagut de conviure amb el maltractador o fins i tot patir aquesta violència.

Institucions i partits polítics de qualsevol color, es van infiltrant als moviments feministes, amb les seves pròpies polítiques i interessos partidistes, però sense plantejar cap proposta per acabar amb cap mena de violència masclista, després es posen la jaqueta feminista per tal que els seus mitjans de comunicació difonguin la foto, i ens continuïn enganyant explicant els grans avanços en drets i llibertats de les dones.

Mentrestant, la violència masclista segueix fermament arrelada a aquesta societat masclista, patriarcal i capitalista.

Les dones i persones de gèneres dissidents, continuem patint  discriminació, persecució i assetjament en el treball, a l’accés a béns i serveis, al carrer, a les xarxes socials i a tots els estrats d’aquesta societat.

Hi tenim les punxades a festes i discoteques, per estendre la por a les dones i a les seves famílies, en un intent d’apartar-les de l’espai públic i que visquin amb por permanentment.

Les burles, escridassades i insults des d’una residència universitària elitista, defensada com un ritual habitual per les mateixes agredides, perpetuant a més de la violència masclista, la segregació per sexes i la discriminació classista.

El dret a l’avortament voluntari encara depèn d’on vius i dels recursos que tens. Un sistema sanitari que no respecta el dret a decidir sobre els nostres cossos, una visió androcèntrica on es practica violència obstètrica i sovint ni tan sols se’ns informa ni se’ns pregunta.

Violència masclista també és una pensió de misèria després de tota una vida cuidant a la família, o en treballs de cures,  que a més continuen sent els més precaris. Doblement precàries per ser dones.

Un món global on la violència i la repressió a les dones és constant, per raons polítiques, per religió o per tradicions patriarcals. Dones violades en guerres inacabables, dones i nenes segrestades, venudes i assassinades. Països on encara es  practica la mutilació genital femenina.

Però no callem, seguim i seguirem lluitant, originant revolucions com la que s’està portant endavant a Iran, després de l’assassinat de Jina Amini, on malgrat la dura repressió del govern iranià, la lluita segueix al carrer, encara que hagin matat a centenars de persones, entre elles a la periodista, també kurda, Nagihan Akarsel.

Des de la CGT seguirem i seguim apostant per la lluita davant qualsevol mena d’injustícia, al nostre lloc de treball, al carrer, als centres educatius, a la societat… a tot arreu, a través  del suport mutu, l’autogestió, per poder aconseguir una societat més justa on totes, tots i totis puguem viure en una societat igualitària que respecti els valors de la diversitat i la importància de tots els éssers humans.

Si toqueu a una responem totes

Cap dona més assassinada

Dones lliures de violències masclistes

Patriarcat i capital, violència estructural

AUTODEFENSA ANARCOFEMINISTA

 

25N: Día Internacional contra las Violencias Machistas

Un año más, vamos a salir a la calle  en el Día Internacional Contra las Violencias Machistas, y un año más las mujeres seguimos siendo asesinadas por el simple hecho de ser mujer.

Los escalofriantes datos estadísticos nos dicen que una mujer es asesinada cada 6 días en España, y con ellas familias destrozadas, hijas e hijos que han tenido que convivir con el maltratador o incluso sufrir esta violencia.

Instituciones y partidos políticos de cualquier color, se van infiltrando en los movimientos feministas, con sus propias políticas e intereses partidistas, pero sin plantear ninguna propuesta para acabar con ningún tipo de violencia machista, luego se ponen la chaqueta feminista para que sus medios de comunicación difundan la foto, y nos sigan engañando explicando los grandes avances en derechos y libertades de las mujeres.

Mientras, la violencia machista sigue firmemente enraizada en esta sociedad machista, patriarcal y capitalista.

Las mujeres y personas de géneros disidentes, seguimos sufriendo  discriminación, persecución y acoso en el trabajo, en el acceso a bienes y servicios, en la calle, en las redes sociales y en todos los estratos de esta sociedad.

Ahí están los pinchazos en fiestas y discotecas, para extender el miedo a las mujeres y sus familias, en un intento de apartarlas del espacio público y que vivan con miedo permanentemente.

Los abucheos, gritos e insultos desde una residencia universitaria elitista, defendida como un rito habitual por las mismas agredidas, perpetuando además de la violencia machista, la segregación por sexos y la discriminación clasista.

El derecho al aborto voluntario  todavía depende del lugar donde vives y de los recursos que tengas. Un sistema sanitario que no respeta el derecho a decidir sobre nuestros cuerpos, una visión androcéntrica donde se practica violencia obstétrica y a menudo ni siquiera se nos informa ni se nos pregunta.

Violencia machista también es una pensión de miseria tras toda una vida cuidando a la familia, o haciendo trabajos de cuidados,  que además siguen siendo los más precarios. Doblemente precarias por ser mujeres.

Un mundo global donde la violencia y la represión a las mujeres es constante, por razones políticas, por religión o por tradiciones patriarcales. Mujeres violadas en guerras interminables, mujeres y niñas secuestradas, vendidas y asesinadas. Países donde todavía se  practica la mutilación genital femenina.

Pero no nos callamos, seguimos y seguiremos luchando, originando revoluciones como la que se está llevando adelante en Irán, tras el asesinato de Jina Amini, donde a pesar de la dura represión del gobierno iraní, la lucha sigue en la calle, aunque hayan matado a cientos de personas, entre ellas a la periodista, también kurda, Nagihan Akarsel.

Desde la CGT seguiremos y seguimos apostando por la lucha ante cualquier tipo de injusticia, en nuestro lugar de trabajo, en la calle, en los centros educativos, en la sociedad… en todas partes, a través  del apoyo mutuo, la autogestión, para poder conseguir  una sociedad más justa donde todas, todos y todes podamos vivir en una sociedad igualitaria que respete los valores de la diversidad y la importancia de todos los seres humanos.

Si tocáis a una respondemos todas

Ninguna mujer más asesinada

Mujeres libres de violencias machistas

Patriarcado y capital, violencia estructural

AUTODEFENSA ANARCOFEMINISTA