Volen enfonsar RENFE

A punt de complir cinc anys d’existència, després de l’obligada divisió en dues,

imposada per la matussera i nefasta Llei del Sector Ferroviari, impulsada i desenvolupada sota el mandat de governs de PP i

PSOE, Renfe-Operadora arrossega un terrible deute, derivat en bona part de la gran renovació del seu parc de trens. Una

astronòmica xifra que arribarà als 5.186 milions d’euros al finalitzar l’exercici del 2010, on no es preveuen beneficis i sí

pèrdues.
A aquesta pesadíssima llosa econòmica, se suma la “punyalada” donada per l’actual

Govern a través dels Pressupostos Generals de l’Estat de l’any pròxim, on l’Estat ha decidit no aportar els diners

compromesos en l’actual Contracte Programa pel servei que Renfe-Operadora presta a Proximitats i Mitjana Distància, i que

serà compensat mitjançant un augment de l’endeutament de la companyia. La xifra és de 350 milions d’euros.

Una

situació que no és nova i evoca males pràctiques dels temps de la dictadura, solament que aquesta vegada l’escenari és molt

diferent al dels temps de la companyia pública ferroviària integrada que era l’antiga RENFE. Ara estem en un escenari de

progressiva liberalització i des del Ministeri de Foment s’anuncia que no trigant es donaran noves empentes a la

liberalització del tràfic de viatgers.

Lligades a aquesta situació estan, sens dubte, les recents declaracions de

l’actual Ministre de Foment (José Blanco), que parlen de donar entrada al capital privat en la construcció de noves

infraestructures i de donar participació, quan es liberalitzi el tràfic de viatgers, a les empreses privades: pensaran

vendre’ls a preu de saldo els nous trens (pagats amb diners públics) per a pagar el deute i així donar la participació

promesa al capital privat?

L’ambigüitat del Ministre de Foment és com menys alarmant, sobretot quan ve d’un govern

que de socialista o socialdemòcrata no té més que el nom, d’un govern que en l’actual crisi econòmica ha donat els diners

dels ciutadans als banquers i que segueix privatitzant sistemàticament els serveis públics, tal com el partit alternant ara

opositor. La partitocracia (que no democràcia) amenaça de nou el sistema ferroviari amb més privatitzacions.

Per a

la CGT el problema del deute no és una qüestió sense importància, doncs de la viabilitat de Renfe-Operadora depenen les

ocupacions de les seves 14.000 treballadores i treballadors i també les seves condicions de treball. No sembla gens probable

que en aquesta situació d’endeutament hi hagi molts diners per a aconseguir una classificació professional adequada, que no

ens oblidem havia de tenir un finançament específic.

NO A LA PRIVATITZACIÓ – SÍ A L’OCUPACIÓ PÚBLICA

SFF-CGT

www.sff-cgt.org