L’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica sol·licita un gest simbòlic de condemna de la
dictadura franquista en el marc de la visita papal.
El 23 d’agost de 1940,
el dictador Francisco Franco va decretar que l’acabat de morir arquebisbe de Toledo, Isidro Goma i Tomás, fora soterrat amb
els honors fúnebres que les ordenances militars tenien previst per als capitans generals morts «amb comandament en plaça».
Així, la memòria del religiós quedava honrada pels «rellevants servicis que va prestar a la pàtria, especialment durant la
recent Croada», segons el text del Boletín Oficial del Estado de 24 d’agost de 1940.
Amb motiu de la visita de
Benet XVI a Madrid durant la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ), l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica
(ARMH) ha remés una carta a tots els bisbes i arquebisbes espanyols demanant-los un «gest simbòlic» de condemna a la
dictadura franquista en el marc dels actes previstos.
Donada la pròxima relació de la institució religiosa amb
els militars sublevats contra el govern de la República el 18 de juliol de 1936, l’associació de víctimes considera la vista
papal una «bona oportunitat» perquè la jerarquia eclesiàstica espanyola «assumisca amb maduresa i responsabilitat les
conseqüències del seu suport a la dictadura i la seua col·laboració en la constitució d’un règim que va causar enormes danys
a milers de ciutadans».
Així, demanen una condemna de l’ús de la força «dels que no van acceptar els resultats
d’unes eleccions democràtiques» i l’assumpció pública dels errors per part de la institució que fóra un dels «pilars
fonamentals» del franquisme.
«L’Església catòlica va ser un dels grans pilars del règim i molts dels seus
membres van mirar per a un altre costat quan, en la rereguarda, els pistolers de falange assassinaven a desenes de milers de
civils», apunta l’associació que presidix Emilio Silva, nét del comerciant assassinat a l’octubre de 1936 i els restes dels
quals van ser identificats per primera vegada a Espanya amb ADN.
Com a prova dels llaços que unien al Vaticà amb
els militars franquistes, l’ARMH recorda la portada d’ABC del 20 de juny de 1939, on es veu al papa Pius XII amb el llavors
ministre de Governació García Súñer i diversos legionaris de visita a Roma per a retre homenatge el pontífex.
«L’Església va treballar amb els colpistes en la guerra, va ajudar localment a planificar la repressió, va fer propaganda
per a construir el mite del dictador com a primer vencedor del comunisme, va convertir la dona en una espècie inferior i va
maleducar a milions de ciutadans», assenyala el col·lectiu que porta més de deu anys en la busca i identificació de
desapareguts en fosses comunes.
Debat obert.
Sobre la discussió sobre la relació amb el passat de la
dictadura i les seues conseqüències, Emilio Silva recorda que, encara que la institució ha reclamat el seu paper en el procés
de reconciliació, és hora de «actuar honestament» amb el present.
«L’Església ha dit que eixe passat cal
deixar-ho quiet però al mateix temps ha beatificat a centenars de màrtirs de la Guerra Civil, estant en el seu ple dret de
hacerlo», recorda Silva.
Per això, en la missiva enviada a la jerarquia de l’Església, insistixen en el fet que
la visita de Ratzinger és una «oportunitat immillorable» per a rebutjar el «col·laboracionisme franquista, condemnar-ho i
reparar, en la mesura que siga possible, el terrible dany que la dictadura va causar a milions de persones».
Per a
Silva, realitzar este gest davant de milers de jóvens suposaria «sembrar una llavor perquè errors tan durs no es tornen a
cometre».
La postura oficial de l’Església en la Guerra Civil
Davant dels durs esdeveniments que s’estaven
desencadenant a Espanya després del colp militar del 18 de juliol de 1936 i quan es complia el primer any de la contesa, la
jerarquia catòlica, a petició de Franco, segons sostenen historiadors com Julián Casanova, va firmar una carta datada l’1 de
juliol de 1937 per a definir la seua postura en la Guerra Civil, els motius de la seua adhesió als militars sublevats contra
el govern de la República i la seua visió de la contesa.
Encara que «croada d’alliberament» va ser un dels termes
amb què l’Església va delimitar la seua posició en la guerra enfront de la resta del món, en el text de la missiva —Que
esquiva les saques, passejos i execucions extrajudicials de civils— Es referixen al colp d’estat com «alçament cívic-
militar», que va provocar una guerra en què Església «no podia ser indiferent en la lluita».
Les autoritats
eclesiàstiques que firmen l’escrit reconeixen la implicació armada de molts religiosos que «obeint als dictats de la seua
consciència i del seu patriotisme, i davall la seua responsabilitat personal, van alçar en armes per a salvar els principis
de religió i justícia».