Una llei de mútues feta per als empresaris

  • Sota la promesa de “modernitzar el seu funcionament” s’oculta la intenció de perpetuar aquestes entitats privades
  • Aquesta reforma estableix una nova regulació que suposa un atac frontal contra els drets dels treballadors

El 5 de desembre la Comi­sión d’Ocupació i Segu­ridad Social va remetre el seu dictamen al Congrés dels Dipu­tats, després de l’oportuna deliberació sobre el Projecte de Llei per la qual es modifica el text refós de la Llei General de la Seguretat Social en relació amb el règim jurídic de les Mútues d’Accidents de Treball i Malalties Professio­nals de la Seguretat Social, i una vegada aprovades les esmenes que han considerat pertinents. En breu, amb el suport bàsicament de PP i CIU i el rebuig de la resta de forces polítiques, s’aprovarà aquesta norma amb rang de llei.

Encara que l’Exposició de Mo­tius ve a assenyalar que l’objectiu de la reforma és “modernitzar el funcionament i gestió d’aquestes entitats privades, reforçant els nivells de transparència i eficiència”, a continuació ve a remarcar quina és la veritable finalitat de la nova regulació de les mútues d’accidents de treball –a partir d’ara, sota la nova denominació de Mútues Col·laboradores de la Segu­retat Social– i que no és altre que “la lluita contra l’absentisme laboral injustificat i la sostenibilitat del sistema de la Seguretat Social”. O, el que és el mateix, agilitar la finalització dels processos d’incapacitat temporal per malaltia comuna i accident no laboral i introduir mecanismes que permetin a les mútues pressionar als treballadors per a, d’una banda, atemorir-los perquè no causin processos de baixa mèdica i, per una altra, fiscalitzar-los des del primer moment que accedeixen a la prestació econòmica d’incapacitat temporal.

Però, anem a pams. Abans d’analitzar els drets de les persones treballadores que es veuen afectats per aquesta nova regulació de les mútues, recordem que sota la promesa de “modernitzar el seu funcionament” s’oculta la veritable intenció, que és la de perpetuar aquesta institució. Com va assenyalar el diputat de ERC Albert Bosch, “en la resta de països les mútues van desaparèixer fa ja mig segle, quedant amb caràcter general aquestes competències en mans de l’Adminis­tra­ción Pública. No obstant això, aquí, igual que va succeir amb altres institucions franquistes, les mútues van seguir campant a pler i això, a l’entendre de Amaiur i de molts especialistes en la matèria, té bastant que veure amb el crònic lloc de capçalera que l’Estat espanyol ocupa en la Unió Europea en matèria d’accidents de treball i ocultació de malalties professionals”.

En la nova regulació se segueixen definint com en l’anterior, és a dir, associacions d’empresaris, de naturalesa privada, sense ànim de lucre, l’objecte exclusiu del qual és la col·laboració en la gestió de la Seguretat Social i l’àmbit de la qual d’actuació s’estén a tot el territori nacional. Són, millor dit, segueixen sent, la privatització d’una part important de nostra Segu­retat Social, per cert, cada vegada menys protectora i cada vegada menys pública.

Baixes mèdiques

Entrant en matèria, aquesta reforma, a més de perpetuar aquestes caduques entitats, estableix una nova regulació que suposa un atac frontal contra els drets de les persones treballadores.

Així, la nova redacció de la Dis­posició Addicional Onzena de la Llei General de la Seguretat Social permet a les mútues, pel que fa a la prestació econòmica d’incapacitat temporal per contingències comunes –bàsicament, malaltia comuna–, la seva denegació, suspensió, anul·lació i, ara també, la seva extinció –que podria arribar a produir-se fins i tot encara que el treballador continués en situació de baixa mèdica, deslligant la necessitat d’assistència sanitària de la necessitat econòmica, la qual cosa és simplement aberrant–. I és que la norma permet ara a les mútues que efectuïn el control, també sanitari, de les altes i baixes mèdiques per part dels serveis públics de salut, des que rebin el part mèdic de baixa, que serà immediatament –“a partir del dia de la baixa mèdica”, s’assenyala literalment–, atès que les empreses comuniquen les mateixes a la Segureta Social per via telemàtica.

Tampoc pot obviar-se que s’estableix un sistema de proposta “motivada d’alta” que permet a les mútues acudir a Inspecció Mèdica i al INSS perquè emetin immediatament altes mèdiques i poder declarar l’extinció de la prestació econòmica. Pitjor encara, a més estan legitimades per a suspendre cautelarment la prestació fins que es resolgui sobre la procedència de l’extinció, en un clar intent de pressionar al treballador perquè voluntàriament causi alta mèdica.

I l’anterior sense oblidar que, des d’ara, es permet, en una clara i greu intrusió il·legítima en el dret a la integritat física i moral dels treballadors i amb una absoluta falta de respecte cap a la seva intimitat personal, que les mútues puguin realitzar proves diagnòstiques i tractaments terapèutics i rehabilitadors “amb la finalitat d’evitar la prolongació ­innecessària dels processos”. En comptes d’atacar l’arrel del problema, que són les llistes d’espera, i les retallades en sanitat pública, s’ataca al ciutadà, al que s’obliga a ser tractat per serveis facultatius que en moltes ocasions no compleixen amb els paràmetres de qualitat en l’assistència sanitària. Recor­dem que els seus serveis mèdics són privats i preval la reducció econòmica de la prestació del treballador sobre el seu dret a la salut, que de cap manera està garantit amb aquest sistema de control. Si el treballador es nega a rebre el tractament, la mútua podrà suspendre la prestació i fins i tot instar la proposta motivada d’alta.

En definitiva, no es modifica realment la regulació de les mútues, sinó que exclusivament es “maquilla” a les mateixes perquè continuïn sent associacions d’empresaris “sense ànim de lucre” que persegueixen als treballadors malalts perquè no puguin percebre les prestacions de baixes mèdiques per malaltia comuna. Un nou atac als drets de les persones treballadores. Un altre més.

Els directius de mútues pugen el seu límit de sou

El 15 de desembre, el Senat va donar el vistiplau a la revisió dels límits que s’havien imposat als executius de les mútues. D’aquesta manera, segons va ressaltar EuropaPress, els executius de les mútues podran cobrar més que el ministre d’Ocupació.

2015

És el límit que el Govern ha posat per a una de les úniques condicions posades a les mútues: la venda de les seves filials de prevenció de riscos. A canvi, les mútues podran llogar els seus immobles a preu de mercat.

Article de Miguel Arenas, advocat i soci del Col·lectiu Ronda, publicat a Diagonal.