Una plataforma veïnal reivindica Aire Net en dues mobilitzacions i assenyala la cimentera del grup Cemex com a responsable d’emissions contaminants, a causa de la incineració de «residus perillosos» a la seua fàbrica de Bunyol.
«Construint un millor futur» és el lema de Cemex, un gegant de la producció de ciment al qual s’enfronta des de fa més d’un any el veïnat de la comarca valenciana de la Foia de Bunyol, organitzada entorn de la plataforma Aire Net de Bunyol-Xiva. El lema de la multinacional mexicana s’està veient qüestionat pels arguments que esgrimeixen, des d’aquesta plataforma ciutadana, les qui veuen amb temor el seu present i hipotecat el seu futur, amb les emissions de residus perillosos que emeten les xemeneies de la fàbrica d’aquesta empresa a Bunyol. Són algunes de les raons per les quals han convocat mobilitzacions: el passat 15 de gener a la localitat de Xiva, i una marxa des del poble de Bunyol fins a la porta de la cimentera que ha tingut lloc aquest diumenge, 22 de gener.
A la fabricació de ciment la planta suma des de fa algun temps una altra activitat, «la incineració de residus perillosos per a la salut», tal com denúncia Giorgina Gil, integrant de la plataforma Aire Net: «la cimentera està deixant d’utilitzar en gran manera un derivat del petroli, per una àmplia tipologia de residus, que van des de les farines càrnies o llots de depuradora, a pneumàtics fora d’ús, entre altres». Ecologistes en Acció del País valencià va presentar al·legacions, paralitzant el 2014 una proposta de resolució de l’Autorització Ambiental Integrada (AAI), amb la qual la Consellería de Medi Ambient, llavors en mans del PP, pretenia donar via legal a un expedient que s’arrossegava des del 2011.
Carlos Arribas, físic, master en detecció d’emissions i portaveu d’aquesta organització ecologista, ens relata que des de llavors «la multinacional pretén substituir fins a un 90% l’energia procedent dels combustibles fòssils, per una àmplia varietat de residus»; Arribas apunta, a més, que «la motivació d’aquest tipus d’empreses és merament econòmica, ja que el coc de petroli és més car i subjecte als vaivens del mercat i, a més, no és cert que deixen d’emetre CO2». La cimentera, a la seua pàgina web, informa que la seua política és la del «compromís mediambiental. Usant combustibles alternatius en substitució dels fòssils, reduïm considerablement les nostres emissions de CO2 a l’atmosfera».
Tracte de favor a Cemex
Però cal remuntar-se fins al 2006 per constatar que des de llavors la cimentera ve incinerant residus potencialment perillosos. Les successives autoritzacions (AAI) i actualitzacions atorgades per la Generalitat valenciana, van certificar l’increment progressiu d’incineració de residus en els forns de CEMEX-Bunyol. Revisant les autoritzacions, podem veure que, aquell mateix 2006, es va donar via lliure para a la crema de 75.000 tones de residus líquids i 17.000 de farines cárniques, a més de 60.000 de cendres volants provinents de setze tipus de residus, que es van ampliar a 100.000 al maig del 2009; a aquestes se’n sumarien 23.000 de combustible derivat de residus (CDR) a la fi del 2010. En una carta datada a l’octubre de 2015, Carlos Arribas es dirigia a l’anterior i cessada directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, María Diago (Podem); en ella ressaltava el «tracte de favor (o connivència) a Cemex», apuntant-li que l’anterior direcció del PP «va atorgar en un termini de quatre anys, cinc AAIs o modificacions a sol·licitud de la cimentera, sense imposar especials condicionants o dificultats».
Arribem a juliol de 2016. Ha passat un any des que el tint polític ha canviat al Govern valencià. Des de la Conselleria de Medi Ambient es proposa un «tràmit d’audiència» per autoritzar de nou la doble activitat de la cimentera. «En cas que es duga a terme aquesta nova autorització, la cimentera de Bunyol es convertiria en una macroincineradora d’una àmplia tipologia de residus», apunta el portaveu ecologista. Arribas denuncia que pràcticament «és la mateixa proposta que va presentar en 2014 el PP, augmentant fins i tot la quantitat de residus a incinerar», encara que reconeix que s’haurien atès algunes exigències puntuals en «les millores tecnològiques, reducció en la tipologia de residus o la imposició de mesures per reduir les emissions difuses». No obstant això, insisteix en qualificar de «molt greu l’ampliació del volum de residus perillosos com a dissolvents clorats, o residus de combustibles líquids amb substàncies perilloses». La nova autorització permetria la incineració de 295.000 tones de residus, que n’inclourien 75.000 de perillosos.
Postura «decebedora» de Medi ambient
Tant la portaveu d’Aire Net com Carlos Arribas fan referència a una reunió a la qual van assistir el 24 d’octubre passat a Godelleta. En ella es van asseure al costat d’alguns alcaldes de la comarca, un representant de Cemex, i dos responsables de consellería: el secretari autonòmic Juliá Alvaro (Verds Equo) i Joan Piquer (Compromís), actual director general de Qualitat Ambiental. En aquest sentit, Giorgina Gil subratlla que «en la reunió, totes les persones assistents, a excepció del representant de Cemex, es van posicionar obertament en contra» de la nova proposta. Arribas va més enllà i qualifica de «decebedora i continuista» la postura de Medi ambient, en al·lusió a aquesta trobada, en la qual els representants de la Consellería van exposar les línies generals de la nova autorització ambiental per a la cimentera. «Es pleguen a la sol·licitud de la multinacional, volent mantenir el permís per incinerar residus perillosos que Cemex va obtenir de forma generosa en 2006 sota el govern del PP, encara que redueixen en 20.000 tones la AAI de juliol», assenyala taxatiu el representant ecologista.
Per la seva banda un dia després de la reunió, Julià Alvaro declarava en el seu perfil de xarxes socials, que «es tracta d’una autorització que porta anys i anys en un calaix i que nosaltres volem resoldre». Reconeix que «l’activitat de la cimentera de Bunyol és contaminant», i que la solució «difícilment satisfarà a tothom». Alvaro contínua, afegint que «molts tipus de residus quedaran fora del permís, no es cremaran tòxics i es reduiran els perillosos». Aquestes declaracions contrasten amb les d’Arribas, que apunta que «és incongruent no considerar els residus perillosos com a tòxics» i conclou remarcant l’emissió de «dioxines i furanos», com a motivadors d'»un gran risc per contreure diferents tipus de càncer».
El ‘càrtel’ de les cimenteres
L’àrea d’Epidemiologia Ambiental i Càncer de l’Institut de Salut Carlos III, un organisme públic adscrit al Ministeri d’Economia i anteriorment al de Sanitat i Consum, va publicar en 2015 un estudi en el qual s’analitzava la «relació entre càncer i cimenteres». En ell conclouen que: «hem trobat risc a l’excés de tots els tipus de càncer (se’n van investigar 33), i especialment de colón-recte en tots dos sexes». L’estudi se sosté en «anàlisis individuals dins d’un radi de 50 km de cada instal·lació», de 43 cimenteres de l’estat espanyol. Si fixem l’atenció en la de Bunyol, extraiem una extensa llista de substàncies pernicioses, entre altres: sofre, CO2, arsènic, metà, mercuri, níquel o zinc, incloent-hi les citades per Arribas.
Instal·lada en més de 50 països del món, la multinacional mexicana maneja un volum de vendes en els cinc continents de 14.127 milions de dòlars, empleant unes 44.000 persones. Referent a l’Estat espanyol va obtenir unes vendes per valor de 350 milions d’euros en 2014 i empra a unes 1.000 persones, segons dades de la mateixa empresa. Un recorregut per diferents mitjans escrits d’àmbit estatal, desvela que entre 2012 i 2013 va proposar diversos expedients de regulació d’ocupació (ERE), CEMEX-Espanya els va emmarcar dins del seu «Pla Horitzó». Aquest recorregut també ens portaria a fa una mica més de dos anys, quan l’Agència Tributària espanyola va imposar una sanció de 455 milions d’euros per suposadament simular pèrdues per rebaixar la seua factura fiscal entre el 2006 i 2009.
La cimentera no solament ha tingut problemes en l’àmbit laboral o amb Hisenda; la Directa ha tingut accés a una resolució dictada el 5 de setembre del passat any per la Sala de Competència del Consell de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), en la qual resolia sancionar a CEMEX-Espanya amb 5.865.480 euros (un 2,70 % del volum total de negocis en 2015), per haver dut a terme «possibles acords o pràctiques concertades de fixació de preus o altres condicions comercials i repartiment del mercat», al costat d’altres 22 cimenteres i formigoneres com Holcim, Lafarge o Valderribas (filial de la constructora FCC). L’informe del CNMC és extens i detallat, en part fruit d’una investigació en el marc de la qual entre els dies 16 i 18 de setembre del 2013, es van dur a terme inspeccions en locals i oficines de les cimenteres encausades.
La investigació revela gran quantitat d’intercanvi de correus electrònics, en els quals representants de les diferents empreses deien pertànyer a «el Club»; en els correus fixaven preus, titllant els pactes d'»acord de cavallers», segons la zona; i preparaven reunions que denominaven «taula de repartiment» o «jocs de taula». En la conclusió del punt 4.1.3 llegim; «en aquest cas ens trobem davant unes pràctiques que poden qualificar-se com a càrtel, doncs compleix les condicions legals establertes en la Disposició addicional quarta de la Llei de Defensa de la Competència». La Sala del CNMC afirma que «és evident que aquestes conductes afecten, si bé de forma indirecta, de manera contrastable, als consumidors, i a l’economia en general, amb la consegüent pèrdua d’eficiència general i el seu impacte en els preus finals de la construcció», suggerint «el manteniment de preus artificialment elevats» com una de les causes que van encarir el cost final de les obres públiques i privades, apuntant unes dades en el qual aquest sector, en ple esclat del maó i la construcció de grans infraestructures públiques va suposar un 10,4% del producte interior brut (PIB) de l’Estat espanyol (actualment entorn del 4,9%).
Font Directa