Esta setmana ens hem assabentat de l’enduriment dels requisits en les comissions de serveis que afecten a centenars de treballadores de l’ensenyament.
Es tracta d’un nou greuge a les docents que necessiten aquestes comissions per facilitar la conciliació entre la vida familiar i laboral. L’augment del grau de la discapacitat com a requisit per a accedir a una comissió farà que molts docents que les demanen es queden fora. Docents que han patit un càncer o alguna una altra malaltia greu i que tenen reconeguda una discapacitat inferior al 50% quedaran excloses del procés. És una mesura cruel amb unes persones que ho tenen molt difícil per gestionar aules de 30 adolescents.
El maltractament de Conselleria a les treballadores de l’ensenyament és diari, amb aules abarrotades, amb unes temperatures insalubres, amb una càrrega burocràtica excessiva o un sou indigne.
Un professorat interí totalment precaritzat, amb unes adjudicacions tardanes i insuficients, i que no cobra dos mesos l’any per una decisió merament política. La llista de greuges és llarga: plantilles insuficients i minvades, retards a l’hora de cobrir les baixes, la total privatització de l’FP, infraestructures envellides, infradotades i mal condicionades, etc.
I, mentre tot això passa, Conselleria du més de 100 dies sense voler negociar. Sense voler millorar la situació laboral de les seues pròpies treballadores.
Endurir els requisits en les comissions de serveis, una mesura que a la pràctica no costa diners i beneficia a moltes treballadores, no és sinó l’última i més fefaent prova que Conselleria practica el càstig contra unes treballadores rebels i contestatàries. Un enduriment fet a traïció, en contra del que s’havia acordat a la mesa sectorial amb els sindicats.
Conselleria no només vol acabar amb l’educació pública, sinó que pel camí ens vol fer pagar les conseqüències a aquelles que ja li hem dit clarament que no ho consentirem.