L’ordre d’embargament correspon a una finca inexistent.
La jubilada Encarna Pérez no pot
contenir les llàgrimes . Pateix xacres d’ansietat des que l’any
passat es va assabentar que el jutjat de Primera Instància número 5 de Llíria ( València ) va treure a subhasta el seu
habitatge . El seu pis de 75 metres a València on resideix des de fa dues dècades es precipita al desnonament
per un error . L’immoble no té
càrregues i va ser comprat al comptat en 1989 . Però la lenta maquinària judicial s’entesta a ignorar-ho, segons la seva família .
» Pateixo un malson . Per què em fan això ? » , Es queixa entre sanglots la víctima, de 75 anys , que tem quedar-se al carrer en
els propers dies per un inexplicable embolic burocràtic .
La esperpèntica
història d’Encarna va arrencar al setembre del passat any . La jubilada rebre llavors la carta d’un subhaster interessat
en veure el seu habitatge per licitar per ella. Després de la sorpresa , la família va confirmar al Servei Comú de Notificacions i Embargaments de València , un
òrgan que depèn del Jutjat Degà , que l’immoble havia sortit a subhasta . L’ordre es referia a un pis
situat al inexistent número 34 de l’avinguda Doctor Waksman ( Encarna viu al 36 ) . »
Acreditem amb les escriptures i els rebuts de l’ Impost de Béns i Immobles ( IBI ) l’error , i així es va transmetre al
jutjat de Llíria . Ens van dir que estava clar que tot era fruit d’una confusió » , recorda l’advocat
de la família , Manuel Morales .El segon
capítol de la «malson » treure el cap dissabte passat . Una carta datada el 20 d’agost va aparèixer a la bústia d’Encarna . Va ser trobada » per casualitat » per la seva
filla que va visitar l’habitatge per regar les plantes . La seva mare passava uns dies de vacances a Saragossa . La missiva recollia una notificació del jutjat
que avisava del desnonament de l’habitatge a les 10.45 hores d’ahir. Acudirien la policia i el manyà . La carta reposava a la bústia de la jubilada però es dirigia al
veritable deutor , un constructor d’Alberic . La família , espantada , va activar la maquinària per no perdre en tres dies
un pis valorat en 150.000 euros . Van contactar amb
la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca ( PAH ) i el seu advocat va tornar a acreditar l’error davant el Registre de la
Propietat de València i el jutjat de Llíria . De nou , van esgrimir les escriptures i els rebuts de l’IBI .Els funcionaris
no desnonar aquest dimecres a Encarna , que va ser acompanyada durant tot el matí per la seva família per evitar el
possible xoc . La seva filla no descarta
nous episodis d’aquest » kafkià » assumpte. La jubilada , que cobra una pensió de 500 euros , ja s’ha gastat 300 en notaris i
registres per acreditar que la casa que reclama el Banc Financer i d’Estalvis ( BFA ) , el banc dolent de Bankia , no és la
seva. La dona dóna per perdut els diners . I confia que el tràngol del que la seva
filla va informar fa uns mesos finalitzi aviat. «No hi ha dret . ¿ Per què a mi ? » , Afirma desconcertada .La seva família insisteix que
l’embolic respon a la falta de verificació del número del carrer . «Per què costa tant fer bé la feina quan es tracta de trobar a casa seva
una persona ? » , Es queixa l’advocat Morales , que suggereix una altra pregunta : «Com realitzar el perit l’informe
previ a la subhasta ? A través de Google ? » El lletrat diu no haver conegut mai» un cas tan sagnant «com el
d’Encarna . «Hi ha presumptes professionals que amb aquest error ja han guanyat 6.000 euros en honoraris «, remarca
.
La filla de la propietària , Mari Luz Sepúlveda , es plantejava ahir el pitjor dels escenaris . «Què passa si no arribem a veure l’última carta ? I si ve un senyor que diu que ja ha comprat la casa »
.La oficial del jutjat de Primera Instància número 5 de Llíria va assegurar a
aquest diari que el cas 693/2008 , que és com s’anomena l’expedient de la subhasta d’Encarna Pérez , era responsabilitat
del seu company , el secretari del jutjat , que s’incorporarà de
les seves vacances dilluns que ve. Mentrestant , Encarna segueix
plorant .