El passat dilluns Coulson Loptmann, un barista de 21 anys, va ser acomiadat d’un Starbucks de Seattle
per menjar un entrepà de les escombraries. Segons explica a The Stranger, no té prou ingressos per pagar els seus comptes i sobreviu en part gràcies a
cupons per comprar menjar que rep de l’Estat. “Sonarà ridícul, però tenir pa, mostassa i mahonesa i alguna mena de carn i
enciam no sona car, però això suma, i hi havia dies que vivia del menjar de l’Starbucks”, va explicar al
diari..
El cas de Loptmann és
només un exemple de la precarietat que ha portat els i les treballadores amb els sous més baixos dels Estats Units a dur a
terme una vaga aquest dijous a 60 ciutats, de punta a punta del país. Exigeixen un augment del sou mínim dels $7,25 per
hora o del sou habitual de $9 per hora en el sector a $15 l’hora.
Com remarca la CNN, els
ingressos de les persones que treballen en cadenes de menjar ràpid estan per sota del llindar de la pobresa. Per la seva
banda, el New York Times posa l’èmfasi en el fet que “el treball mal pagat a Amèrica està pitjor pagat avui que en
qualsevol moment de la història moderna”, segons diuen en un editorial. Si el salari mínim
hagués crescut com la inflació en els últims cinquanta anys estaria en $10 i, si ho hagués fet com la productivitat,
arribaria als $17, asseguren.
El moviment dels treballadors de Fast-Food va començar fa mesos a
Manhattan, allunyat del sindicalisme tradicional, i s’ha anat extenent fins a l’altra punta del gegant nord-americà. Abans
d’aquesta gran convocatòria ja s’havien dut a terme aturades parcials en les hores puntes dels restaurants.
Sous que no permeten sobreviure
Part de la responsabilitat d’encendre el foc
passa per McDonald’s. La multinacional va publicar una pàgina web conjuntament amb Visa per assessorar les finances dels
seus treballadors. La web incloïa un exemple de pressupost mensual que, per una banda, comptava amb una segona feina de 34
hores setmanals, a més de les 40 a McDonald’s. Per l’altra, el càlcul de les despeses era molt allunyat de la realitat. La
conclusió a la qual van arribar des de la plataforma Low Pay Is Not OK va
ser que la mateixa empresa admetia que el seu sou no permetia sobreviure.
Darrere els sous de misèria hi ha
famílies en situació d’extrema precarietat per garantir la seva subsistència. Segons una enquesta recent, el 80% dels
estadounidencs han viscut o viuran en situació de pobresa en algun moment de la seva vida, recull el Huffington Post. El
digital explica, a més, que lluny de la imatge dels estudiants d’institut, la mitjana d’edat dels que treballen en el sector
del fast food és de 28 anys. I dos terços són dones solteres amb fills. Els casos que recullen els mitjans americans
mostren persones que poden arribar a treballar 48 hores seguides per arribar a final de mes.
Mentrestant,
les vuit principals companyies de menjar ràpid del país van fer $7,35 mil milions de dòlars en beneficis l’any passat,
segons denuncia la plataforma Low Pay Is Not OK. Per això, en una missiva adreçada a les companyies remarquen que tenen
capacitat per augmentar els sous des de ja i els exigeixen que així ho facin.
Font:
http://directa.cat/noticia/les-treballadores-mes-precaries-dels-estats-units-aturen-els-fast-food-reivindicar-els-seus-