Els mitjans
sensacionalistes i manipuladors, amb Antena 3 i Canal 9 al capdavant, només han fet que donar xifres, que en molts casos ni
tan sols s’arrimen a la realitat. Fins ahir no es va fer una estimació de les hectàrees arrasades pel foc i del desastre
ecològic succeït al País Valencià. S’han donat unes xifres al voltant de 50.000 hectàrees, que podrien ésser encara més,
donat la forta manipulació dels mandataris de la nostra societat. Sabem que als satèl·lits no ix el sotabosc cremat quan hi
ha damunt massa de pinàcies que no s’ha cremat.
Lamente molt els successos ocasionats a la meua terra,
aquella que estime i que m’ha vist créixer. Probablement, si les coses no canvien, tal vegada no siga la terra que veja
fer-me vell, però de moment, mentre estiga en ella –al igual que tots els meus companys de feina- deixaré la pell per
salvar qualsevol metre de bosc i bosquina del meu país.
S’ha parlat de la gent que ha estat lluitant contra el
foc els últims dies, i dels que encara estan en el front. Alguns reben més mèrits pel fet que són els que ixen als mitjans
de comunicació. És el cas dels militars UME, que estan prop de les càmeres, més nets i lluents que el calze d’una església.
Si ens hagueren de salvar de qualsevol tragèdia o guerra, la veritat que em faria molta temor dependre d’aquest exèrcit.
D’altres, com el cas del meu col·lectiu –brigadistes UBE, BRIF i bombers-, a penes se’ls ha mencionat i poc ixen
als mitjans perquè les càmeres no arriben allà on treballem. En canvi, presentem aspectes horrorosos quan acaba la jornada
i estem més bruts que el jupetí d’un mecànic. Això, és la demostració que hem estat lluitant contra les flames sense estar
de braços creuats, com alguns altres. Moltes vegades, arrisquem la vida en la lluita contra el foc.
Però, més
enllà dels éssers humans, està la fauna animal que no s’ha mencionat en cap mitjà de comunicació. La zona cremada de Cortes
de Pallars és una de les reserves de fauna més importants de l’estat espanyol, pel que fa a la cabra montesa i mufló. En
aquestes zones d’alta biodiversitat de fauna, a banda de cabres monteses i muflons, hi viuen llops, raboses, teixons,
genetes, cérvols, entre molts més. Són les víctimes anònimes i oblidades que no han pogut fugir de la devastació.
A les tasques d’extinció de l’alt Palància, el diumenge els meus companys van topar amb dos cérvols desorientats i plens
de pànic. En veure’ls van fugir en direccions oposades. Un va anar cap a la zona verda i va tenir la sort a favor.
Malauradament, l’altre va anar cap al front del foc. És a dir, cap al suïcidi. Simplement és un exemple de la temor de la
fauna en la seua fugida, moltes vegades descabellada per l’estrès i desorientació que els ocasiona el fum i el no saber que
està passant. No vull imaginar la quantitat de cries, individus vells, i femelles prenyades que no hauran pogut fugir en
aquesta època de l’any, quan hi ha la majoria d’aparellaments i naixements.
Molts animals han estat víctimes
d’aquesta tragèdia, ocasionada pels humans. Perquè no només es responsable qui encén la mistera i fa foc. El polític inepte
que només es preocupa per eixir a les fotos i no fomenta una gestió forestal adient també n’és de responsable. Responsable
és el nostre govern per no protegir els boscos i retallar des de fa uns quants anys en prevenció i extinció d’incendis, per
tal d’intentar estalviar-se uns quants gallets, que malauradament, s’han gastat ara en l’extinció, amb la contrapartida que
hem perdut gran part de la nostra flora i fauna. I responsable és el conseller de Governació, Serafin Castellano, que
sembla que està més preocupat pel seu futur dins del PP que pels incendis. Quan parla als mitjans de RTVV com Canal 9,
moltes vegades no sap ni què està ocorrent.
Els valencians, hem perdut una gran batalla contra el foc, que ens
ha demostrat que ha cremat fins que s’ha cansat. Som una societat amb molts polítics podrits, ineptes, corruptes,
inconscients i terroristes ambientals.
Una societat amb poca memòria. El temps esborra els records de les seues
febles ments. Recentment el govern –o desgovern de Fabra- modificà la llei forestal per a poder construir en terrenys
cremats i no esperar a 30 anys quan siguen d’interès general. A les zones cremades tenen projectat construir camps eòlics.
Deixaran ara via lliure per a la seua construcció? Això podria fomentar la propagació d’incendis, i explicar en part, la
falta de gestió forestal del nostre territori.
Desitge i demane, que açò no s’oblide i recuperar prompte les
zones cremades. Per això demane conscienciació, i mobilitzacions. Al bitllets marqueu el País Valencià de negre als llocs
dels incendis i escriviu ‘mai més’.
Som un poble que ha perdut molt. Som una societat que s’ha cremat per damunt
de la nostres possibilitats.
Durant molt temps, no em podré treure del cap aquesta tragèdia i, quan em pregunten
com estic, el meu silenci ho dirà tot. Perquè el meu somriure s’ha cremat, la meua ment està trista i el meu cor partit.
Vicent Bella Soler, brigadista d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat)
Font/vilaweb