nacionalització de les entitats endeutades. La norma projecta sanejar unes entitats que després s’oferiran al Gran
Capital.
retallada de les pensions pactada entre el Govern, la patronal i els sindicats més representatius, el Govern aprova el
Reial Decret-Llei 2/2011, de 18 de febrer, “per al reforçament del sistema financer” i ens anuncia que injectaran, com a
mínim, 20.000 milions d’euros més a aquest sector. No deixa de ser paradoxal que en plena època de reformes “estructurals” i
de retallades socials destinades a l’estalvi en la despesa pública, no faltin diners, no obstant això, per a ajudar als
bancs.
motius d’aquesta norma per a justificar l’actuació: ajudar al sector financer perquè pugui complir la seva funció principal
de canalitzar el crèdit a l’economia, les famílies i les petites i mitjanes empreses.
com ens poden intentar vendre aquesta moto, quan ja s’han aprovat més de 100.000 milions euros en ajudes públiques, a
aquest mateix sector i el crèdit es retalla cada dia més, asfixiant a milers de famílies i empreses? Per ventura aquest
Govern pretén enganyar-nos creu i que no som conscients que aquests diners es destinaran a “rentar” les pèrdues de les
entitats financeres? Si fins i tot els propis presidents d’aquestes empreses no tenen empatx a dir públicament que
“aquestes mesures poden servir per a salvar entitats, però no per a restituir els crèdits i que millori la seva
circulació”.
l’economia real, ho canalitzarien directament a través de l’Institut de Crèdit Oficial. Fins i tot, es podrien adoptar
mesures per a ajudar als ciutadans i als bancs, alhora. Per exemple, mitjançant el pagament de les hipoteques de les
famílies a les quals aquestes entitats de crèdit desnonen cada dia. L’Estat podria adquirir, d’aquesta forma, un important
parc d’habitatges que llogaria, amb opció de compra, a aquests mateixos ciutadans, i faria efectiu així el dret
constitucional a un habitatge digne.
el sector, al produir-se una concentració desmesurada del poder financer en mans de menys agents. Pensi’s que la norma, en
realitat, suposa el desmantellament de les caixes d’estalvi i la seva obra social, les obliga a convertir-se en bancs o a
ser comprades pels ja existents. Les que no puguin complir els requisits de reserves i liquiditat seran ajudades amb diners
públics del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), que permet injectar fins a 99.000 milions a aquest
sector.
mitjançant una “nacionalització transitòria”, llegint l’articulat de la norma, és molt probable que es tracti d’una mesura
per a sanejar aquest tipus d’entitats i posar-se-les en safata als bancs a preu de saldo. I això, per les següents
raons:
superior al que després les hi vendrem als bancs. No s’exigeix que la revenda es realitzi, com a mínim, pel mateix que s’ha
pagat. Pensi’s que el preu d’adquisició el fixaran uns suposats experts “independents” nomenats per la Comissió Rectora del
FROB que, a pesar de gestionar diners públics, està formada, en la seva majoria, per representants dels bancs i del sector
financer. No hi ha ningú designat pel parlament, i el representant de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat,
que seria l’únic que podria vetllar per la legalitat i la justícia de les decisions, només té veu, però no vot i els seus
informes no són vinculants.
“nacionalització” perquè no som nosaltres, a través dels nostres representants democràticament triats, els que ens
incorporarem als òrgans d’administració de les entitats a les quals els concedim els diners públics, podent exigir, per
exemple, que es concedeixin més crèdits. Quina casualitat que les persones que allí seuen, gràcies als nostres diners, seran
nomenades per aquesta Junta Rectora del FROB.
per a lliurar-se’l al sector financer. Hauríem d’acudir, de nou, al Deute Públic per a obtenir-lo, amb el consegüent augment
del dèficit. Seguirem amb la dinàmica diabòlica en la qual els nostres propis dirigents ens han ficat: aquest mateix sector
financer ens exigirà noves retallades socials per a comprar-nos el deute públic que hem adquirit, precisament, per a
ajudar-lo.
perjudicaran doblement: li donem als bancs uns diners que no tenim i que, en tot cas, podríem utilitzar per a altres fins
socials, i, al mateix temps, els anem a permetre que ens posin de genolls, altra vegada, davant les seves pretensions
privatitzadores, sense exigir-los, almenys, que ens retornin el mateix que els prestem, que suprimeixin les seves filials
en els paradisos fiscals, que eliminin les clàusules “terra” de les hipoteques i les assegurances lleonines sobre interessos
dels préstecs, que paralitzin els desnonaments, que se saldin els deutes amb el lliurament dels immobles, etc.