Què passa amb les pensions?

El Govern segueix vetant la recuperació de drets dels pensionistes.
En 2016, 400.000 pensionistes no van poder fer front al copagament farmacèutic.

4,8 milions de pensionistes, dels 9,4 milions totals, percep una pensió per sota dels 700 euros, el que els situa, en el millor dels casos, en el llindar de la pobresa i això tot i que molts són el suport econòmic de casa seva.
L’any passat, 400.000 pensionistes han hagut d’abandonar els seus tractaments mèdics en no poder fer front al copagament farmacèutic, una mesura imposada pel Govern del PP i que li permet «estalviar» 1.000 milions d’euros a l’any a costa de la salut, sobre tot la dels nostres majors.

Des de la reforma de pensions del 2013, els pensionistes actuals i futurs estan condemnats a una pèrdua contínua del seu poder adquisitiu, de tal manera que es preveu que en un futur encara augmentant el nombre de pensionistes en 6 milions i pugi el cost de la vida es gasti en pensions menys que el 2013.
La Constitució espanyola estableix que la pensió és pròpia i individual, d’acord amb el cotitzat i ha de permetre una vida en condicions dignes, cosa que ara per ara no es produeix. Així 4,8 milions de pensionistes, dels 9,4 milions totals, perceben una pensió per sota dels 700 euros, el que situa a la meitat dels pensionistes del nostre país per sota o al llindar de la pobresa. La pensió més habitualment percebuda per un pensionista del nostre país és de 645 €, i aquesta pensió queda lluny de la pensió mitjana, de 920 €, que reflecteix només la mitjana entre la màxima i la mínima.

La retallada en la despesa en pensions que el Govern va decidir el 2013 ja comença a ser una realitat insuportable, però és que a més va anar a pitjor. El mateix Executiu estima que a partir de 2019 es produirà una reducció de la quantia de les noves pensions de jubilació del 4% cada 10 anys i de manera acumulativa.

A més en una dècada es retardarà en gairebé 9 mesos l’edat de jubilació efectiva a Espanya, sent ja una de les més altes de la UE (amb 64,1 anys) i calcula que la despesa en pensions en les pròximes dècades tot just variï tot que augmenti en més de 6 milions el nombre de pensionistes (el 2013, la despesa en pensions va ser del 11,8% del PIB, el 2015 serà lleugerament superior del 12,3% i, a partir de llavors i fins 2060, tornarà a baixar al 11% del PIB.

A més de les retallades en pensions el Govern ha adoptat altres mesures que han minvat el poder adquisitiu dels pensionistes, com el copagament farmacèutic. De tal forma que l’any passat, 400.000 pensionistes es van veure obligats a abandonar els seus tractaments mèdics en no poder costejar aquest copagament.

Cada any el Govern «extreu» 1.000 milions d’euros per copagament farmacèutic dels nostres pensionistes i només els puja un 0,25% les seves pensions, això és 1,40 euros al mes, amb la qual cosa es pot dir que cada any a través del copagament, costeja la pírrica pujada de les pensions.
El Govern segueix sense voler escoltar i segueix aplicant les seves polítiques d’ajust pressupostari que castiga els pensionistes, a través de la reforma que va aprovar unilateralment el 2013.

Desatén les propostes dels interlocutors socials, que han plantejat nombroses solucions al problema del dèficit de la Seguretat Social, ni escolta al Parlament, on ha vetat, per motius econòmics, les proposicions de llei que li instaven a atendre els nostres jubilats i pensionistes com mereixen, a respectar el dret a una pensió digna i suficient ia cuidar la qualitat de vida dels nostres majors.

Per un sistema públic i suficient de pensions per a Totes i Tots: Repartim el treball i repartim la riquesa