Projecció del documental i debat «Joan Peiro i la justícia de Franco» a València.

Dijous 29 d’octubre,19:30 H, en la biblioteca llibertària: CGT Avd.

Del Cid núm.154 València.

La Fundació Ferrer i Guàrdia i el sindicat CGT vos

invitem a la projecció d’este documental i al posterior debat.

No oblidem:Justícia i

Memòria.
Finalitzada la guerra civil, amb la victòria de l’exercite de Franco, milions de treballadors van haver

d’exiliar-se, altres no van tindre eixa sort i van ser detinguts mentres intentaven eixir del país o fugien a la muntanya,

per a estos, els esperava un calvari de tortures, anys de presó, clandestinitat, i finalment una tràgica mort. Així va ser

com molts van passar a ser tancats en comissaries, quarters o places de bous (improvisats camps de concentració i tortura de

l’exèrcit franquista).
Finalitzada la guerra civil, amb la victòria de l’exercite de Franco, milions de treballadors

van haver d’exiliar-se, altres no van tindre eixa sort i van ser detinguts mentres intentaven eixir del país o fugien a la

muntanya, per a estos, els esperava un calvari de tortures, anys de presó, clandestinitat, i finalment una tràgica mort. Així

va ser com molts van passar a ser tancats en comissaries, quarters o places de bous (improvisats camps de concentració i

tortura de l’exèrcit franquista).
Ací a València, en l’actual cementeri de Paterna, es troben les fosses comunes i

tombes, on van ser aparar els cents i centenars de cadàvers dels treballadors que eren traslladats al camp de tir de Paterna,

on eren afusellats pels grans grups de feixistes, la majoria dels treballadors assassinats havien lluitat contra el feixisme

i molts pertanyien a les organitzacions obreres CNT i FAI( com és el cas dels germans Pellicer), altres estaven afiliats la

UGT o a partits de l’esquerra, altres simplement eren intel·lectuals i mestres que es van negar a col·laborar amb el règim

franquista.
Treballadors de Paterna, Xeraco, Benicalap, Benimamet, Tavernes, Alaquas, Riba-roja, Burjassot i de molts

mas pobles i barris proletaris de la ciutat del Túria, van ser assassinats i soterrats en les fosses comunes de Paterna, des

de 1939 fins a principis de 1950, del seu record només queden uns taulells que registren les seues professions, els seus anys

i les seues edats.
També altres treballadors Madrilenys, Bascos, catalans i asturians van ser traslladats a València on

van ser “passats per les armes” del franquisme. Un d’estos casos és el de Joan Peiró, vidrier anarcosincalista català, que

va ser detingut per la GESTAPO a França i entregat a les autoritats espanyoles del regemequen, va ser traslladat a València

on va ser condemnat a mort, el feixisme abans d’assassinar-ho intent que es convertira en un dirigent del sindicat

falangista, Joan Peiro, fidel al seu ideal anarcosindicalista i als seus companys assassinats i torturats, es va negar a la

col·laboració amb el feixisme. Com relata la historiadora Dolors Marin : “J.Peiró va ser afusellat a les huit i mitja de la

vesprada el 24 de juliol de 1942, en el camp de tir de Paterna amb altres sis companys del seu mateix sindicat, la CNT”.
La dictadura feixista es va servir de la seua victòria militar i política, per a controlar i eliminar físicament des de

1939 fins quasi les últimes cuades del franquisme, a una població resignada i espoliada per 40 anys de dictadura.
Són

milers de vides segues, de famílies afonades d’amics desapareguts i torturats per la dictadura., per a ells i els seus

familiars la història a passat amb els ulls embenats, són els noms anònims dels lluitadors del poble, són els oblidats de la

història i també de la justícia, sobretot de la justícia social.
Per a tots ells van dedicades estes línies,…per als

sense nom, per als assassinats en les fosques nits del feixisme, per a eixos obrers que ens han ensenyat que la llibertat es

conquista lluitant.
No tanquem els ulls, no oblidem els nostres companys,la memòria també és una arma.