On són els 24 milions saquejats de la depuradora de València?

  • El jutge persegueix l’exvicepresident de la Diputació de València i altres processats del cas Emarsa per intentar recuperar els diners que van gastar en cases, prostitutes, viatges i tiberis.
Enrique Crespo, abans de presentar la seva dimissió com a alcalde de Manises i la seva baixa en el PP per la seva implicació en el cas Emarsa.

L’exvicepresident de les Diputació de València i exalcalde de Manises, Enrique Crespo, va saquejar la depuradora de València que operava sota la marca Emarsa fins quedar-se amb gairebé 24 milions d’euros.Lo va fer, segons el jutge i la Fiscalia, en connivència amb diversos alts càrrecs de l’empresa, que manipulaven a l’alça els costos de l’empresa per rebre més diners de la Generalitat que després gastaven en cases, prostitutes, viatges i tiberis.

L’acusació pública demana per Crespo i la resta d’implicats penes de fins a 14 anys de presó per un delicte continuat de malversació de cabals públics i un altre de prevaricació administrativa en combinació amb falsedat en document públic i de document mercantil. Fonts jurídiques creuen que la seva condemna és més que probable «Les proves són contundents», diuen. Ara bé, ¿On són els diners?

Alçament de béns de llibre

Els 24 milions suposadament robats no apareixen, en el que per les acusacions particulars pot ser un «aixecament de béns de llibre». 375.000 euros s’han volatilitzat en restaurants – pagaven fins invitacions a cafè a càrrec del contribuent- i altres 261.000 en hotels de París, Varsòvia, Lisboa, Munic, Bucarest o Andorra.

Al país dels Pirineus anaven amb la família a esquiar. A la capital romanesa i alguns hotels de costa valencians – a Benicàssim o Dénia- el gerent, Esteban Cuesta, es reunia amb «senyores», segons el jutge. Costa diu que eren traductores; les acusacions creuen que eren prostitutes.

Una altra part dels diners està invertit en béns immobles o ocult en bancs de Hong Kong, segons El Mundo. Per intentar recuperar part del botí, el jutge ha imputat Crespo i l’exdirector financer d’Emarsa, Enrique Arnal, per aixecament de béns.

Segons el magistrat, aquests beneficiaris del saqueig s’han desfet del seu patrimoni «amb l’única finalitat d’eludir el compliment de les responsabilitats que puguin acompanyar una eventual condemna». Arnal, per exemple, tenia cases, cotxes, empreses i comptes corrents que van desaparèixer amb l’inici de la investigació.

Un premi de loteria bloquejat

Encara que sobre ell pesa una fiança de 22 milions d’euros, la justícia només ha recuperat 11.000 euros d’un pla de pensions. Com altres imputats, va vendre les seves propietats a amics o coneguts sense contraprestació i ocultar els diners abans ingressats en bancs. El cas de Crespo, caigut en desgràcia al PP després de la seva imputació, també és paradigmàtic. Va intentar amagar un premi de 12 milions a la loteria traspassant els diners als seus pares i germà.

Ara, tant Crespo com la seva família estan imputats per aixecament de béns, de manera que la Fiscalia demana tres anys de presó per a ells. Els 12 milions estan bloquejats al banc a l’espera de saber si, finalment, s’han de destinar a reparar el saqueig al contribuent del cas Emarsa. De moment, els ciutadans són els pagans de la malifeta.